Equitat ambiental a Catalunya. Integració de les dimensions

Documents de Recerca · Núm. 15 · Inequitats relacionades amb els béns ambientals
Finalment, un altre col·lectiu que és clarament perjudicat és el format per
persones amb mobilitat reduïda (ja sigui per edat o per qualsevol disfunció o
limitació física) que encara troben nombrosos obstacles per poder realitzar els
desplaçaments que els permetin gaudir plenament de la seva ciutat. Els problemes
d’accessibilitat, entesa com la facilitat amb què cada persona pot superar la
distància que separa dos punts per poder dur a terme una activitat, és encara una
assignatura pendent a Catalunya malgrat l’existència de la Llei 20/1991, de 25 de
novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques
109 , segons la qual s’ha de garantir que les persones amb mobilitat reduïda o
amb qualsevol altra limitació tinguin les mateixes oportunitats que la resta de
ciutadans per accedir al transport públic i col·lectiu, i tinguin facilitats de mobilitat
en els desplaçaments a peu, amb bicicleta, amb cadira de rodes o en altres
sistemes.
8.4. Impactes resultants en l’àmbit econòmic o social
En general, la major dificultat per moure’s contribueix a excloure altres
factors de benestar per a la població urbana 110 :
• Feina: L’existència d’inequitats ambientals i la manca de transport públic limiten
les possibilitats d’accés als llocs de treball. Cal aclarir que la disponibilitat de
transport públic en la cerca de feina només té un rol menor en comparació amb
l’augment de les oportunitats ajustades a la demanda; però aquest factor s’incorpora
a les limitacions del mercat laboral.
• Educació: les mancances de transport públic limiten l’accés a oportunitats de
formació acadèmica en tots els nivells. Aquest factor és especialment important
ja que el procés educatiu es realitza quan és impossible tenir transport privat
disponible; en aquest cas la dependència és principalment en funció de la disponibilitat
d’altres familiars o amics.
• Salut: no accedir a l’atenció sanitària de preferència del ciutadà o en les òptimes
condicions de servei que requereix el seu tractament clínic, pot ser causa d’empitjorament
de la salut de membres dels sectors socials que no disposen de cotxe
privat o de la regularitat de transport públic per accedir a l’assistència mèdica.
• Lleure (cultura, esports...): determinats centres esportius, per exemple, es localitzen
freqüentment a les perifèries urbanes. Les connexions per carretera amb
transport públic en ocasions són escasses (s’espera que aquest fet millori a mitjà
termini mitjançant l’elaboració dels corresponents plans de mobilitat). Això fa
que el vehicle privat es perfili com el principal mitjà d’accés a aquestes instal·
lacions, creant per tant les bases per a què determinats col·lectius ciutadans
quedin segregats d’aquesta oferta.
109
DOGC núm. 2043, de 28 d’abril de 1995.
110
Rodríguez Tovar, 2003.
142
tornar