Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
29 MAIG - 04 JUNY 2021<br />
No faces de <strong>la</strong> teua ignorància un argument<br />
Joan Fuster<br />
L’EXILI<br />
ENCARA<br />
LA BATALLA<br />
FINAL<br />
TRES ANYS D’ÈXITS<br />
LITIGANT A EUROPA
2<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
LA SETMANA<br />
DUES BUFETADES (MÉS) A LA JUSTÍCIA ESPANYOLA<br />
ROGER GRAELLS FONT<br />
Puigdemont, Comín<br />
i Ponsatí es podran<br />
tornar a moure<br />
lliurement per tota<br />
<strong>la</strong> UE, tret de l’estat<br />
espanyol. De fet,<br />
dissabte Ponsatí ja va<br />
assistir a <strong>la</strong> nombrosa<br />
manifestació de<br />
Perpinyà en defensa<br />
del català<br />
El Tribunal General de <strong>la</strong> Unió Europea retorna caute<strong>la</strong>rmanet<br />
<strong>la</strong> immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, mentre el Comitè<br />
de Drets Humans del Consell d’Europa demana l’alliberament<br />
dels presos polítics i <strong>la</strong> retirada de les euroordres<br />
La setmana ha estat farcida de notícies<br />
destacades en <strong>la</strong> batal<strong>la</strong> judicial de l’independentisme<br />
contra l’estat espanyol.<br />
Dimecres, el Tribunal General de <strong>la</strong> Unió<br />
Europea (TGUE) va acceptar <strong>la</strong> petició de<br />
mesures caute<strong>la</strong>ríssimes de <strong>la</strong> defensa<br />
del president Carles Puigdemont i dels<br />
consellers Toni Comín i C<strong>la</strong>ra Ponsatí<br />
i va retornar-los provisionalment<br />
<strong>la</strong> immunitat que havien perdut amb<br />
l’aprovació del suplicatori al Par<strong>la</strong>ment<br />
Europeu. El TGUE, a més, va fer-ho sense<br />
esperar les observacions dels serveis<br />
jurídics de l’eurocambra, que ara es<br />
troben entre l’espasa i <strong>la</strong> paret en el cas<br />
que vulguin presentar al·legacions. La<br />
decisió és molt transcendent perquè no<br />
s’havien concedit mai aquestes caute<strong>la</strong>ríssimes<br />
amb tanta rapidesa i en un cas<br />
de retirada d’immunitat. És una bufetada<br />
més contra <strong>la</strong> justícia espanyo<strong>la</strong>,<br />
i també contra el Par<strong>la</strong>ment Europeu.<br />
En una entrevista a Vi<strong>la</strong>Web, l’advocat<br />
Gonzalo Boye es mostrava optimista,<br />
perquè entén que el TGUE ha considerat<br />
que hi ha prou motius per a concloure<br />
que hi ha persecució política.<br />
Puigdemont, Comín i Ponsatí es podran<br />
tornar a moure lliurement per tota <strong>la</strong> UE,<br />
tret de l’estat espanyol. De fet, dissabte<br />
Ponsatí ja va assistir a <strong>la</strong> nombrosa manifestació<br />
de Perpinyà en defensa del<br />
català. Els tres eurodiputats de Junts han<br />
intensificat <strong>la</strong> pressió sobre l’eurocambra<br />
perquè protegeixi els seus drets i deixi<br />
de fer seguidisme del Tribunal Suprem<br />
espanyol. El president de l’eurocambra,<br />
David Sassoli, manté silenci. També són<br />
estridents els silencis mediàtics a Madrid<br />
i els dels eurodiputats que volien retirar<br />
<strong>la</strong> immunitat als dirigents independentistes<br />
a l’exili, especialment els espanyols<br />
que tant van pressionar perquè s’aprovés<br />
un suplicatori molt discutit en <strong>la</strong> votació<br />
<strong>final</strong> al plenari.<br />
És previst que d’aquí a dos mesos el<br />
TGUE es tornarà a pronunciar sobre <strong>la</strong><br />
immunitat, i tot semb<strong>la</strong> indicar que <strong>la</strong><br />
mantindrà mentre no resolgui el fons<br />
de <strong>la</strong> demanda dels tres eurodiputats<br />
cata<strong>la</strong>ns contra el Par<strong>la</strong>ment Europeu.<br />
El motiu d’aquesta demanda fou <strong>la</strong> vulneració<br />
dels seus drets i les irregu<strong>la</strong>ritats<br />
que va haver-hi en el procés de<br />
concessió del suplicatori, contaminat<br />
per <strong>la</strong> falta d’imparcialitat del president<br />
de <strong>la</strong> Comissió d’Afers Jurídics, Adrián<br />
Vázquez (Ciutadans), i per les filtracions<br />
de l’informe i l’error en el cas de Ponsatí,<br />
entre més irregu<strong>la</strong>ritats. D’aquí a un<br />
any, el Tribunal de Luxemburg podria<br />
donar definitivament <strong>la</strong> raó a Puigdemont,<br />
Comín i Ponsatí, que aleshores<br />
estarien en disposició d’exigir a les institucions<br />
europees que facin complir a<br />
Espanya els tractats de <strong>la</strong> UE i que es<br />
respecti <strong>la</strong> seva immunitat, també a<br />
l’estat espanyol, amb <strong>la</strong> retirada de les<br />
ordres de detenció vigents.<br />
El c<strong>la</strong>tellot contra el jutge Pablo L<strong>la</strong>rena<br />
va ser més sorollós dijous, una volta es va
3<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
LA SETMANA<br />
fer públic l’informe del Comitè de Drets<br />
Humans del Consell d’Europa, aprovat<br />
per àmplia majoria, en què es rec<strong>la</strong>ma<br />
l’alliberament dels presoners polítics i<br />
<strong>la</strong> retirada de les euroordres. La justícia<br />
espanyo<strong>la</strong> no en surt ben parada, i de fet<br />
el document –que <strong>encara</strong> ha de rebre el<br />
vist-i-p<strong>la</strong>u de l’assemblea– tracta de les<br />
vulneracions que hi ha hagut a Espanya<br />
i a Turquia. Incomprensiblement, el<br />
Ministeri d’Afers Estrangers espanyol<br />
ha venut el contingut de l’informe com<br />
un èxit per al re<strong>la</strong>t espanyol, malgrat<br />
que és incoherent i reconeix que s’insta<br />
l’estat espanyol a deixar en llibertat tots<br />
els dirigents independentistes, empresonats<br />
i exiliats a causa de <strong>la</strong> repressió<br />
judicial. Puigdemont també havia rebut<br />
una bona notícia dilluns, quan es va saber<br />
que el Tribunal Federal del Canadà<br />
estudiaria <strong>la</strong> seva impugnació contra <strong>la</strong><br />
denegació del govern d’aquell país que<br />
va impedir-li una visita al Quebec el<br />
març del 2019.<br />
Encara en l’àmbit judicial, el Tribunal<br />
Constitucional espanyol ha ava<strong>la</strong>t les<br />
condemnes contra Jordi Sànchez i Jordi<br />
Cuixart, que ja poden portar sengles<br />
casos al Tribunal Europeu dels Drets<br />
Humans. Els dos vots particu<strong>la</strong>rs dels<br />
magistrats Juan Antonio Xiol i Maria<br />
Luisa Ba<strong>la</strong>guer han tornat a trencar <strong>la</strong><br />
unanimitat del tribunal i reforcen <strong>la</strong><br />
demanda que les defenses preparen<br />
per a lliurar <strong>la</strong> batal<strong>la</strong> contra Espanya<br />
a Estrasburg. També hi ha hagut moviments<br />
interns al TC respecte de <strong>la</strong><br />
ponència del cas d’Aturem el Par<strong>la</strong>ment,<br />
que continua sense resoldre’s.<br />
La majoria conservadora ha forçat <strong>la</strong><br />
retirada de Cándido Conde-Pumpido,<br />
<strong>la</strong> ponència del qual posava en risc <strong>la</strong><br />
sentència condemnatòria que va fer<br />
Manuel Marchena contra els activistes.<br />
Aquesta pinya entorn del president de <strong>la</strong><br />
sa<strong>la</strong> segona del Suprem ha fet que <strong>la</strong> resolució<br />
del cas s’al<strong>la</strong>rgués <strong>encara</strong> més. El<br />
magistrat Antonio Narváez, recusat dels<br />
recursos dels presoners polítics pel seu<br />
antiindependentisme manifest, en serà<br />
el nou ponent. La sentència va aturar-se<br />
per a evitar de debilitar <strong>la</strong> condemna del<br />
Suprem contra els presos polítics, i és<br />
previst que acabi ava<strong>la</strong>nt <strong>la</strong> doctrina de<br />
<strong>la</strong> violència ambiental que Marchena ha<br />
utilitzat en ambdós casos.<br />
Aeroport de Barcelona i port de<br />
València: qüestions espinoses<br />
Aquests últims dies ha agafat embranzida<br />
el projecte d’ampliació de l’aeroport<br />
de Barcelona, polèmic perquè<br />
probablement destruiria l’espai natural<br />
de <strong>la</strong> Ricarda, fortament protegit per<br />
<strong>la</strong> normativa ambiental de <strong>la</strong> UE. El<br />
sector econòmic és partidari de fer<br />
l’ampliació, però els grups ecologistes,<br />
<strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma Zeroport i els ajuntaments<br />
de Gavà i Castelldefels hi són<br />
contraris. La Generalitat no té <strong>encara</strong><br />
una posició definida i a l’Ajuntament<br />
de Barcelona hi ha divisió, amb el PSC<br />
a favor i Barcelona en Comú en contra.<br />
ERC també va votar-hi en contra i Junts<br />
va abstenir-se; <strong>la</strong> resta de formacions<br />
s’hi mostraven favorables. El debat ha<br />
començat a fer-se un lloc a l’agenda<br />
mediàtica i probablement hi serà present<br />
els pròxims mesos. Hi ha molts<br />
interessos econòmics en joc, a més de<br />
<strong>la</strong> conservació de l’espai natural i <strong>la</strong><br />
contaminació que pot originar l’augment<br />
de trànsit aeri. El president de <strong>la</strong><br />
Generalitat, Pere Aragonès, convocarà<br />
una tau<strong>la</strong> per a mirar d’arribar a un<br />
consens respecte de l’ampliació.<br />
A València persisteix <strong>la</strong> polèmica sobre<br />
l’ampliació del port, que té una<br />
forta oposició de <strong>la</strong> societat civil i de<br />
Compromís i Unides Podem, mentre el<br />
PSPV fa el desentès. En una entrevista<br />
a Vi<strong>la</strong>Web, <strong>la</strong> consellera de Transició<br />
Ecològica, Mireia Mollà, fins i tot<br />
acusava el president de l’Autoritat<br />
Portuària, Aurelio Martínez, d’afavorir<br />
els interessos de les navilieres<br />
i advertia del risc per a l’Albufera. La<br />
falta d’entesa en el govern del Botànic<br />
és una font de tensió que s’afegeix al<br />
desgast que hi ha i que s’ha aprofundit<br />
amb algunes desavinences públiques<br />
durant <strong>la</strong> gestió de <strong>la</strong> pandèmia, i pot<br />
fer créixer <strong>encara</strong> més l’escletxa entre<br />
els socis de govern.<br />
A València persisteix <strong>la</strong><br />
polèmica sobre l’ampliació<br />
del port, que té una forta<br />
oposició de <strong>la</strong> societat civil i de<br />
Compromís i Unides Podem,<br />
mentre el PSPV fa el desentès<br />
S’acaba el confinament nocturn al País<br />
Valencià i a les Illes<br />
El Consell ha anunciat que dimarts<br />
s’acabarà el confinament nocturn al País<br />
Valencià. A més, el lleure nocturn es tornarà<br />
a obrir fins a les dues de <strong>la</strong> matinada,<br />
amb una cabuda del 50% a l’interior i del<br />
100% a les terrasses, s’eliminarà el límit<br />
de deu persones en reunions i s’ampliarà<br />
al 75% el límit de capacitat als centres de<br />
culte. A les Illes el confinament nocturn<br />
s’aixecà diumenge, però el Tribunal Suprem<br />
espanyol s’ha avançat i ha tombat<br />
<strong>la</strong> mesura, amb efecte immediat. També<br />
ha suspès <strong>la</strong> limitació de sis persones<br />
en reunions. Al Principat, <strong>la</strong> restauració<br />
amplia l’horari d’obertura fins a <strong>la</strong> una<br />
de <strong>la</strong> matinada i ja es permet l’entrada<br />
del públic a estadis i pavellons de futbol<br />
i bàsquet professional, entre més mesures.<br />
Quant a <strong>la</strong> vaccinació, s’ha aprovat <strong>la</strong><br />
inocu<strong>la</strong>ció de <strong>la</strong> monodosi de Janssen als<br />
qui tenen entre 40 anys i 49 i a Catalunya<br />
s’han començat a citar els qui en tenen<br />
entre 45 i 49.
