Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

Documents de Recerca · Núm. 15 · Inequitats associades a impactes ambientals locals
6.1.4. Costos externalitzats
No existeixen estudis integrals sobre els costos externalitzats associats a
aquest tipus d’instal·lacions, i molt menys els costos externalitzats produïts
per la concentració d’aquestes al territori. L’avaluació de costos externalitzats
s’enfronta a problemes de valoració de difícil resolució tècnica (Martínez Alier,
J. i Roca, J., 2004). Només considerant les despeses destinades a reparacions
per alguns dels accidents o processos industrials indesitjats i concentrats en un
territori ja podem veure que les externalitats són altes. Així, per exemple, com
a conseqüència dels abocaments produïts des de 1960 per les instal·lacions
d’Ercros (a la vora del riu Ebre), a Flix, el ministeri de Medi Ambient ha hagut
de destinar un total de 104 milions d’euros a solucionar la problemàtica derivada
de l’acumulació de residus tòxics al riu. De la mateixa manera, els vessaments
al riu Fluvià produïts per la planta de cogeneració elèctrica Confirel,
utilitzada per subministrar energia a la seva filial, la paperera La Confianza,
S.A. han costat més d’un milió i mig d’euros a l’Administració (Societat Catalana
d’Ordenació del Territori, 2004). Cal fer notar que aquestes despeses de
l’administració pública per solucionar problemes de contaminació produïts
per actors privats haurien de disminuir els propers anys conforme entri en vigor
la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat ambiental mitjançant la
qual es crea –entre altres aspectes– un sistema de fons i/o assegurança per garantir
que existeixen recursos privats per portar a terme les tasques de remediació
en cas d’accident.
No s’han pogut identificar estudis específics dels sobre costos externalitzats
associats a les concentracions territorials de sectors industrials, com per exemple
el ramader al Ter o el petroquímic a Tarragona.
Resum
• El diagnòstic previ realitzat mostra que hi ha indicis de possibles inequitats en la
distribució de les instal·lacions industrials més contaminants. Aquestes semblen
ser més habituals als municipis amb menor renda familiar disponible bruta per
habitant. Ateses les limitacions de l’anàlisi es recomana una ampliació de la comprensió
d’aquest fenomen amb la finalitat de determinar si són necessàries polítiques
de correcció.
• Existeix una distribució territorial inhomogènia de les indústries amb més risc
ambiental i més alts nivells d’emissions, essent els habitants de Tarragona i Barcelona
els més afectats per aquest tipus d’iniciativa empresarial. Existeixen clústers
específics industrials, com el ramader a Lleida i Girona, o el petroquímic a
Tarragona, que comporten problemàtiques específiques produïdes per l’excés de
concentració en un territori limitat.
• Existeixen indicis que les poblacions de mida mitjana i gran estan més afectades
per la proximitat a les indústries més contaminants.
tornar
69