Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

Documents de Recerca · Núm. 15 · Introducció dels autors
Amb aquesta obra s’ha tractat d’assolir els objectius següents:
• Conèixer els diferents marcs conceptuals i de gestió política que s’han desenvolupat
a nivell internacional a l’entorn de l’equitat ambiental, i establir quins d’ells
serien més útils a Catalunya.
• Recollir i resumir proves de desigualtats ambientals en relació amb una sèrie
d’aspectes clau de la gestió ambiental a Catalunya. Detectar les principals àrees
on seria pertinent aprofundir posteriorment amb d’altres estudis per portar a
terme polítiques efectives.
• Recollir i resumir, tant com sigui possible, quines són les principals “causes” de
les inequitats ambientals detectades, posant especial atenció en analitzar quines
han estat les problemàtiques relacionades amb la manca de mecanismes de participació
ciutadana.
• Basant-se en les recerques i les proves trobades, formular recomanacions respecte
a quines polítiques es poden portar a terme a Catalunya per fer front a les
desigualtats ambientals i millorar els mecanismes de participació ciutadana.
Per tractar-se d’una publicació pionera sobre aquesta temàtica a Catalunya, i
amb la finalitat de dotar el lector amb una sèrie d’eines que li permetin anar més
enllà del treball de camp aquí realitzat, s’ha fet èmfasi en alguns aspectes metodològics
i teòrics que queden recollits al capítol 2 “Conceptes generals d’equitat ambiental”
i en les experiències internacionals ja existents a d’altres administracions per fer
front a les problemàtiques derivades d’injustícies ambientals (capítol 3). Una vegada
establerts el marc global i els conceptes generals, la resta de capítols es centren en la
realitat catalana. El capítol 4 analitza si es donen les condicions polítiques i administratives
per portar a terme polítiques adreçades a superar les possibles inequitats
ambientals a Catalunya. Ja avancem que a parer nostre sí que es donen les condicions
necessàries. Aquesta possibilitat pot afavorir que se superin alguns reptes que
tenim a casa nostra. Als capítols 5-8 es fa una diagnosi d’algunes de les temàtiques
que es poden analitzar amb aquesta perspectiva. S’analitzen tant com es distribueixen
alguns impactes ambientals locals, com quin és l’efecte de variables com el consum
dels recursos a Catalunya o les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
a d’altres països –i quina hauria de ser la nostra responsabilitat derivada–, així com
de quina manera es distribueixen alguns béns ambientals. Finalment, al capítol 9 es
formulen algunes propostes per a l’elaboració de polítiques públiques.
Esperem que aquesta aportació sigui útil tant per als responsables polítics
com per als investigadors i, en general, per a totes les persones interessades en el
desenvolupament d’unes polítiques públiques que incorporin la justícia ambiental
com un dels seus objectius prioritaris.
Maria Calaf Forn
Miquel Ortega Cerdà
Ent, medi ambient i gestió
14
tornar