4<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
SUMARI<br />
29 DE MAIG - 4 DE JUNY 2021<br />
PORTADA<br />
Com s’ha girat <strong>la</strong> truita?<br />
Tres anys d’èxits del litigi independentista a Europa resumits<br />
en els nou moments c<strong>la</strong>u<br />
Per Vicent Partal.<br />
Gonzalo Boye: “El TGUE veu que això és un cas de persecució política”<br />
Per Roger Graells Font.<br />
ESPECIAL<br />
EL DEBAT SOBRE L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT<br />
Germà Bel: “És urgent que Barcelona recuperi els vols<br />
intercontinentals perduts”<br />
Per Andreu Barnils.<br />
Òscar Oliver: “Hem de continuar posant els nostres polítics<br />
contra les cordes”<br />
Per Josep Casulleras Nua<strong>la</strong>rt.<br />
Alejandro González: “Els empresaris fan un xantatge<br />
amb l’ampliació de l’aeroport”<br />
Per Josep Rexach Fumanya.<br />
ENTREVISTES<br />
Mireia Mollà: “L’únic que explica el model de port d’Aurelio Martínez<br />
són els interessos de les navilieres”<br />
Per Esperança Camps Barber.<br />
Joan Sebastià Haydn: “No necessitem que tolerin <strong>la</strong> nostra existència,<br />
sinó un reconeixement legal”<br />
Per Arnau Lleonart Fernàndez.<br />
Pere Soler: “El discurs que <strong>la</strong> normalitat només tornarà a l’esco<strong>la</strong> si es<br />
vacunen els nens és fals”<br />
Per Txell Partal.<br />
ANÀLISI<br />
CRÒNICA<br />
I si Felipe VI no volgués signar els indults?<br />
Per Josep Casulleras Nua<strong>la</strong>rt.<br />
Jordi Pujol, el perdó i <strong>la</strong> independència<br />
Per Andreu Barnils.<br />
Nins i electes: el Constitucional francès topa amb <strong>la</strong> protesta de Perpinyà<br />
Per Vicent Partal.
5<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
Com s’ha girat <strong>la</strong> truita?<br />
Tres anys d’èxits del litigi<br />
independentista a Europa resumits<br />
en els nou moments c<strong>la</strong>u<br />
La decisió del Tribunal General de <strong>la</strong> Unió Europea de retornar provisionalment<br />
<strong>la</strong> immunitat par<strong>la</strong>mentària al president Carles Puigdemont, a Toni Comín i a<br />
C<strong>la</strong>ra Ponsatí significa un canvi de rasant en <strong>la</strong> lluita des de l’exili, que tres anys<br />
i mig després ja veu com s’acosta l’horitzó que havia dissenyat, <strong>la</strong> derrota de<br />
l’estat espanyol a partir de <strong>la</strong> legalitat europea. Un disseny que, com expliquem<br />
en aquest dossier especial, és d’una gran coherència i ha rec<strong>la</strong>mat un esforç en<br />
camps ben diferents.<br />
VICENT PARTAL
6<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
1<br />
EL DISCURS DEL PRESIDENT D’UNA REPÚBLICA<br />
PROCLAMADA. GIRONA, 28 D’OCTUBRE 2017<br />
Els fets<br />
El 28 d’octubre de 2017, poques hores després de <strong>la</strong> proc<strong>la</strong>mació<br />
de <strong>la</strong> independència, el president Puigdemont va fer un<br />
discurs a <strong>la</strong> seu de <strong>la</strong> Generalitat a Girona. El govern espanyol<br />
ja havia ordenat <strong>la</strong> intervenció del govern, a l’empara del 155,<br />
i el país es debatia en un estat d’ansietat, sense entendre gaire<br />
què passava. Puigdemont va dir:<br />
“El missatge que us voldria adreçar és que tinguem paciència,<br />
perseverança i perspectiva. Per això tenim c<strong>la</strong>r que <strong>la</strong><br />
millor manera de defensar les conquestes assolides fins avui<br />
és l’oposició democràtica a l’aplicació de l’article 155, que és<br />
<strong>la</strong> consumació d’una agressió premeditada a <strong>la</strong> voluntat dels<br />
cata<strong>la</strong>ns que de manera molt majoritària i al l<strong>la</strong>rg de molts anys<br />
ens hem sentit nació d’Europa”.<br />
El context<br />
Paciència, perseverança i perspectiva era l’avís que les coses no<br />
anirien com <strong>la</strong> ciutadania esperava. Aleshores <strong>encara</strong> no se sabia<br />
que el govern havia pres <strong>la</strong> decisió d’anar a l’exili i continuar<br />
lluitant des d’allí però l’advertiment públic que començava una<br />
nova etapa que seria l<strong>la</strong>rga i requeriria perspectiva per a ser<br />
entesa posava els fonaments d’allò que havia de passar. I d’allò<br />
que efectivament passà, especialment després de l’arribada de<br />
l’equip d’advocats encapça<strong>la</strong>t per Gonzalo Boye i el seu disseny<br />
de l’estratègia del dòmino.
7<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
2<br />
LA SORPRESA AL COR INSTITUCIONAL D’EUROPA.<br />
BRUSSEL·LES, 31 D’OCTUBRE DE 2017<br />
Els fets<br />
El 31 d’octubre de 2017 el president Puigdemont i <strong>la</strong> major part<br />
de membres del seu govern van comparèixer a Brussel·les per<br />
anunciar que havien optat per exiliar-se.<br />
Puigdemont digué: “Una part del govern, encapça<strong>la</strong>t per mi com a<br />
president legítim, ens hem desp<strong>la</strong>çat a Brussel·les per fer evident el<br />
problema català al cor institucional d’Europa i denunciar també <strong>la</strong><br />
politització de <strong>la</strong> justícia espanyo<strong>la</strong>, <strong>la</strong> seva manca d’imparcialitat,<br />
<strong>la</strong> seva voluntat de perseguir les idees, no els delictes, i fer evident<br />
al món les greus mancances democràtiques que es viuen a l’estat<br />
espanyol i <strong>la</strong> ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació,<br />
pel diàleg i per una solució acordada” i “que una altra<br />
part, encapça<strong>la</strong>da pel vice-president i pel cap de llista de Junts<br />
pel Sí, continua a Catalunya fent activitat política com a legítims<br />
membres del govern de Catalunya. No abandonarem en cap cas<br />
el govern català, continuarem trebal<strong>la</strong>nt tot i les limitacions que<br />
imposa l’estratègia de no-confrontació i assumirem <strong>la</strong> defensa<br />
de <strong>la</strong> querel<strong>la</strong> de l’estat. És una querel<strong>la</strong> política i, per tant, ens hi<br />
enfrontarem des d’una posició política, no jurídica.”<br />
El context<br />
“És una querel<strong>la</strong> política i, per tant, ens hi enfrontarem des<br />
d’una posició política, no jurídica.” L’avís del que havia de venir<br />
es fa d’ençà del primer dia, fonamentant allò que més endavant<br />
tots anomenarem a “litigi estratègic”. El govern porta el plet a<br />
les institucions europees, que són les que poden acabar forçant<br />
Espanya a dialogar o a acceptar <strong>la</strong> decisió dels ciutadans de<br />
Catalunya expressada el Primer d’Octubre.<br />
Més endavant ac<strong>la</strong>reix: “Si aquesta actitud té com a preu alentir<br />
el desplegament de <strong>la</strong> República, cal considerar que aquest és un<br />
preu raonable a l’Europa del segle XXI. És indiferent que aquest<br />
exercici de responsabilitat sigui apreciat o no pels altres. És un<br />
acte de coherència que demostra que <strong>la</strong> República cata<strong>la</strong>na serà un<br />
estat diferent. No hem arribat fins aquí per comportar-nos com<br />
tantes voltes hem criticat que s’ha comportat l’estat espanyol.”
8<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
3<br />
LA RETIRADA DE LA PRIMERA EUROORDRE:<br />
AIXÒ NO SERÀ CAP PASSEJADA PER A ESPANYA.<br />
BRUSSEL·LES, 5 DE NOVEMBRE DE 2017<br />
Els fets<br />
El 5 de desembre, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo<br />
L<strong>la</strong>rena, en vista de l’evolució de <strong>la</strong> situació als tribunals<br />
belgues, decideix de retirar l’ordre europea de detenció, però<br />
no pas l’ordre de detenció espanyo<strong>la</strong>, de manera que, en cas<br />
que els membres del govern tornessin a Catalunya, podrien<br />
ser immediatament detinguts. El jutge espanyol no volia que<br />
<strong>la</strong> justícia belga decidís sobre <strong>la</strong> situació de Puigdemont i els<br />
altres quatre consellers; volia evitar que fossin jutjats per un<br />
delicte de malversació i no per sedició i rebel·lió, delictes que no<br />
existeixen a Bèlgica. Bèlgica va aixecar les mesures preventives<br />
i deixà en llibertat els polítics cata<strong>la</strong>ns.<br />
El context<br />
La primera gran bufetada a l’estratègia espanyo<strong>la</strong>. El govern<br />
espanyol de Mariano Rajoy havia externalitzat <strong>la</strong> solució del<br />
conflicte català a <strong>la</strong> justícia, tot proposant una repressió sense<br />
quarter contra el moviment independentista. Però els jutges<br />
ignoraven com funciona Europa i es van trobar, de sobte, que<br />
<strong>la</strong> jurisdicció belga no podia entendre els seus arguments i<br />
valorava que allò era una persecució política. En aquell moment<br />
Espanya <strong>encara</strong> va atribuir <strong>la</strong> situació a una peculiaritat del país<br />
on el govern havia anat a exiliar-se.
