Equitat ambiental a Catalunya. IntegraciÃ³ de les dimensions

More documents

Recommendations

Info

Documents de Recerca · Núm. 15 · Conclusions i propostes activa d’Acció 10, l’organisme de promoció de la internacionalització de l’economia catalana. Seria adient que aquesta entitat realitzés tallers explicant el nou marc legal i fent que en els contractes de suport que ella signi amb els operadors figuri explícitament la citada normativa. D’aquesta manera s’aconseguiria un efecte preventiu en l’operador. Igualment caldria establir un mecanisme de seguiment que assegurés l’acompliment de la llei. Per una altra banda, en l’elaboració de polítiques principalment amb una voluntat de legislació interna, també seria adient avaluar les possibles implicacions exteriors i articular les mesures que es considerin adients. Un exemple és l’actual Llei de biodiversitat catalana que està en fase d’elaboració, on seria possible i adient introduir alguns aspectes de responsabilitat exterior (per exemple la promoció de la compra certificada, limitacions en determinats animals en perill d’extinció, etc.). Igualment la promoció d’activitats de producció agroecològica i ramadera extensiva és una via adient per tractar de disminuir els impactes associats a les produccions ramaderes extensives. En aquest sentit, el Pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura Ecològica 2008-2012 és un primer pas que cal aprofundir. En la mateixa direcció, la promoció d’una dieta menys basada en el consum de carn afavoriria també la reducció de la ramaderia intensiva. Finalment, cal destacar que caldria afavorir una reducció en la producció de purins en determinades zones de Catalunya que podria haver de passar per una reducció de les explotacions ramaderes. 9.2.6. Pràctiques relacionades amb les polítiques de canvi climàtic El fet que les negociacions internacionals sobre canvi climàtic siguin vehiculades a través de l’estat espanyol no implica que no es puguin prendre polítiques públiques a Catalunya que afavoreixin la disminució d’aquesta problemàtica. Al contrari, es poden prendre mesures correctores importants a partir de la realització de polítiques específiques. En l’àmbit de la mitigació cal destacar que la Generalitat de Catalunya disposa de moltes competències i mecanismes que afecten directament a la quantitat i distribució de les emissions de CO 2 a Catalunya (plans energètics, d’infraestructures, industrials, territorials, possibilitats relacionades amb la fiscalitat, etc.) 125 . Prova d’això és la creació de l’Oficina de Lluita contra el Canvi Climàtic i l’elaboració del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Sota la perspectiva d’equitat ambiental aquest pla planteja uns objectius insuficients, ja que les emissions previstes com a objectiu final s’allunyen molt de la mitjana mundial, pel que és desitjable plantejar objectius més ambiciosos en futures edicions i desenvolupar els mecanismes necessaris per a assolir-los. En l’àmbit de l’adaptació al canvi climàtic es donen possibilitat immediates d’actuació per disminuir les inequitats produïdes en tercers països. Així com 125 Vegeu, per exemple, Martínez Alier, J., 2006. tornar 153
Documents de Recerca · Núm. 15 · Conclusions i propostes Catalunya està iniciant l’elaboració de la seva planificació d’adaptació al canvi climàtic, sota la perspectiva d’equitat ambiental, seria totalment coherent que també participés en la donació de recursos per al desenvolupament de polítiques d’adaptació als països en via de desenvolupament com a compensació pels impactes produïts. Aquesta donació es podia vehicular a través de la creació i dotació d’un Fons d’Adaptació per als països en via de desenvolupament. Donades les seves característiques compensatòries, aquest fons d’adaptació no hauria de comptabilitzar-se com ajut al desenvolupament. En l’àmbit de la comunicació, la necessitat de lluitar contra les inequitats que estem generant a casa nostra amb el nostre mode de viure, i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle pot ser un element nou que enriqueixi al discurs tradicional existent fins al moment. Finalment, en l’àmbit de les negociacions internacionals, tot i que Catalunya no té competències específiques, pot tractar d’influir a través dels mecanismes de coordinació ja existents en les polítiques estatals, introduint enfocaments basats en els principis de “convergència d’emissions per càpita entre tots els països, contracció global de les emissions fins a nivells segurs, i compensació pels impactes ja produïts 126 ”. 9.2.7. Pràctiques relacionades amb l’avaluació ambiental de plans i programes El sistema d’avaluació ambiental de plans i programes pot ser un eix important a mitjà termini per a la lluita contra les inequitats ambientals. Exemples com els dels Estats Units d’Amèrica ens mostren que en aquest tipus d’avaluacions es poden introduir criteris d’equitat ambiental que ajudin a millorar la planificació impulsada des de la Generalitat. En l’entorn català, s’ha aprovat recentment la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, que tot i constituir un pas endavant en la direcció assenyalada encara pot ser millorada en modificacions posteriors. Una primera possibilitat d’actuació és en referència a la diferenciació entre tipologies de plans i programes que es marca a la llei. La legislació actual diferencia entre dues tipologies de plans segons requereixin de manera sistemàtica la realització d’un procediment d’avaluació ambiental, o per contra només ho requereixin en ocasions. Els establerts a l’Annex I requereixen un estudi ambiental de manera obligada; els fixats a l’article 8 estaran obligats a realitzar una avaluació ambiental si així ho estableix la Decisió Prèvia d’Avaluació Ambiental. Aquesta Decisió Prèvia d’Avaluació Ambiental es pren en funció de la informació subministrada pel promotor del pla; la informació mínima a incorporar s’estableix a l’Article 15 de l’esmentada llei. 126 Vegeu, per exemple, Martínez Alier, J., 2006. 154 tornar
Page 1 and 2:
15 Documents de recerca Equitat amb
Page 3 and 4:
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP
Page 5 and 6:
4.4. Experiències parcials de pol
Page 7 and 8:
Documents de Recerca · Núm. 15 ·
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 40 and 41:
4. Context a Catalunya per desenvol
Page 42 and 43:
Page 44 and 45:
Page 46:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
Page 56 and 57:
6. Inequitats associades a impactes
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
Page 66 and 67:
Page 68 and 69:
Page 70 and 71:
Page 72 and 73:
Page 74 and 75:
Page 76 and 77:
Page 78 and 79:
Page 80 and 81:
Page 82 and 83:
Page 84 and 85:
Page 86 and 87:
Page 88 and 89:
Page 90 and 91:
Page 92 and 93:
Page 94 and 95:
Page 96 and 97:
Page 98 and 99:
Page 100 and 101:
Page 102 and 103:
Page 104 and 105: Documents de Recerca · Núm. 15 ·
Page 114 and 115: 7. Inequitats associades a variable
Page 134 and 135: 8. Inequitats relacionades amb els
Page 144: Documents de Recerca · Núm. 15 ·
Page 153: Documents de Recerca · Núm. 15 ·
Page 166 and 167: Índex de taules Taula 1. Variables
Page 170 and 171: Publicacions del Consell Assessor p
Page 176: En aquest document s’introdueixen
show all

Equitat ambiental a Catalunya. IntegraciÃ³ de les dimensions

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?