Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

Documents de Recerca · Núm. 15 · Inequitats associades a impactes ambientals locals
La conflictivitat social s’agreuja quan existeix una percepció que les ubicacions
s’instal·len de manera inequitativa. Nombrosos actors socials a Catalunya
destaquen que la preocupació per una gestió equitativa del territori i les instal·
lacions amb més impacte és un dels aspectes que cal desenvolupar en qualsevol
metodologia de diàleg social i intervencions públiques sobre el territori (Riera, C.
i Rovira, E., 2006). Alguns exemples que mostren com la percepció de manca
d’equitat augmenta les problemàtiques socials associades a la implantació d’infraestructures
de residus es poden trobar al quadre 6.
Quadre 6. Exemples de dinàmiques socials associades a la ubicació
d’instal·lacions de gestió de residus on es troba argumentació relacionada
amb possibles inequitats ambientals
Pla de Gestió de Residus Industrials (1989). Quan la Generalitat de Catalunya va proposar
aquest pla de gestió de residus els municipis escollits amb les infraestructures més importants
tenien un mateix patró: població escassa i amb tendència a l’envelliment, predomini del sector
primari i proximitat relativa als principals eixos de comunicació i focus generadors de residus.
Els municipis es van oposar a la seva aplicació protestant pel que es percebia com una imposició
prepotent per part de la Generalitat de Catalunya, una visió excessivament economicista, i
una clara argumentació d’inequitat ambiental on els municipis percebien que ells havien d’assumir
el risc i ser solidaris amb la resta de Catalunya quan sovint aquesta els havia girat l’esquena.
Abocador de Cardona. El conflicte es va viure a Cardona entre 1997 i 1999 en proposar la
Generalitat de Catalunya l’establiment d’un abocador de residus industrials. L’oposició de
nombrosos ciutadans organitzats en la Plataforma Antiabocador va argumentar entre d’altres
elements que a Cardona se li feia carregar històricament un excés d’impactes i riscos ambientals
(associats primer a la mineria i ara en aquest projecte a l’abocador industrial) i per tant
patien una situació d’inequitat. El projecte no es va arribar a realitzar després de dos anys de
conflictes.
Abocador de l’Espluga de Francolí. En aquesta instal·lació les plataformes territorials denunciaven
que no tenien per què acceptar una instal·lació per a tractar més residus dels que ells consideraven
que generaven. Protestaven per tant per haver de patir una càrrega ambiental que no els
corresponia 73 .
Abocador de Tivissa. Igualment en aquest projecte hi va haver, per part dels actors socials que
s’oposaven al projecte, demandes contínues de la necessitat de redimensionar el projecte, amb la
finalitat de no fer-se càrrec de residus que no els corresponien 74 .
Abocador de Vinaixa. En aquest conflicte les organitzacions contràries a l’abocament argumenten,
entre d’altres aspectes, que la comarca de les Garrigues té una quantitat d’instal·lacions de residus
desproporcionada.
Font: Societat Catalana d’Ordenació del Territori, 2004
73 74
Les activitats extractives porten associades també diversos impactes com
poden ser el soroll, l’augment d’infraestructures de transport, la generació de pols
73
http://www.pangea.org/cepa/conca.html.
74
Vegeu, per exemple, http://aeec.pangea.org/modules.php?name=News&file=print&sid=246.
tornar
89