9<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
4<br />
PUIGDEMONT, DETINGUT, EMPRESONAT, JUTJAT I ALLI-<br />
BERAT A ALEMANYA: EL GRAN TOMB DE LA SENTÈNCIA<br />
DE SLESVIG-HOLSTEIN. SCHUBY, 25 DE MARÇ DE 2018<br />
Els fets<br />
El 25 de març de 2018 <strong>la</strong> policia alemanya deté el president<br />
Puigdemont a <strong>la</strong> frontera amb Dinamarca, mentre viatjava cap<br />
a Bèlgica per a atendre l’euroordre que L<strong>la</strong>rena havia reactivat.<br />
Ingressa a <strong>la</strong> presó de Neumünster, on s’està fins al 5 d’abril,<br />
quan l’Audiència de Slesvig-Holstein descarta l’extradició per<br />
un delicte de rebel·lió i el deixa en llibertat sota una fiança de<br />
75.000 euros, amb <strong>la</strong> prohibició d’abandonar Alemanya i amb<br />
l’obligació de presentar-se a qualsevol comissaria del país una<br />
vegada per setmana. Finalment, el 19 de juliol <strong>la</strong> justícia alemanya<br />
anuncia que descarta els delictes de rebel·lió i sedició i que<br />
en tot cas accepta que sigui <strong>la</strong> justícia espanyo<strong>la</strong> que decideixi<br />
sobre el delicte de malversació. L<strong>la</strong>rena rebutja <strong>la</strong> decisió i retira<br />
l’euroordre i Puigdemont resta en llibertat i torna a Bèlgica.<br />
El context<br />
Segurament aquest és el moment més transcendental del procés.<br />
La detenció de Puigdemont a Alemanya i l’ingrés a <strong>la</strong> presó<br />
és celebrat a Espanya com <strong>la</strong> fi de l’exili. Tanmateix, quan els<br />
jutges alemanys absolen el president dels delictes de rebel·lió<br />
i sedició <strong>la</strong> truita canvia completament. Ara una segona jurisdicció<br />
europea ha jutjat els fets i no els troba compatibles amb<br />
el funcionament d’una democràcia. La “querel<strong>la</strong> política” que<br />
el govern havia anunciat en aparèixer a Brussel·les comença a<br />
fer-se efectiva. La detenció de Puigdemont desperta, a més,<br />
reaccions de solidaritat en molts països, que desconcerten<br />
<strong>encara</strong> més Madrid.
10<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
5<br />
BÈLGICA TOMBA LA SEGONA EUROORDRE AMB UNA<br />
DESAUTORITZACIÓ INÈDITA DE LLARENA. ESPANYA HA<br />
TRENCAT EL PRINCIPI DE CONFIANÇA MÚTUA.<br />
BRUSSEL·LES, 16 DE MAIG DE 2018<br />
Els fets<br />
Encara amb l’impacte de l’alliberament del president Puigdemont<br />
a Alemanya, al Pa<strong>la</strong>u de Justícia de Brussel·les hi ha<br />
una vista important sobre <strong>la</strong> segona euroordre emesa pel jutge<br />
L<strong>la</strong>rena, ara contra els consellers Toni Comín, Meritxell Serret<br />
i Lluís Puig. L’equip d’advocats dels exiliats hi anava preparat<br />
per a entrar al fons de <strong>la</strong> qüestió, a les acusacions de rebel·lió<br />
i malversació, però es troben amb una sorpresa: el tribunal ni<br />
tan sols hi entra, perquè veu que L<strong>la</strong>rena no ha esmenat uns<br />
defectes de forma molt evidents, i acaben retornant l’ordre<br />
europea de detenció a Espanya. Ho fa <strong>la</strong> fiscalia belga, que<br />
actua com a part acusadora, amb un informe molt dur contra<br />
L<strong>la</strong>rena, gairebé humiliant. Si feia poques setmanes <strong>la</strong> justícia<br />
alemanya ja deia que, d’entrada, no hi veia rebel·lió i alliberava<br />
Puigdemont, ara Bèlgica tornava a tancar <strong>la</strong> porta a L<strong>la</strong>rena en<br />
re<strong>la</strong>ció amb els consellers.<br />
El context<br />
Si el mecanisme de l’euroordre es fonamenta, per damunt de<br />
tot, en <strong>la</strong> confiança mútua entre els diversos sistemes judicials<br />
dins <strong>la</strong> Unió Europea, aquesta segona euroordre fracassada<br />
a Bèlgica constata <strong>la</strong> pèrdua de confiança envers <strong>la</strong> justícia<br />
espanyo<strong>la</strong>. Per <strong>la</strong> insistència i el començament d’un abús<br />
d’aquest mecanisme i per <strong>la</strong> desídia formal i manca de rigor<br />
que va demostrar el jutge L<strong>la</strong>rena. Si Bèlgica ja va ser a punt<br />
de refusar <strong>la</strong> primera euroordre perquè no veia que els delictes<br />
pels quals els exiliats eren perseguits fossin homologables al<br />
seu codi penal, ara s’obria una distància fonamentada en el<br />
recel i <strong>la</strong> desconfiança que després es demostrà insalvable,<br />
quan L<strong>la</strong>rena, el mes de juliol, reaccionà de manera furibunda<br />
al rebuig definitiu de l’euroordre a Alemanya, amb un escrit ple<br />
de desqualificacions envers els jutges del Tribunal Superior de<br />
Slesvig-Holstein i els jutges belgues.
11<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
6<br />
PUIGDEMONT, JUNQUERAS I COMÍN, ELEGITS EURODI-<br />
PUTATS. ESCLATA EL CONFLICTE DINS LES INSTITUCIONS<br />
EUROPEES. ESTRASBURG, 2 DE JULIOL DE 2019<br />
Els fets<br />
En un tomb inesperat, el president Puigdemont decideix de<br />
presentar-se a les eleccions europees i les guanya a Catalunya. A<br />
<strong>la</strong> seva llista és elegit diputat també Toni Comin i el vice-president<br />
Junqueras és elegit com a cap de llista d’ERC. Més tard el<br />
Brexit farà eurodiputada també <strong>la</strong> tercera de <strong>la</strong> llista de Junts,<br />
C<strong>la</strong>ra Ponsatí. Espanya reacciona enfurismada i s’inventa una<br />
teoria que diu que ningú no és eurodiputat fins que no acudeix<br />
a jurar el càrrec a Madrid. A Oriol Junqueras no el deixen sortir<br />
de <strong>la</strong> presó per a fer-ho i Puigdemont i Comín no van a Madrid<br />
pel risc de ser-hi detinguts immediatament. La decisió espanyo<strong>la</strong>,<br />
però, és contestada judicialment pels tres eurodiputats.<br />
Al Par<strong>la</strong>ment Europeu el president Tajani, molt ben re<strong>la</strong>cionat<br />
amb les autoritats espanyoles, impedeix <strong>la</strong> presència dels eurodiputats<br />
electes, cosa que origina un escàndol a <strong>la</strong> primera<br />
sessió. A les portes, s’hi concentren milers de cata<strong>la</strong>ns i dins<br />
l’hemicicle diputats d’uns quants països exhibeixen cartells<br />
amb les cares de Puigdemont, Junqueras i Comín.<br />
El context<br />
La querel<strong>la</strong> política cata<strong>la</strong>na entra en les institucions europees<br />
per primera vegada, i trenca <strong>la</strong> pretensió espanyo<strong>la</strong> que l’afer de<br />
Catalunya és intern i els altres no tenen res a dir-hi. Les maniobres<br />
de Tajani i el lobby espanyol són tan barroeres que acaben<br />
originant reaccions d’indignació, però, sobretot, <strong>la</strong> intervenció<br />
de <strong>la</strong> justícia europea. La decisió de Puigdemont, Comín i Junqueras<br />
d’acudir a les eleccions europees és una jugada tàctica<br />
bril<strong>la</strong>nt que eleva el nivell polític de <strong>la</strong> partida. Ara ja no és<br />
so<strong>la</strong>ment que l’exili hagi aconseguit que les extradicions hagin<br />
estat refusades per algunes jurisdiccions (Bèlgica, Escòcia en<br />
el cas de C<strong>la</strong>ra Ponsatí i Suïssa en els de Marta Rovira i Anna<br />
Gabriel); ara les institucions europees es veuen arrossegades a<br />
una batal<strong>la</strong> que posa en qüestió el conjunt de <strong>la</strong> Unió Europea. I<br />
així l’Espanya que va rebre el permís europeu per a fer allò que<br />
volgués el Primer d’Octubre, tot d’una esdevé un problema greu<br />
per als qui l’hi van concedir. La lluita des de l’exili s’accelera<br />
alhora que a l’interior el resultat de les successives eleccions,<br />
<strong>la</strong> sentència del Suprem i <strong>la</strong> reacció popu<strong>la</strong>r consegüent deixen<br />
c<strong>la</strong>r que l’independentisme no es fa enrere.
12<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
7<br />
LA “DOCTRINA JUNQUERAS”: UNA BUFETADA<br />
MONUMENTAL A LES PRETENSIONS ESPANYOLES<br />
DE FER JUSTÍCIA CREATIVA.<br />
LUXEMBURG, 19 DE DESEMBRE DE 2019<br />
Els fets<br />
El 19 de desembre de 2019 el Tribunal de Justícia de <strong>la</strong> Unió<br />
Europea decideix que un diputat adquireix <strong>la</strong> immunitat en<br />
el moment de ser elegit i rebutja l’afirmació espanyo<strong>la</strong> que<br />
cal acudir a Madrid a jurar el càrrec. El tribunal assegura que<br />
aquesta immunitat implica l’aixecament de <strong>la</strong> mesura de presó<br />
provisional imposada al vice-president, amb l’objecte de permetre-li<br />
de desp<strong>la</strong>çar-se al Par<strong>la</strong>ment Europeu i complir-hi les<br />
formalitats requerides. I ac<strong>la</strong>reix que si Espanya el vol mantenir<br />
a <strong>la</strong> presó haurà de demanar un suplicatori al Par<strong>la</strong>ment<br />
Europeu. Malgrat <strong>la</strong> c<strong>la</strong>redat de <strong>la</strong> sentència, Junqueras no és<br />
alliberat ni arribarà a prendre possessió de l’escó, però el nou<br />
president del Par<strong>la</strong>ment, l’italià David Sassoli, ordena que<br />
Puigdemont i Comín siguin acreditats immediatament com a<br />
eurodiputats, cosa que desespera <strong>la</strong> delegació espanyo<strong>la</strong>.<br />
El context<br />
La sentència del Tribunal Europeu ataca l’arrel de l’actuació<br />
judicial espanyo<strong>la</strong> contra l’independentisme català, <strong>la</strong><br />
imprevisibilitat d’un sistema capaç d’inventar-se normes a<br />
conveniència per a infligir una persecució política. Però també<br />
ensenya els límits del litigi estratègic, perquè no s’aconsegueix<br />
que Junqueras, que ja és a <strong>la</strong> presó, pugui ser eurodiputat, cosa<br />
que reforça l’encert de <strong>la</strong> decisió de l’exili.
