Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

Resum
El concepte d’equitat ambiental està prenent cada vegada més força com
una perspectiva útil per a l’administració pública per integrar les polítiques ambientals
i socials. Pretén aconseguir una distribució equitativa dels béns i impactes
ambientals entre els diferents col·lectius socials i territoris, així com aconseguir
que tots els ciutadans tinguin oportunitats per igual de participar en la presa de
decisions amb implicacions sobre el seu entorn. Aquests objectius s’estan reafirmant
com a imprescindibles per a qualsevol societat que vulgui afrontar el repte
de la sostenibilitat amb èxit.
La importància d’analitzar i considerar els aspectes relacionats amb l’equitat
ambiental en les polítiques ambientals té una tradició llarga en altres parts del
planeta. Aquesta demanda apareix amb força als anys 80 del passat segle impulsada
pels moviments de protecció dels drets civils de les comunitats afroamericanes
i alguns moviments religiosos als Estats Units. Aquests moviments denuncien de
manera reiterada que les comunitats afroamericanes són sistemàticament discriminades
en les temàtiques ambientals, i que una quantitat desproporcionada d’abocadors,
incineradores, indústries contaminants, etc., recau sobre les zones on són
majoritàries. És aquesta protesta social la que fa reaccionar l’Administració d’Estats
Units i portar a terme un conjunt d’anàlisis i propostes polítiques per evitar aquesta
realitat. La importància política de l’equitat ambiental des de llavors no deixa de
créixer, i avui en dia la lluita contra les inequitats i injustícies ambientals és un dels
eixos prioritaris de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) d’aquest país. Als anys
noranta i primera dècada del segle xxi el moviment per la justícia ambiental s’expandeix
per tot el món: apareixen demandes específiques a l’ Àfrica, Europa, Amèrica
del sud, etc., sempre reivindicant un tracte igual entre tots els ciutadans en les
temàtiques ambientals, i exigint que cap col·lectiu es quedi endarrere, ja sigui pel
color de la seva pell, pels recursos econòmics de què disposa, per viure en zones
amb poca població, per motiu de gènere o d’edat. Paulatinament això dóna peu a
què les administracions d’altres països prenguin nota i comencin a prendre mesures.
Avui en dia països com el Regne Unit, Brasil, Sud-àfrica, Bolívia, etc. ja han
adaptat el seu marc legislatiu i estan establint mecanismes administratius per incorporar
aquesta perspectiva.
A Catalunya el concepte d’equitat i justícia ambiental encara no s’ha integrat
a l’Administració, tot i que existeix un marc legislatiu –gràcies entre d’altres
aspectes al nou Estatut de Catalunya– i alguns antecedents de polítiques ja aprovades
(per exemple la llei de barris, o la llei d’avaluació ambiental de plans i programes)
que fan possible portar a terme polítiques en aquesta direcció si existeix
una voluntat política decidida. Mentre l’Administració està tot just començant a fer
les primeres passes, existeix una voluntat explícita per part de nombroses entitats
i grups socials per fer d’aquesta possibilitat una realitat. En diverses ocasions col·
lectius de ciutadans, en moltes ocasions agrupats per conflictes territorials con-
tornar