Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

Documents de Recerca · Núm. 15 · Inequitats associades a variables de caire global
7.2.3. Proves de causalitat de l’inequitat i font d’aquestes
La distribució d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que acceleren
el canvi climàtic, no és homogènia entre els països, existeix una responsabilitat
diferenciada. Els països més industrialitzats són els que històricament n’han emès
més quantitat i per tant són responsables d’una part important dels impactes que
es produeixen i es produiran com a conseqüència del canvi climàtic. Aquesta situació
està canviant ràpidament a causa del ràpid creixement de les emissions a la
Xina. Tot i així, com veurem, es pot mostrar que encara s’està produint una inequitat
ambiental manifesta.
Des d’una perspectiva d’equitat ambiental es pot argumentar que totes les
persones tenen el mateix dret a emetre a l’atmosfera una quantitat similar de gasos
amb efecte d’hivernacle. Avui en dia, però, la situació és molt diferent (figura 33),
i hi han grans diferències en les emissions per capita en funció del país.
Figura 33. Emissions per capita de carboni a l’atmosfera l’any 2004
35
30
25
20
15
10
5
t CO 2
eq/cap
Annex I:
Població 19,7%
No-Annex I:
Població 80,3%
0
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000
Població acumulada (milions de persones)
EUA i Canada 19,4%
JAIZ 5,2%
EIT Annex I: 2,7%
Europe AnnexII:
and M & T 11,4%
Orient Mitjà: 3,8%
Altres no Annex I: 2,0%
Amèrica llatina i Carib: 10,3%
No-Annex I: Àsia Oriental: 17,3%
Àfrica: 7,8%
Àsia del Sud: 13,1%
Mitjana no Annex I:
4,2 i CO 2
eq/cap
Mitjana Annex I:
16,1 i CO 2
eq/cap
Font: IPCC, 2007
tornar
131