13<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
8<br />
L’ESCAC I MAT DE LLUÍS PUIG: LA NO-EXTRADICIÓ QUE<br />
POT FER TRONTOLLAR TOTA LA REPRESSIÓ DEL SUPREM.<br />
BRUSSEL·LES, 7 D’AGOST DE 2020<br />
Els fets<br />
La justícia belga resol, <strong>final</strong>ment, que no pot extradir Lluís Puig,<br />
conseller de Cultura a l’exili, perquè el Tribunal Suprem espanyol no<br />
és competent per a demanar-ne l’extradició. El 7 de gener de 2021 el<br />
Tribunal d’Apel·<strong>la</strong>ció de Brussel·les confirmarà aquest rebuig, tot citant,<br />
a més, <strong>la</strong> resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de<br />
l’ONU, que considerava incompetent el Suprem en el cas del Primer<br />
d’Octubre. El Tribunal introdueix un altre argument molt contundent<br />
contra l’estat espanyol: en <strong>la</strong> sentència diu que hi ha risc de vio<strong>la</strong>ció de<br />
<strong>la</strong> presumpció d’innocència de Lluís Puig si és extradit, i ho fa basant-se<br />
en les dec<strong>la</strong>racions públiques de jutges, fiscals i autoritats polítiques<br />
espanyoles en general contra els dirigents independentistes. Concretament,<br />
diu que no es respecta <strong>la</strong> directiva de <strong>la</strong> UE 2016/343 sobre<br />
el dret de presumpció d’innocència en els processos penals, cosa que<br />
posa en qüestió de dalt a baix tot el procés judicial del Tribunal Suprem.<br />
El context<br />
La decisió ferma de <strong>la</strong> justícia belga de denegar l’extradició del<br />
conseller Lluís Puig és <strong>la</strong> derrota més dura de <strong>la</strong> justícia espanyo<strong>la</strong><br />
en <strong>la</strong> repressió contra l’independentisme i una fita que<br />
ho canvia tot. Per arribar fins aquí, de primer calia desmentir<br />
el missatge dels aparells mediàtic, polític i judicial espanyols,<br />
segons els quals els exiliats eren “pròfugs” de <strong>la</strong> justícia. I per<br />
això van comparèixer immediatament, quan foren requerits,<br />
davant les autoritats belgues. En segon lloc, l’estratègia implicava<br />
fonamentar una defensa basada en el perill de vulneració<br />
de drets que significaria l’extradició a l’estat espanyol,<br />
per <strong>la</strong> indefensió jurídica, per <strong>la</strong> vulneració de <strong>la</strong> presumpció<br />
d’innocència, per <strong>la</strong> imputació d’uns càrrecs tan greus i arcaics<br />
(rebel·lió, sedició) que no tenen correspondència en <strong>la</strong><br />
resta de jurisdiccions de <strong>la</strong> Unió Europea. Això va fer que de<br />
seguida els jutges belgues, i fins i tot <strong>la</strong> fiscalia, veiessin amb<br />
mals ulls les euroordres enviades per <strong>la</strong> justícia espanyo<strong>la</strong>, i<br />
era tan evident que anaven mal dades per al Suprem espanyol<br />
que el jutge L<strong>la</strong>rena va retirar <strong>la</strong> primera. La segona euroordre<br />
va servir per a humiliar-lo: primer fou Bèlgica, que <strong>la</strong> va<br />
retornar per defecte de forma perquè no <strong>la</strong> va saber enviar bé;<br />
i després Alemanya, quan el tribunal de Slesvig-Holstein va<br />
dir que no es podia extradir Puigdemont per rebel·lió. L<strong>la</strong>rena,<br />
enfurismat, va retirar l’euroordre enviada a Escòcia contra<br />
Ponsatí just quan el judici –que feia molt ma<strong>la</strong> pinta per a les<br />
pretensions del Suprem– era a punt de començar. I després de<br />
<strong>la</strong> sentència, <strong>la</strong> tercera euroordre, que es va enfangar primer<br />
al Regne Unit amb Ponsatí, i que va fracassar definitivament a<br />
Bèlgica, amb uns arguments esgrimits pels jutges belgues que<br />
són ben bé aquells que <strong>la</strong> defensa de Boye, Marchand, Beckaert<br />
i companyia havien ressaltat amb un propòsit que transcendia<br />
<strong>la</strong> defensa dels exiliats i que ja pretenia anar més enllà. El litigi<br />
que havia començat amb l’aparició del govern legítim a Brussel·les<br />
ja no es limitava a defensar <strong>la</strong> llibertat dels exiliats sinó<br />
que desactivava el fonament mateix de <strong>la</strong> repressió espanyo<strong>la</strong><br />
i feia un autèntic escac i mat a l’estat i al règim espanyols.
14<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
9<br />
EL SUPLICATORI AL PARLAMENT EUROPEU:<br />
L’AGONIA FINAL DE LA VIA POLÍTICA ESPANYOLA.<br />
BRUSSEL·LES, 9 DE MARÇ DE 2021<br />
Els fets<br />
Després d’una dura campanya de pressió per part d’Espanya<br />
i de l’establiment d’un procediment ple d’irregu<strong>la</strong>ritats, el<br />
Par<strong>la</strong>ment Europeu va votar de retirar <strong>la</strong> immunitat del president<br />
Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i C<strong>la</strong>ra<br />
Ponsatí, d’acord amb el suplicatori enviat pel Tribunal Suprem<br />
espanyol feia més d’un any. En el cas de Puigdemont, dels 693<br />
vots emesos, el resultat va ser de 400 a favor, 248 en contra i<br />
45 abstencions, cosa que significa que un 42% de l’hemicicle<br />
no ava<strong>la</strong> <strong>la</strong> maniobra espanyo<strong>la</strong>. Això indica una forta oposició<br />
política, que va molt més enllà del centenar de vots dels grups<br />
Verds-ALE i Esquerra Unitària Europea que havien anunciat<br />
oficialment que s’hi oposarien. Les pressions i amenaces de<br />
<strong>la</strong> delegació espanyo<strong>la</strong> als grups majoritaris de <strong>la</strong> cambra, on<br />
són molt importants, no van ser tan efectives com s’esperava.<br />
La votació és saludada pels eurodiputats cata<strong>la</strong>ns com<br />
“una derrota aritmètica, però una victòria política”. Victòria<br />
que s’eixamp<strong>la</strong> enormement el 2 de juny, quan el Tribunal<br />
General de <strong>la</strong> Unió Europea accepta les caute<strong>la</strong>rs presentades<br />
i restitueix provisionalment <strong>la</strong> immunitat dels tres membres<br />
del govern legítim.<br />
El context<br />
Després de les derrotes inapel·<strong>la</strong>bles als tribunals, Espanya va<br />
posar tota <strong>la</strong> confiança a aconseguir una victòria en un terreny<br />
més permeable a les pressions i les amenaces: el par<strong>la</strong>ment.<br />
Però <strong>la</strong> victòria ha estat pírrica i ha elevat <strong>encara</strong> més l’aposta<br />
de l’exili. Per una banda, no hi havia hagut mai una oposició<br />
tan forta a un suplicatori <strong>final</strong>ment concedit, cosa que posa en<br />
relleu que el missatge que tenim davant una persecució política<br />
ha arre<strong>la</strong>t profundament a Brussel·les. Però és, sobretot, <strong>la</strong><br />
decisió del tribunal que aporta un tomb inesperat a <strong>la</strong> situació,<br />
perquè mai no s’havien concedit unes caute<strong>la</strong>rs re<strong>la</strong>cionades<br />
amb un suplicatori. Ara cal esperar que <strong>la</strong> sentència es consolidi,<br />
però si les caute<strong>la</strong>rs es confirmen el par<strong>la</strong>ment haurà<br />
rebut una humiliació mai vista. Tot plegat deixarà Espanya<br />
en una situació molt difícil, i als exiliats se’ls obre de bat a bat<br />
<strong>la</strong> porta del retorn al Principat, car demanaran al tribunal si <strong>la</strong><br />
immunitat s’aplica també a Espanya i <strong>la</strong> resposta serà positiva.
15<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRONOLOGIA DE L’EXILI<br />
I el futur?<br />
Tot aquest procés resumit en vuit punts demostra que l’exili ha trebal<strong>la</strong>t a partir<br />
del primer moment, el discurs de Girona del 28 d’octubre de 2017, amb un p<strong>la</strong><br />
al cap, i que ha aconseguit de girar <strong>la</strong> truita. Davant <strong>la</strong> violència espanyo<strong>la</strong>, tal<br />
com va dir el president Puigdemont a Brussel·les dies després, el govern legítim<br />
estableix una estratègia que consistirà a respondre políticament mitjançant els<br />
tribunals de justícia europeus fins a obligar les institucions de <strong>la</strong> Unió a forçar<br />
Espanya a acceptar el joc democràtic i les decisions dels cata<strong>la</strong>ns. El trajecte<br />
ha estat complicat, però les tres P d’aquell discurs –paciència, perseverança i<br />
perspectiva– funcionen. Tant que, segurament, són <strong>la</strong> c<strong>la</strong>u perquè el govern<br />
espanyol apliqui els indults en un intent desesperat de frenar les conseqüències<br />
polítiques que se’n deriven. Ara cal completar el litigi estratègic i aconseguir les<br />
darreres decisions que inhabilitin per sempre <strong>la</strong> repressió espanyo<strong>la</strong> i acorralin<br />
l’estat espanyol per allò que va fer l’octubre del 2017. I fer d’aquesta victòria el<br />
pas decisiu cap a <strong>la</strong> independència de Catalunya.
16<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ENTREVISTA<br />
GONZALO BOYE<br />
“El TGUE veu que això<br />
és un cas de persecució política”<br />
Entrevista a l’advocat de Puigdemont, Comín i Ponsatí<br />
arran de <strong>la</strong> resolució del TGUE que els retorna <strong>la</strong> immunitat<br />
com a eurodiputats
17<br />
GONZALO BOYE<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ROGER GRAELLS FONT<br />
La resolució és un pas més<br />
en un procés l<strong>la</strong>rg en què<br />
molt poca gent ha confiat<br />
en nosaltres, i en un procés<br />
en què habitualment no es<br />
donen aquestes mesures<br />
L’advocat Gonzalo Boye atén <strong>la</strong> trucada<br />
de Vi<strong>la</strong>Web poc després de<br />
saber-se <strong>la</strong> resolució del Tribunal<br />
General de <strong>la</strong> UE que li dóna <strong>la</strong><br />
raó i retorna <strong>la</strong> immunitat a Carles<br />
Puigdemont, Toni Comín i C<strong>la</strong>ra<br />
Ponsatí, provisionalment, fins que no<br />
hagi resolt el fons del recurs presentat<br />
contra l’aprovació del suplicatori al<br />
Par<strong>la</strong>ment Europeu. Boye està exultant,<br />
però par<strong>la</strong> amb prudència. Alhora, està<br />
convençut que aquesta nova victòria<br />
judicial de l’exili és un pas més perquè<br />
els tres exiliats puguin tornar a trepitjar<br />
el Principat.<br />
—Quina és <strong>la</strong> importància d’aquesta<br />
decisió?<br />
—Bàsicament, <strong>la</strong> resolució és un pas més<br />
en un procés l<strong>la</strong>rg en què molt poca gent<br />
ha confiat en nosaltres, i en un procés en<br />
què habitualment no es donen aquestes<br />
mesures. Ara, què significa en el fons?<br />
Significa que, a primer cop d’ull –en termes<br />
jurídics, a prima facie–, el TGUE veu<br />
que això és o seria un cas de persecució<br />
política, com nosaltres argumentem. A<br />
partir d’això, consideren que cal preservar<br />
els drets dels eurodiputats mentre no<br />
s’entri en el fons.<br />
—Dèieu que era poc habitual que s’acceptessin<br />
les mesures caute<strong>la</strong>rs. Ho<br />
considereu una victòria o sou prudent?<br />
—Crec que hem de ser cauts i correctes.<br />
És un primer pas, però un pas molt important.<br />
És el primer pas cap a <strong>la</strong> batal<strong>la</strong><br />
mare, o a <strong>la</strong> mare de totes les batalles que<br />
lliurarem, <strong>la</strong> del suplicatori. Sempre hem<br />
sostingut que és el fumus persecutionis,<br />
una persecució política, i que s’ha de<br />
tractar com a tal.<br />
—La devolució de <strong>la</strong> immunitat és fins<br />
que no s’hagi resolt el fons del recurs o<br />
<strong>la</strong> demanda de les caute<strong>la</strong>rs?<br />
—La demanda de caute<strong>la</strong>rs s’haurà de<br />
resoldre, però de manera caute<strong>la</strong>ríssima<br />
ja ens han donat <strong>la</strong> raó. Poden revocar-<strong>la</strong>,<br />
és c<strong>la</strong>r, però haurien de cercar uns arguments<br />
molt forts per a canviar un criteri<br />
que han establert ells mateixos.<br />
—Per tant, <strong>la</strong> immunitat serà vigent fins<br />
que el tribunal no hagi resolt el fons.<br />
—Creiem que en principi sí, seria l’actitud<br />
correcta. Però és una decisió en mans<br />
de <strong>la</strong> justícia. De <strong>la</strong> justícia en majúscules.<br />
Sempre hem respectat les resolucions<br />
que ens donen <strong>la</strong> raó i les que alguna<br />
vegada ens l’han negada, com <strong>la</strong> del 2 de<br />
juliol de 2019, en què van denegar-nos<br />
les mesures caute<strong>la</strong>rs. Vam recórrer contra<br />
aquel<strong>la</strong> decisió i vam acabar guanyant-ho<br />
el 20 de desembre de 2019. En<br />
principi, sempre hem tingut raó en els<br />
passos que hem fet a Europa i confiem<br />
que en continuarem tenint.<br />
—Quant de temps pot trigar <strong>la</strong> resolució<br />
del recurs? Un any?<br />
—Un any o una mica més. Estic convençut<br />
que això és un debat únic. He dit<br />
moltes vegades que hem entrat fa temps<br />
en un terreny inexplorat. Ho és per al<br />
Par<strong>la</strong>ment Europeu, ho és per a nosaltres<br />
i ho és per al TGUE. Per tant, tots ens<br />
mourem amb un rigor i una precaució<br />
intel·lectual i jurídica molt important i<br />
creiem que aquesta és <strong>la</strong> base perquè les<br />
coses surtin bé.<br />
—Demà mateix podrien viatjar i sortir<br />
de Bèlgica sense risc?<br />
—Sí, és c<strong>la</strong>r. És una mesura executable<br />
immediatament.<br />
—I com queden les euroordres? Conge<strong>la</strong>des?<br />
—Les euroordres han estat dictades en<br />
contradicció amb <strong>la</strong> immunitat com a<br />
europar<strong>la</strong>mentaris, perquè ja <strong>la</strong> tenien.<br />
D’una altra banda, el jutge L<strong>la</strong>rena va<br />
presentar unes qüestions pre-judicials<br />
que per definició legal suspenen <strong>la</strong><br />
tramitació d’aquestes. No és un factor<br />
de discussió. Només ho serien si algú<br />
vulnerés <strong>la</strong> llei.
