TaxiLleureMenjar de tres forquillesBlau, al carrer<strong>del</strong> Tenor MasiniPierre RocaEn Roger Ortega, un jove emprenedor de31 anys ple d’idees i amb experiència en el món<strong>del</strong> càtering, va muntar fa un any el restaurantBlau, al carrer <strong>del</strong> Tenor Masini, a Sants.Intuint les tendències que ara triomfen, el creixentmestissatge social d’una ciutat acollidora i cosmopolitacom Barcelona i la necessitat d’espais suggeridors,en Roger va crear una fórmula que li és pròpia ique atorga al modest Blau, implantat en una antigacasa tradicional <strong>del</strong> barri, una envejable homogeneïtatde criteris i una coherència difícil de trobar en establimentsde més nom i prestigi.Al Blau, un equip jove que ve <strong>del</strong>s més sorprenentsllocs <strong>del</strong> planeta elabora una cuina de fusió de sabors,de procediments i fins i tot de productes, amb resultatsque van reconciliar qui això escriu, en principiescèptic, amb aquest tipus de proposta culinària.El menú <strong>del</strong> migdia, sense anar més lluny, permetescollir entre tres primers, tres segons i tres postres,beguda i pa per 7,20 euros.La qualitat, la presentació i el treball de creació farienforça patxoca en taules d’anomenada on els preus esmultiplicarien per sis o per set sense cap inconvenient.El servei segueix la tònica de la casa. Un servei jove,motivat i amable —com l’extraordinària cambreraequatoriana, Maria José, o qualsevol de les sevescompanyes— que compensa alguna deficiència professionalamb una dedicació i una alegria poc usuals.L’espai <strong>del</strong> Blau és blanc, lluminós i relaxant, amb latransparència afegida i refrescant <strong>del</strong> pati posterior,que funciona als vespres. Tot plegat defineix unambient que ens aïlla de la intensitat de la ciutat ques’agita a fora i que aquí gairebé s’aconsegueix oblidar.Fins i tot la música, que sona al volum adient, segueixla línia: una selecció de new age que contribueixpoderosament a fer <strong>del</strong> Blau un establiment diferent,agradable i suggeridor, on el respecte pel client és laprimera norma.Situat al cor de Sants, el restaurant d’en Roger Ortegaha captat la clientela que més i millor ha assimilat laproposta: professionals independents, gent vinculadaal món de la creació, professionals de la cultura o,senzillament, éssers humans que agraeixen que lesidees no s’hagin de pagar a preu d’or i que la simpatia<strong>del</strong> personal de servei no sigui una insòlita excepció.Recolzat pel seu propi èxit i sempre emprenedor, elsenyor Ortega ha obert fa pocs mesos un segon restaurantal barri de Sant Gervasi, La Taste, convençutde la seva feina i <strong>del</strong> seu olfacte comercial. A més,manté el servei de càtering amb què va començar laseva carrera i que ara ha crescut i s’ha consolidat.Senzill i alhora complex, gens pretenciós i apuntantdirectament a la sensibilitat <strong>del</strong> client, Blau, el primerrestaurant d’en Roger Ortega, és un lloc que no dubtoa recomanar.RESTAURANT BLAUTENOR MASINI, 6108028 BARC<strong>EL</strong>ONA T<strong>EL</strong>. : 93 330 01 1250 REVISTA <strong>TAXI</strong> 156 • JUNY-JULIOL 2003
GastronomiaL’espècia de l’equilibriaromàticApiciaEls amants i les amants <strong>del</strong> cafetó estaran d’acordamb mi quan confesso que una tassa de cafè,amb un pols de canyella, et porta a la glòria.El mateix em diran segurament aquells queprenen amb passió una tassa de te aromatitzat ambunes branques de canyella fresca.Aquesta espècia, originària de Sri-Lanka (antigaCeilan), és omnipresent en el món de la pastisseria ide la gastronomia d’arreu. És aquella que ens solucional’equilibri, sempre <strong>del</strong>icat, entre el sabor agre,àcid o dolç d’una preparació. Aquesta particularitat lafa imprescindible en la cuina de molts pobles <strong>del</strong>Mediterrani i particularment de Catalunya. L’arròs, aromatitzatamb uns punts de canyella, pren tocs de distinció;segur que menjant un <strong>del</strong>s arrossejats de renom a les terres <strong>del</strong>’Ebre se’m donaria la raó. Tampoc s’ha de passar per alt el valor queaporta a la salut: ajuda a la disminució de la febre i a l’alleujament <strong>del</strong>dolor, especialment d’estómac; és un bon estimulant i antisèptic i, mastegar-neunes branques petites, ajuda a tenir un alè fresc...Les referències més antigues a aquesta espècia se situen a Ceilan i la Xinacap a l’any 2500 aC. En alguns països d’Àsia la utilitzaven com a ofrena religiosai els jueus la consideraven una espècia sagrada. La història de laintroducció de la canyella en els països Mediterranis està íntimament lligadaa la història apassionant de les rutes i el comerç de les espècies entreOrient i Occident, sobre els quals hi ha una bibliografia rica i extensa.Ceilan continua sent-ne avui el productor màxim, juntament amb les IllesSeychelles, Birmània, l’Índia, Indonèsia, les Índies Orientals i les illes <strong>del</strong>Pacífic.La utilitzi com la utilitzi, en branca o en pols, la canyella serà sempre unaespècia de solera, de tradició i d’història, i sobretot, una <strong>del</strong>ícia per alpaladar i un detall de bon gust.REVISTA <strong>TAXI</strong> 156 • JUNY-JULIOL 2003 51