Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

2. Conceptes generals d’equitat ambiental
En aquest capítol s’introdueixen els conceptes bàsics d’equitat i justícia
ambiental. S’inicia amb una explicació de què s’entén per equitat ambiental
i com es relaciona amb el concepte de justícia ambiental. A continuació
s’expliquen els tipus d’estudis d’equitat ambiental i, finalment, es desenvolupen
les principals característiques de les anàlisis d’equitat ambiental.
2.1. Què s’entén per equitat ambiental?
Existeixen nombroses formes d’entendre què vol dir equitat ambiental i
quins aspectes s’han de considerar si volem analitzar la influència de les polítiques
públiques en la distribució de les variables ambientals. En aquest treball utilitzarem
la definició proposada per Robert E. Bullard, possiblement el pensador més
influent en el moviment de justícia ambiental d’Estats Units. Segons aquest autor,
les inequitats ambientals poden ser de tres tipus: procedimentals, geogràfiques o
socials. Per tant, una anàlisi d’equitat ambiental hauria d’incorporar tres dimensions
(Bullard, R., 2005):
• Equitat procedimental. S’analitza fins a quin punt les normes del govern, regulacions,
criteris d’avaluació, etc. s’apliquen de manera igualitària entre tota la població.
• Equitat geogràfica. S’analitza la localització i distribució espacial de la població,
i la seva proximitat a instal·lacions ambientals i/o amb alt impacte ambiental no
desitjades, com poden ser per exemple incineradores, abocadors, refineries, etc.,
o a l’accés a determinats recursos naturals. ¿Fins a quin punt les polítiques públiques
promouen o eviten els fenòmens de concentració que afecten especialment
determinats territoris?
• Equitat social. S’analitza la influència de diversos aspectes socials com ara la
raça, els recursos econòmics, la cultura, etc. per determinar les decisions ambientals
i la distribució dels riscos i beneficis ambientals. Fins a quin punt les polítiques
públiques es veuen afectades per aquests factors?
Aquesta no és l’única definició possible; altres actors en referir-se a l’existència
d’equitats o inequitats ambientals se centren no tant en l’anàlisi de com es
distribueixen els impactes, serveis o recursos naturals sinó en com les diverses
polítiques ambientals afecten econòmicament els diversos col·lectius socials.
Aquesta perspectiva ha estat impulsada principalment a través dels estudis realitzats
per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(Serret, Y. i Johnstone, N., 2006; OECD, 2006).
En aquest llibre ens centrarem principalment en la vinculació entre les polítiques
públiques i la distribució de riscos i beneficis ambientals des de la perspec-
tornar