18<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
GONZALO BOYE<br />
—El retorn de <strong>la</strong> immunitat pot tenir cap<br />
efecte sobre aquestes qüestions pre-judicials<br />
pendents de resoldre’s al TJUE?<br />
—Creiem que són dues qüestions independents,<br />
però íntimament re<strong>la</strong>cionades.<br />
Per tant, nosaltres en tots els nostres<br />
escrits vinculem l’una cosa amb l’altra.<br />
Tot té re<strong>la</strong>ció.<br />
—A <strong>la</strong> resolució el TGUE diu que ha pres<br />
<strong>la</strong> decisió sense esperar les observacions<br />
del Par<strong>la</strong>ment Europeu. Us sorprèn que<br />
no hagin esperat l’opinió de l’eurocambra?<br />
Creieu que les presentaran, ara?<br />
—El TGUE té per missió principal garantir<br />
els drets de les parts en conflicte,<br />
especialment aquelles que poden veure<br />
afectats els drets fonamentals, com<br />
el cas dels eurodiputats. Per una altra<br />
banda, estic segur que el Par<strong>la</strong>ment<br />
Europeu presentarà al·legacions, però<br />
em costa de pensar que en presentin<br />
unes que perjudiquin els drets dels eurodiputats<br />
i vagin en contra del criteri<br />
del Tribunal General. Sincerament, em<br />
costa de veure.<br />
—La decisió és un nou revés a <strong>la</strong> justícia<br />
espanyo<strong>la</strong>, tot i que continua vigent<br />
l’ordre de detenció contra Puigdemont,<br />
Comín i Ponsatí.<br />
—Crec que amb aquesta decisió i aquesta<br />
batal<strong>la</strong> jurídica s’ha demostrat que cada<br />
dia és més injustificable <strong>la</strong> situació que<br />
tenen a Espanya, tenint en compte <strong>la</strong> que<br />
tenen a <strong>la</strong> resta d’Europa. Té molt poca<br />
justificació, o gens.<br />
—En el cas que us donin <strong>la</strong> raó també en<br />
el fons, el pas següent quin és? Podreu<br />
demanar empara al Par<strong>la</strong>ment Europeu<br />
perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí<br />
puguin trepitjar territori de l’estat espanyol?<br />
—El pas següent serà que tots els seus<br />
drets siguin reconeguts a tot el territori<br />
de <strong>la</strong> Unió Europea. L<strong>la</strong>vors s’haurà de<br />
definir quin és el territori de <strong>la</strong> UE, i<br />
punt.<br />
Estic segur que el Par<strong>la</strong>ment Europeu presentarà<br />
al·legacions, però em costa de pensar que en presentin<br />
unes que perjudiquin els drets dels eurodiputats i vagin<br />
en contra del criteri del Tribunal General<br />
—I el procediment és demanar empara<br />
al Par<strong>la</strong>ment Europeu?<br />
—Seré prudent. Hem d’anar pas a pas.<br />
Anem demostrant que trebal<strong>la</strong>nt bé i<br />
amb caute<strong>la</strong> som capaços d’avançar en <strong>la</strong><br />
línia correcta i adequada. No veig raons<br />
per a precipitar-nos en aquest moment.<br />
Ara per ara no farem més passos, hem<br />
d’esperar que els altres moguin les seves<br />
fitxes.<br />
—No puc acabar sense preguntar-vos<br />
per <strong>la</strong> qüestió dels indults i el debat sobre<br />
si seran condicionats.<br />
—Es juga amb massa gobelets i tothom<br />
mirant on hi ha <strong>la</strong> boleta. La llei d’indult<br />
i gràcia és molt c<strong>la</strong>ra. Els indults<br />
per definició no són revocables, però<br />
sí que poden ser concedits de manera<br />
que s’hagin de complir unes condicions<br />
prèvies. Ara, el procés d’execució una<br />
volta concedits els indults és més lent<br />
que no pensa molta gent. He explicat <strong>la</strong><br />
meva posició moltes vegades. Jo m’alegro<br />
moltíssim pels presos si <strong>final</strong>ment<br />
els donen l’indult i són efectius, però<br />
crec que no és <strong>la</strong> solució d’un conflicte<br />
de dimensions polítiques a esca<strong>la</strong> de país,<br />
no de persones.<br />
Gonzalo Boye: “Espanya es veurà forçada<br />
a retirar l’ordre de detenció estatal<br />
contra Puigdemont”
EL DEBAT SOBRE L’AMOLIACIÓ DE L’AEROPORT<br />
EL DEBAT<br />
SOBRE L’AMPLIACIÓ<br />
DE L’AEROPORT DE BARCELONA<br />
ENTREVISTES: GERMÀ BEL, ÒSCAR OLIVER I ALEJANDRO GONZÁLEZ
20<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ENTREVISTA<br />
GERMÀ BEL<br />
“Podem portar molta gent a passar<br />
gana per no ampliar l’aeroport”<br />
Entrevista a l’economista, expert en infrastructures,<br />
sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat<br />
Germà Bel, en una imatge d’arxiu. ADIVA KOENIGSBERG
21<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ANDREU BARNILS<br />
Demà hi ha convocat un acte de més<br />
de dues-centes entitats a favor<br />
d’ampliar l’aeroport del Prat. De<br />
<strong>la</strong> Cambra de Comerç de Barcelona<br />
a Foment rec<strong>la</strong>men un acord entre<br />
les institucions cata<strong>la</strong>nes per afavorir<br />
l’ampliació. Hi ha més veus que s’hi<br />
han mostrat en contra. Per par<strong>la</strong>r-ne,<br />
Vi<strong>la</strong>Web s’ha posat en contacte amb Germà<br />
Bel (1963), economista, ex-diputat<br />
i expert en infrastructures. És l’autor<br />
del llibre d’èxit Espanya capital París (<strong>la</strong><br />
Campana), però també d’estudis especialitzats<br />
que lliguen vols internacionals i<br />
llocs de feina, com ara Arribar de pressa:<br />
<strong>la</strong> globalització, els vols intercontinentals<br />
i <strong>la</strong> localització de les seus, al Journal of<br />
Economic Geography 8 (2008). Bel<br />
defensa dos elements: si Barcelona està<br />
més ben connectada internacionalment<br />
amb vols de l<strong>la</strong>rga distància, hi haurà<br />
empreses que s’establiran a <strong>la</strong> ciutat,<br />
amb feines de bons sa<strong>la</strong>ris. “La qüestió<br />
és aquesta, i no els turistes”. I en segon<br />
lloc, afirma que no serveix de res afegir<br />
una terminal si mantens les pistes velles.<br />
La c<strong>la</strong>u és actuar sobre les pistes.<br />
—Germà Bel ampliaria l’aeroport?<br />
—Aquest és un projecte de decisió col·<br />
lectiva. Però per fi ens adonem d’una<br />
situació: l’aeroport té una limitació, i no<br />
és marcada per l’espai de les terminals,<br />
sinó per <strong>la</strong> limitació de les pistes. Imagina’t<br />
que tens un garatge a casa, on cap un<br />
cotxe petit. I al camí que t’arriba a casa<br />
només hi poden circu<strong>la</strong>r cotxes petits.<br />
És un camí estret. Per què vols ampliar<br />
el garatge per tenir-hi cotxes grans, si<br />
<strong>la</strong> carretera continua essent petita? No<br />
Els cinquanta-cinc<br />
milions que diuen<br />
que tenim a tocar no<br />
són el problema: és<br />
normal tenir un cert<br />
grau de congestió en<br />
dies concrets<br />
Germà Bel, en una imatge d’arxiu. ADIVA KOENIGSBERG
22<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
hi podrien arribar. El problema de l’aeroport<br />
el tenim al camí que hi arriba. El<br />
problema és a les pistes. Una vegada amplies<br />
el camí, aleshores ja pots ampliar el<br />
garatge. La limitació de les pistes ve del<br />
fet que una pista és molt curta, que afecta<br />
flora i fauna a l’espai de <strong>la</strong> Ricarda. I una<br />
altra pista molesta uns veïns. Uns veïns<br />
que vull recordar que s’hi van instal·<strong>la</strong>r<br />
quan ja hi havia l’aeroport. És on hem<br />
d’actuar.<br />
—Frase: “L’aeroport té un problema<br />
perquè és a punt d’arribar a cinquanta-cinc<br />
milions de passatgers.”<br />
—Els cinquanta-cinc milions que diuen<br />
que tenim a tocar nosón el problema: és<br />
normal tenir un cert grau de congestió<br />
en dies concrets. Hi ha carreteres o autopistes<br />
que Divendres Sant van plenes,<br />
i <strong>la</strong> resta de l’any molt bé. No pots dob<strong>la</strong>r<br />
l’autopista per un sol dia l’any. Amb<br />
les terminals actuals ja hi caben més<br />
passatgers. L’estrangu<strong>la</strong>ment de l’aeroport<br />
no ve de l’espai terminal, sinó de<br />
les pistes. I és important de veure quin<br />
és el primer obstacle. I no és <strong>la</strong> manca<br />
de terminal satèl·lit, sinó de pistes. Si<br />
no s’actua a les pistes, no té sentit una<br />
terminal satèl·lit.<br />
Però està per sota del que podria estar.<br />
I per tant, limitem l’atracció de centres<br />
d’activitat econòmica de valor afegit.<br />
Tenim bona oferta de l<strong>la</strong>rga distància,<br />
però cal que sigui aeroport on es puguin<br />
fer connexions. I això té a veure amb les<br />
pistes. Les operacions aeroportuàries<br />
fluides. És aquest el problema de les<br />
pistes.<br />
—L’ampliació no té a veure amb els<br />
turistes?<br />
—No és una qüestió de turistes. No. És<br />
mentida. És una qüestió d’operacions<br />
complexes que fomenten <strong>la</strong> connectivitat<br />
d’una ciutat a l<strong>la</strong>rga distància, creen<br />
llocs de treball i activitat empresarial i<br />
valor afegit.<br />
—Quins llocs de treball?<br />
—Serveis tecnològics, serveis avançats,<br />
decisió empresarial. Les empreses instal·len<br />
seus, on van directius, als llocs<br />
on són més ben connectades. On hi ha<br />
les ambaixades i les multinacionals? A<br />
ciutats ben connectades. La Universitat<br />
de Chicago tenia un centre a Barcelona<br />
que al <strong>final</strong> el va dur a Londres perquè<br />
no podien arribar-hi directament. Ho<br />
van dir. Parlem d’aquesta mena de<br />
coses. Per això dic que <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre<br />
bones feines i aeroport és directa. I que<br />
el temps que tardes a arribar és important,<br />
i té valor. I <strong>la</strong> gent pren decisions<br />
en aquesta línia.<br />
—Donem feina a un directiu que ve de<br />
fora. I feines per als de Barcelona, quines<br />
hi hauria?<br />
—Les dels qui tinguin <strong>la</strong> formació requerida.<br />
Si té bona formació i –gràcies<br />
a <strong>la</strong> connectivitat– hi ha empreses de<br />
nivell que s’instal·len a Barcelona, es<br />
podrà quedar. I si no, el català amb bona<br />
formació se n’haurà d’anar. Actualment<br />
es creen llocs de feina a Barcelona amb<br />
sa<strong>la</strong>ris alts, però no tenim prou gent<br />
formada per a accedir-hi. Ara, si pensem<br />
a tenir feines per als cata<strong>la</strong>ns pel sol fet<br />
de ser cata<strong>la</strong>ns, i no per <strong>la</strong> seva formació,<br />
aleshores és economia circu<strong>la</strong>r. Tancada.<br />
Les visions romàntiques de l’economia<br />
impliquen una visió autàrquica, de tancament.<br />
I recordo que al món l’economia<br />
autàrquica són els Borbons casant-se<br />
entre ells.<br />
—Què vol dir “actuar”?<br />
—Pots al<strong>la</strong>rgar <strong>la</strong> pista que passa per<br />
l’espai de <strong>la</strong> Ricarda. O pots fer un ús<br />
més intensiu de <strong>la</strong> pista, crec que és <strong>la</strong><br />
tercera. Fent-ho, podràs tenir més vols<br />
i interconnectivitat amb vols de l<strong>la</strong>rga<br />
distància.<br />
—I què hi guanya <strong>la</strong> ciutat si l’aeroport<br />
té més vols de l<strong>la</strong>rga distància?<br />
—La ciutat millora l’atracció com a centre<br />
d’activitat econòmica. Valor afegit.<br />
L’any 2008 vam escriure un article amb<br />
en Fageda, sobre això: Arribar de pressa:<br />
<strong>la</strong> globalització, els vols intercontinentals i<br />
<strong>la</strong> localització de les seus (Journal of Economic<br />
Geography 8, 2008). Sabem que<br />
Barcelona està per sota del que li correspondria<br />
pel pes demogràfic i econòmic.<br />
Està millor que fa quinze anys, això sí.<br />
Si pensem a tenir feines per als cata<strong>la</strong>ns pel sol fet de ser<br />
cata<strong>la</strong>ns, i no per <strong>la</strong> seva formació, aleshores és economia<br />
circu<strong>la</strong>r. Tancada
23<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
Germà Bel, en una imatge d’arxiu. ADIVA KOENIGSBERG<br />
Quanta gent estem disposats<br />
a arruïnar, a retardar<br />
intervencions als hospitals,<br />
prenent mesures que eviten<br />
<strong>la</strong> creació de llocs de treball<br />
de qualitat, amb <strong>la</strong> recaptació<br />
fiscal corresponent, que<br />
permetria fer aquestes<br />
intervencions?<br />
—El vostre argument, doncs, és que <strong>la</strong><br />
connectivitat portarà seus i feines de<br />
nivell a Barcelona.<br />
—El meu argument és: quanta gent estem<br />
disposats a arruïnar, a retardar intervencions<br />
als hospitals, prenent mesures<br />
que eviten <strong>la</strong> creació de llocs de treball<br />
de qualitat, amb <strong>la</strong> recaptació fiscal cor-<br />
responent, que permetria fer aquestes<br />
intervencions? Jo vull saber això: quants<br />
morts, quanta gana, i quantes oportunitats<br />
perdudes val no fer l’ampliació del<br />
port? El turisme d’entrompada està ma<strong>la</strong>ment,<br />
el turisme de l’Hermitage està<br />
ma<strong>la</strong>ment, portar empreses de qualitat<br />
està ma<strong>la</strong>ment. Hi ha res que estigui bé?<br />
—No vols tants turistes a Barcelona.<br />
Com ho fas?<br />
—Apuges les taxes i els envies a Girona.<br />
En lloc de trenta i escaig per passatger,<br />
setanta en temporada alta. I cap a<br />
Girona. No parlem de turistes, parlem<br />
de capacitat d’atreure i desenvolupar<br />
feines d’alt valor afegit, algunes de les<br />
quals podran arreplegar cata<strong>la</strong>ns, i algunes,<br />
gent de fora. I <strong>encara</strong> farem una<br />
millora de l’espècie. Si demanem llocs<br />
de treball amb sa<strong>la</strong>ris alts i ens neguem<br />
a fer allò que facilita llocs de treball amb<br />
sa<strong>la</strong>ris alts, no fem sinapsi. La decisió<br />
sobre l’aeroport ha de ser informada.<br />
I aquí no parlem de més turistes, sinó<br />
de més avions de l<strong>la</strong>rga distància. Els<br />
vols de l<strong>la</strong>rga distància creen riquesa i<br />
llocs de feina amb valor afegit. Hem de<br />
jugar seriosament. Les ciutats de l’àrea<br />
metropolitana han de decidir quin model<br />
volen. És molt fàcil de dir que no, perquè<br />
tinc uns votants que viuen a prop de l’aeroport<br />
i s’hi oposen. I bloquejar. I això ho<br />
bloquejarà. Com sempre.<br />
—Fem <strong>la</strong> quarta pista, però no a Barcelona.<br />
—El govern de <strong>la</strong> Generalitat ha de deixar-se<br />
de beneitures. Dir que farem <strong>la</strong><br />
quarta pista a Girona, per evitar el problema<br />
amb els veïns és mentida. No ha funcionat<br />
enlloc del món. Dues excepcions, en<br />
una àrea concreta de trenta-vuit milions<br />
d’habitants. Ni ells no tenen serveis exprés.<br />
El govern ja no pot jugar al solitari.<br />
No faran una quarta pista perquè una<br />
quarta pista no funciona enlloc del món.<br />
—En contra de l’ampliació, hi veieu el<br />
problema ambiental?<br />
—Hi ha una qüestió ambiental, que s’ha<br />
d’endreçar. Òbviament. Però no hi ha un<br />
problema ambiental molt gran. Mateu els<br />
ànecs, diuen. Mira, jo els ànecs els portaria<br />
al delta de l’Ebre. I que es barregin<br />
amb els altres. Ara són una endogàmia<br />
que acabarà destruïda. A mi m’agrada<br />
l’exemple de l’aeròdrom d’Alfés, a<br />
Lleida. Es va proposar d’ampliar aquest<br />
aeròdrom, abans de fer el nou aeroport<br />
d’Alguaire, però al <strong>final</strong> no es va ampliar<br />
l’aeròdrom perquè hi havia una colònia
24<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
Hi ha una qüestió ambiental,<br />
que s’ha d’endreçar.<br />
Òbviament. Però no hi ha un<br />
problema ambiental molt<br />
gran. Mateu els ànecs, diuen.<br />
Mira, jo els ànecs els portaria<br />
al delta de l’Ebre<br />
d’alosa becuda. Moixons. Cap a Alguaire.<br />
Jo, per cert, era contrari a l’una cosa i a<br />
l’altra. I quan ho deia quedava superguai,<br />
perquè anava contra l’aeroport. Però no<br />
hi anava per motius ecològics.<br />
—Doncs per què?<br />
—Perquè destruïa vides de <strong>la</strong> gent de<br />
Lleida. A Alguaire, s’hi van invertir noranta-cinc<br />
milions d’euros per fer el nou<br />
aeroport, i ara i cada any se n’hi gasten<br />
quatre o cinc. I aquests milions han fet<br />
que gent hagi mort per falta d’intervenció<br />
quirúrgica, o han acabat desficiats<br />
perquè no han tingut serveis socials. Hem<br />
l<strong>la</strong>nçat cent cinquanta milions d’euros<br />
que haurien pogut anar a uns altres llocs.<br />
Ha impedit d’evitar que mori gent. Doncs<br />
vols creure’t que l’any 2007 les aloses<br />
becudes van desaparèixer? Putada. No<br />
s’amplia l’aeròdrom... i se’n van les aloses<br />
igualment! Doncs el 2016 ja en van<br />
veure quatre, a Alfés, i ara set. Es veu<br />
que les aloses van i tornen. Vols dir que<br />
no és bona idea enviar els ànecs a cardar<br />
a l’Ebre? Podem, si us p<strong>la</strong>u, arribar a un<br />
acord sobre quin valor donem als ànecs<br />
i quines accions fem? Fem-ho. Perquè<br />
podem portar molta gent a passar gana<br />
per no ampliar l’aeroport. Quanta gent<br />
estem disposats a deixar sense feina<br />
per no tocar l’aeroport, amb les compensacions<br />
que siguin? Jo estic d’acord<br />
que l’aeroport es bloquegi si acceptem,<br />
això sí, viure d’una altra manera. Sa<strong>la</strong>ris<br />
de 1.000 euros, 1.200, assumir que <strong>la</strong><br />
gent més capacitada se n’anirà i que ens<br />
quedem amb menys recursos públics.<br />
Germà Bel, en una imatge d’arxiu. ADIVA KOENIGSBERG
25<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ENTREVISTA<br />
ÒSCAR OLIVER<br />
“És urgent que<br />
Barcelona<br />
recuperi els vols<br />
intercontinentals<br />
perduts”<br />
Entrevista al professor de <strong>la</strong> UPC School i director general del<br />
CETMO sobre <strong>la</strong> necessitat d’ampliar l’aeroport de Barcelona<br />
ALBERT SALAMÉ
26<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
JOSEP CASULLERAS NUALART<br />
Òscar Oliver és un dels qui van<br />
aconseguir, després de molts anys<br />
de picar pedra, que l’aeroport de<br />
Barcelona tingués una oferta de<br />
vols intercontinentals que l’encaminava<br />
a un model de hub per a competir<br />
amb els principals aeroports europeus.<br />
Com a director comercial d’Aeroports<br />
de Catalunya, entre el 2011 i el 2017, va<br />
nedar contra corrent, contra un model<br />
d’estat hipecentralista i un favoritisme<br />
descarat envers Madrid, per seduir grans<br />
aerolínies, que es van acabar decantant<br />
cap a Barcelona. Però <strong>la</strong> pandèmia ho<br />
va estroncar, i va deixar l’aeroport sense<br />
moltes de les connexions de l<strong>la</strong>rga<br />
distància que tenia. Per això Oliver, que<br />
actualment és professor de postgrau a <strong>la</strong><br />
UPC School i director general del Centre<br />
d’Estudis del Transport per a <strong>la</strong> Mediterrània<br />
Occidental (CETMO), demana<br />
un esforç urgent per a recuperar-les. I<br />
per a acordar i pensar molt bé com s’ha<br />
de fer l’ampliació que diu que necessita<br />
l’aeroport.<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
—L’aeroport del Prat podrà recuperar<br />
l’activitat d’abans de <strong>la</strong> pandèmia?<br />
—Sóc optimista. A mitjan 2022 o a tot<br />
estirar el 2023 recuperarem els índexs<br />
de trànsit d’abans del 2020. El 2019 va<br />
ser històric, al llindar de <strong>la</strong> capacitat<br />
teòrica de l’aeroport de Barcelona, amb<br />
53 milions de viatgers. El 2020, per <strong>la</strong><br />
pandèmia, ens vam quedar amb 13 milions.<br />
Tot semb<strong>la</strong> indicar que aquest estiu<br />
amb l’arribada de <strong>la</strong> temporada forta del<br />
turisme les aerolínies tornaran a recuperar<br />
<strong>la</strong> capacitat. Per exemple, Vueling<br />
arriba a un 50% o 60% de <strong>la</strong> capacitat<br />
que tenia abans de <strong>la</strong> pandèmia. Això<br />
vol dir que ens tornarem a situar en una<br />
perspectiva d’esgotament de <strong>la</strong> capacitat<br />
de l’aeroport.<br />
—Com es podrà fer <strong>la</strong> recuperació amb<br />
una pèrdua tan important com <strong>la</strong> de<br />
Norwegian.<br />
—El tancament de <strong>la</strong> base de Norwegian<br />
és molt negatiu. Perquè tenia a<br />
Barcelona un hub, amb vols de curt<br />
abast, mitjà i l<strong>la</strong>rg. Amb <strong>la</strong> pèrdua de<br />
Norwegian es perd <strong>la</strong> possibilitat que<br />
Barcelona esdevingui el hub de referència<br />
del sud d’Europa i un pont entre<br />
Àsia i Amèrica. Això començava a ser<br />
possible amb <strong>la</strong> construcció d’aquesta<br />
base per part de Norwegian. Actualment<br />
no tenim els vols que teníem a<br />
Xangai, a Pequín, a Hong Kong, els<br />
vols a Àsia s’han perdut, sobretot per<br />
culpa de <strong>la</strong> pandèmia. Hi ha una primera<br />
tasca a fer molt important que és<br />
recuperar les ofertes de l<strong>la</strong>rg radi que<br />
teníem i que ara ja no tenim. L’aeroport<br />
de Barcelona ha perdut capacitat<br />
intercontinental.<br />
—Hi ha el risc que allò que es va perdre<br />
ja no es pugui recuperar?<br />
—El govern de Catalunya, l’Ajuntament<br />
de Barcelona, <strong>la</strong> Cambra de Comerç i<br />
AENA s’han d’implicar a potenciar tota<br />
l’acció comercial encaminada a tornar a<br />
seduir les companyies aèries. Aquelles<br />
companyies que no hi operen per causa de<br />
<strong>la</strong> pandèmia les hem de recuperar, tant sí<br />
com no. Perquè <strong>la</strong> demanda de passatgers<br />
que voldran vo<strong>la</strong>r a Xangai continuarà i<br />
les empreses cata<strong>la</strong>nes que necessiten<br />
internacionalitzar-se i anar cap al continent<br />
asiàtic, també. Instruments com<br />
el comitè de desenvolupament de rutes<br />
aèries s’han de potenciar molt més, amb<br />
recursos econòmics i materials per a fer<br />
aquesta acció comercial. En segon lloc, hi
27<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
ha un potencial que s’ha de fer valer, que<br />
és <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre dues companyies que<br />
tenen el hub a Barcelona: Vueling i Level.<br />
Perquè l’una fa vols de curta i mitjana<br />
distància i l’altra en fa amb el continent<br />
americà, i són complementàries.<br />
—Level era el competidor de Norwegian.<br />
—I ara que no tenim Norwegian, cal donar<br />
valor a aquestes dues companyies i<br />
convèncer-les perquè continuïn operant<br />
amb l<strong>la</strong>rga distància, a Amèrica però<br />
també a Àsia.<br />
—Quines companyies han deixat de<br />
vo<strong>la</strong>r a Barcelona?<br />
—Cathay Pacific, que tenia un vol diari<br />
a Hong Kong; Air China, que en tenia<br />
a Xangai i a Pequín... Afortunadament<br />
<strong>encara</strong> tenim el vol a Seül, però teníem<br />
dues companyies que vo<strong>la</strong>ven a Seül,<br />
Asian Airlines i Korean Air, que ara no<br />
hi volen. Això s’hauria de recuperar. I<br />
tenim <strong>la</strong> gran assignatura pendent, el<br />
vol a Tòquio, que no hem tingut mai, el<br />
número u de <strong>la</strong> llista de rutes no servides<br />
per l’aeroport de Barcelona.<br />
—Quin és el cost per a l’economia del<br />
país de no tenir aquestes rutes cobertes?<br />
—Es calcu<strong>la</strong> que l’activitat total de l’aeroport<br />
de Barcelona representa si fa no fa<br />
un 9% del PIB català. És important. Però<br />
les rutes intercontinentals són bàsiques<br />
per al sector de fires i congressos de <strong>la</strong><br />
ciutat de Barcelona, que és referent en<br />
aquest camp, <strong>la</strong> tercera del món fins no<br />
fa gaire anys; també per a l’activitat turística<br />
de Barcelona, per <strong>la</strong> indústria dels<br />
creuers també... Si sumem el potencial<br />
econòmic que representa per a <strong>la</strong> ciutat<br />
és molt important.<br />
—Però és una economia molt concreta,<br />
de serveis associats al turisme. Com pot<br />
beneficiar els altres sectors de l’economia<br />
del país?<br />
—Hi ha moltes empreses cata<strong>la</strong>nes en<br />
procés d’internacionalització, que necessiten<br />
obrir-se a mercats asiàtics o<br />
americans. El fet de no haver de passar<br />
per Madrid, ni per París ni per Frankfurt<br />
per accedir-hi és c<strong>la</strong>u. Acció sempre ha<br />
reivindicat que hi hagi aquesta oferta de<br />
rutes intercontinentals de l<strong>la</strong>rga distància<br />
per ajudar les empreses cata<strong>la</strong>nes a<br />
sortir a l’exterior. Però hi ha més sectors<br />
de l’activitat econòmica que en pengen i<br />
que són importants. Si l’aeroport esdevé<br />
referència al sud d’Europa i pot ser un<br />
aeroport de connexió, es pot establir<br />
tota <strong>la</strong> indústria aeronàutica vincu<strong>la</strong>da al<br />
manteniment d’aeronaus, i tots els llocs<br />
de feina especialitzats que se’n deriven.<br />
—Amb l’impacte de <strong>la</strong> pandèmia en<br />
els vols hi havia qui deia que era una<br />
oportunitat per a repensar el model, per<br />
a reduir connectivitat. Què en penseu?<br />
—Hi estic absolutament en contra. Hi ha<br />
el debat de <strong>la</strong> sostenibilitat del transport<br />
aeri, fins a quin punt contamina. Hi ha<br />
<strong>la</strong> revolució dels ecocombustibles i una<br />
recerca vincu<strong>la</strong>da a motors elèctrics en<br />
<strong>la</strong> construcció d’aeronaus. I s’enfoca <strong>la</strong><br />
indústria cap a una perspectiva de més<br />
sostenibilitat. Però a més sóc contrari<br />
a reduir <strong>la</strong> connectivitat de Barcelona,<br />
sobretot <strong>la</strong> intercontinental. Perquè no<br />
so<strong>la</strong>ment les empreses, sinó els ciutadans<br />
s’han queixat que havien de passar<br />
per Londres, París, Madrid... i que no<br />
tenien connexions directes. Ara tenim<br />
l’oportunitat de tenir-les. Hi ha una<br />
oportunitat real de construir una oferta<br />
de rutes de l<strong>la</strong>rg radi de Barcelona estant.<br />
Per què ens hem de situar un pas enrere<br />
i haver de passar per Madrid?<br />
—I les rutes més curtes? Tenen sentit?<br />
—Cal veure fins a quin punt el ferrocarril<br />
les pot substituir. En tot allò que no arribi<br />
a cinc-cents quilòmetres fem-lo servir<br />
si és possible. Però perquè el ferrocarril<br />
pugui ser alternatiu a l’avió hauríem de<br />
tenir una connexió d’alta velocitat a l’aeroport<br />
de Barcelona, i ara mateix no hi és<br />
ni és previst que hi sigui. És una oportunitat<br />
perduda. Imagineu, com passa a<br />
l’aeroport de París, al Charles de Gaulle,<br />
que a <strong>la</strong> terminal hi arriba l’alta velocitat.<br />
Si poguéssim tenir aquest model a Barcelona<br />
podríem pensar a suprimir vols<br />
de curt radi i es podria avançar cap a un<br />
model molt més sostenible.<br />
Es calcu<strong>la</strong> que l’activitat<br />
total de l’aeroport de<br />
Barcelona representa si fa<br />
no fa un 9% del PIB català.<br />
És important. Però les<br />
rutes intercontinentals són<br />
bàsiques per al sector de fires<br />
i congressos de <strong>la</strong> ciutat de<br />
Barcelona<br />
—Un altre gran problema: <strong>la</strong> connexió<br />
de l’aeroport amb el territori. Som al<br />
2021 i <strong>encara</strong> estem així.<br />
—El govern espanyol tenia un cert model<br />
d’infrastructures al cap, d’afavorir <strong>la</strong><br />
connectivitat ferroviària i aeroportuària<br />
però a l’aeroport de Madrid. I l’administració<br />
de <strong>la</strong> Generalitat sempre ha<br />
anat batal<strong>la</strong>nt perquè les infrastructures<br />
tinguessin el nivell de desenvolupament<br />
que els pertoca. Aquests dos models han<br />
topat: l’un radial i l’altre pensant més en<br />
un corredor mediterrani. Això ens ha dut<br />
a un dèficit de connectivitat de l’aeroport<br />
de Barcelona amb el seu entorn. No hi<br />
arriba l’alta velocitat, i fins ara no es<br />
comença a executar un tren l<strong>la</strong>nçadora<br />
entre <strong>la</strong> T-1 i <strong>la</strong> T-2. Però ara, el 2021. Un<br />
aeroport no pot funcionar bé si no té una<br />
bona oferta de connexió terrestre amb <strong>la</strong><br />
seva àrea d’influència.<br />
—El xoc dels dos models <strong>encara</strong> continua.<br />
No hi ha signes de millora.<br />
—Jo crec que hi ha hagut una lleugera millora<br />
de <strong>la</strong> sensibilitat del govern espanyol<br />
envers les necessitats d’afavorir el corredor<br />
mediterrani amb el nomenament<br />
d’un comissionat, Josep Vicent Boira.<br />
Però venim de decennis d’imposició d’un<br />
model radial que <strong>encara</strong> pesen molt.
28<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
Barcelona va demostrar<br />
que podia ser un aeroport<br />
amb el mateix potencial que<br />
el de Madrid, perquè té les<br />
característiques adients per<br />
a ser-ho, molt ben situat en<br />
re<strong>la</strong>ció amb els països del sud<br />
d’Europa, però també del<br />
nord d’Àfrica<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
—El creixement tan gran que va tenir<br />
l’aeroport de Barcelona va ser malgrat<br />
el l<strong>la</strong>st de Madrid?<br />
—L’estat tenia un model aeroportuari<br />
amb un sol hub, el de Madrid, que volien<br />
que fos <strong>la</strong> porta d’entrada dels vols de<br />
l<strong>la</strong>rga distància amb l’Amèrica L<strong>la</strong>tina<br />
i amb Àsia. Barcelona va demostrar que<br />
això podia no ser així, que hi havia més<br />
models viables, com passa a Itàlia, que<br />
hi ha dos hubs, Roma i Milà; i com passa<br />
a Alemanya, amb Frankfurt i Munic.<br />
Barcelona va demostrar que podia ser un<br />
aeroport amb el mateix potencial que el<br />
de Madrid, perquè té les característiques<br />
adients per a ser-ho, molt ben situat en<br />
re<strong>la</strong>ció amb els països del sud d’Europa,<br />
però també del nord d’Àfrica.<br />
—Per això ho deia, ho vau fer nedant<br />
contra corrent, o sigui, contra Madrid.<br />
—Sí. Ho vam fer durant set anys. Les<br />
condicions no eren favorables. Vam fer<br />
una feina de promoció de l’aeroport, però<br />
que era també de promoció de <strong>la</strong> ciutat i<br />
de Catalunya, dels atractius i el potencial<br />
econòmic. Al principi les companyies ens<br />
deien que ja operaven a Madrid, i que per<br />
què ho havien de fer també a Barcelona.<br />
I els dèiem que Barcelona i Catalunya<br />
tenien un potencial propi, amb una indústria<br />
turística potent, i els anàvem<br />
explicant. Lluitar contra això va ser molt<br />
difícil, però ho vam aconseguir. Tenim un<br />
vol directe amb Singapur que vo<strong>la</strong> des de<br />
Barcelona, no des de Madrid, perquè és<br />
més rendible, perquè hi ha més demanda
29<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
de Barcelona amb el continent asiàtic<br />
que des de Madrid. I això es demostra<br />
amb xifres.<br />
—Per què és tan important l’ampliació<br />
de l’aeroport? És necessària?<br />
—Sí. Però s’ha de fer amb consens de<br />
totes les administracions i agents econòmics<br />
i socials. Ara tenim un acte a ESADE<br />
que reivindica aquesta necessitat, però<br />
alhora tenim l’ajuntament i <strong>la</strong> Generalitat<br />
que s’hi oposen. La meva opinió<br />
és que cal construir <strong>la</strong> nova terminal<br />
satèl·lit, orientada exclusivament als vols<br />
intercontinentals.<br />
—I l’al<strong>la</strong>rgament de <strong>la</strong> tercera pista cal?<br />
—Primer hem d’explorar <strong>la</strong> capacitat<br />
que hi ha d’optimitzar les pistes que ja<br />
tenim. Hem d’estudiar, juntament amb<br />
AENA, com es pot fer. Perquè l’al<strong>la</strong>rgament<br />
de <strong>la</strong> tercera pista, amb l’impacte<br />
ambiental que tindria en l’estany de <strong>la</strong><br />
Ricarda, que és un espai protegit, probablement<br />
toparà amb l’oposició de <strong>la</strong><br />
Unió Europea. I contra això serà difícil<br />
de lluitar-hi.<br />
—Com s’optimitzen les pistes actuals?<br />
—Tenim <strong>la</strong> pista nord, <strong>la</strong> més l<strong>la</strong>rga, de<br />
més de tres mil metres, que no es fa servir<br />
tant com s’hauria de fer servir. És cert que<br />
té un impacte acústic sobre els municipis<br />
de l’entorn, però hi ha mesures per a<br />
protegir-los, amb <strong>la</strong> impermeabilització<br />
acústica dels edificis, que ens podria permetre<br />
d’usar més <strong>la</strong> pista nord. I <strong>la</strong> pista<br />
sud es podria fer servir més i millor. Per<br />
exemple, hi ha unes hores punta en què<br />
hi ha una certa saturació, i s’haurien de<br />
redistribuir els vols en franges horàries<br />
diferents. Això s’hauria de fer entendre<br />
a les companyies, perquè no ho concentressin<br />
tot a primera hora del matí i al<br />
capvespre.<br />
—El nou govern no es compromet <strong>encara</strong>.<br />
—Segurament és molt aviat per al nou<br />
govern, però potser és massa tard per<br />
a l’aeroport de Barcelona. El debat es fa<br />
ara perquè s’ha de fer ara. Us deia que<br />
cal recuperar les rutes de l<strong>la</strong>rg abast que<br />
s’han perdut. És important de par<strong>la</strong>r de<br />
l’ampliació de l’aeroport, però simultàniament<br />
hem d’anar a picar a <strong>la</strong> porta<br />
de les companyies aèries perquè tornin<br />
a vo<strong>la</strong>r des de l’aeroport.<br />
—Però tenen un marge de maniobra<br />
limitat. Qui hi té l’última parau<strong>la</strong> és el<br />
govern espanyol.<br />
—I per sobre del govern espanyol, Brussel·les.<br />
Però tenim <strong>la</strong> societat civil que<br />
actua de lobby, que pressiona, i les administracions<br />
sense competència directa,<br />
Generalitat i ajuntament, però que tenen<br />
tot el dret de rec<strong>la</strong>mar que l’aeroport<br />
sigui el millor possible.<br />
—Voleu dir que s’han de treure <strong>la</strong> son<br />
de les orelles?<br />
—Han de pressionar per aconseguir <strong>la</strong><br />
recuperació de les rutes, sobretot intercontinentals,<br />
i que treballin braç a braç<br />
amb agents econòmics amb posició de<br />
consens.<br />
—El model de gestió és un impediment,<br />
també. Qui té l’última parau<strong>la</strong>.<br />
—Un exemple que va funcionar bé era el<br />
del comitè de desenvolupament de rutes<br />
aèries, que es va centrar en <strong>la</strong> captació<br />
de rutes i companyies que ens hauria<br />
d’inspirar en un model de governança<br />
diferent que donés més capacitat de decisió<br />
al govern de Catalunya, als ajuntaments<br />
i al teixit empresarial. Reivindico<br />
que hi hagi un consell rector que tingui<br />
capacitat de prendre decisions sobre tot<br />
allò que és estratègic. Hem d’anar més<br />
enllà, decidir sobre el p<strong>la</strong> director de<br />
l’aeroport, sobre l’ampliació, l’orientació<br />
estratègica...<br />
—Però això és demanar a AENA que<br />
cedeixi capacitat de gestió. Això no ho<br />
voldran.<br />
—Aquesta idea del consell rector ja <strong>la</strong><br />
va formu<strong>la</strong>r el govern Zapatero. Quan es<br />
va par<strong>la</strong>r de <strong>la</strong> privatització de <strong>la</strong> gestió<br />
de l’aeroport de Barcelona i de Madrid.<br />
Per primera vegada es va proposar el<br />
trencament del monopoli d’AENA. Després<br />
va venir el govern del PP i ho va<br />
liquidar tot.<br />
No pot ser que el futur de<br />
l’aeroport depengui només<br />
d’AENA<br />
—Ara no semb<strong>la</strong> que el govern de Pedro<br />
Sánchez vulgui anar per aquí.<br />
—Però ara és el moment que el govern de<br />
<strong>la</strong> Generalitat exigeixi d’arribar a aquesta<br />
maduresa més gran en <strong>la</strong> gestió dels aeroports,<br />
i això passaria pel consell rector,<br />
que tindria aquesta funció estratègica i de<br />
visió de futur. No pot ser que el futur de<br />
l’aeroport depengui només d’AENA.
30<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ENTREVISTA<br />
ALEJANDRO GONZÁLEZ<br />
“Els empresaris fan un xantatge amb<br />
l’ampliació de l’aeroport”<br />
És el portaveu de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma Zeroport, contrària<br />
a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona
31<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
JOSEP REXACH FUMANYA<br />
L’ampliació de l’aeroport de Barcelona.<br />
Aquest és el debat que s’ha instal·<br />
<strong>la</strong>t aquesta setmana en l’actualitat<br />
cata<strong>la</strong>na. Els sectors econòmics i<br />
empresarials pressionen <strong>la</strong> Generalitat<br />
perquè accepti l’oferiment de<br />
1.700 milions d’euros d’AENA i, d’aquesta<br />
manera, ampliar <strong>la</strong> capacitat d’un<br />
aeroport, cosa que diuen, revertiria en<br />
més ocupació. Per l’altra banda, hi ha<br />
sectors ecologistes que rebutgen el p<strong>la</strong><br />
d’ampliació perquè malmetria <strong>encara</strong><br />
més el delta del Llobregat i comportaria<br />
un augment de les emissions en un<br />
moment en què Europa assenya<strong>la</strong> que<br />
cal optar més pel transport ferroviari.<br />
Comentem els pros i els contres d’aquest<br />
gran projecte amb Alejandro González,<br />
portaveu de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma Zeroport,<br />
integrada per col·lectius ecologistes i<br />
veïnals de Catalunya.<br />
—Per què no s’ha d’ampliar l’aeroport<br />
de Barcelona?<br />
—Per diverses raons. La primera i més<br />
important, per una qüestió climàtica. Un<br />
informe de Barcelona Regional que va fer<br />
l’ajuntament va calcu<strong>la</strong>r que les emissions<br />
d’aquesta infrastructura serien<br />
el doble de les que causa <strong>la</strong> ciutat. Això,<br />
si considerem l’en<strong>la</strong>irament i l’aterratge<br />
dels avions, <strong>la</strong> infrastructura i les<br />
emissions del vol en si mateix. Si les<br />
emissions del trajecte no les comptem,<br />
seria una cinquena part de les emissions<br />
de Barcelona. De totes maneres, és una<br />
infrastructura amb unes emissions de<br />
carboni molt altes.<br />
—I teniu calcu<strong>la</strong>t quin augment d’emissions<br />
significa ampliar 500 metres <strong>la</strong><br />
tercera pista de l’aeroport?<br />
—És difícil de saber fins que no hi hagi<br />
un projecte anunciat. Penseu que <strong>la</strong> pista<br />
en si mateixa no atraurà més aviació. Hi<br />
ha d’haver unes negociacions per a veure<br />
quines aerolínies estarien interessades a<br />
operar a Barcelona. Ara hi ha més incertesa<br />
que mai, perquè ningú no sap com es<br />
Els vols de l<strong>la</strong>rga durada tenen un impacte<br />
climàtic molt més gran. Per tant, el que no<br />
s’ha de fer és incrementar l’aeroport<br />
recuperarà el sector de l’aviació, com es<br />
recuperarà el turisme ni com es recuperaran<br />
els viatges de negocis, que és una<br />
part molt important del nombre de vols.<br />
Calcu<strong>la</strong>r les emissions és molt difícil,<br />
perquè dependrà d’on vinguin aquest<br />
vols. I el que pretenen aquests senyors,<br />
les corporacions i les elits econòmiques,<br />
és que <strong>la</strong> tercera pista s’ampliï, ocupant<br />
una gran part d’un ecosistema protegit, i<br />
així augmentar uns vint milions o trenta<br />
de passatgers. Això vol dir incrementar<br />
molt considerablement les emissions<br />
en un moment en què <strong>la</strong> Unió Europea<br />
demana que es redueixin entorn d’un<br />
40%. I Espanya es va comprometre a<br />
reduir-les un 25%. Aquest aeroport no<br />
pot estar al marge de l’Acord de París i<br />
de les lleis climàtiques. Per una coherència<br />
política, aquesta infrastructura<br />
no s’hauria de fer.<br />
—Sobre l’ocupació de l’ecosistema protegit,<br />
també hi ha <strong>la</strong> possibilitat d’ampliar<br />
<strong>la</strong> capacitat de l’aeroport sense<br />
envair l’espai de <strong>la</strong> Ricarda, concentrant<br />
els en<strong>la</strong>iraments a <strong>la</strong> pista de muntanya.<br />
Tampoc no ho veieu amb bons ulls?<br />
—Des d’un punt de vista conservador, no<br />
s’ha d’ampliar <strong>la</strong> infrastructura. Ampliar<br />
l’aeroport vol dir substituir vols de curta<br />
durada a Europa per vols de l<strong>la</strong>rga durada.<br />
Això també significaria un increment de<br />
les emissions. Amb dades del 2017, els<br />
desp<strong>la</strong>çaments intercontinentals, fora de<br />
<strong>la</strong> Unió Europea, representaven un 12%<br />
de les operacions, però en emissions eren<br />
un 35%. Els vols de l<strong>la</strong>rga durada tenen<br />
un impacte climàtic molt més gran. Per<br />
tant, el que no s’ha de fer és incrementar<br />
l’aeroport.<br />
—En un context en què es rebran els<br />
fons Next Generation, que demanen<br />
d’optar per un desenvolupament tecnològic,<br />
no és primordial defensar uns<br />
vols de l<strong>la</strong>rga distància que generin més<br />
activitat empresarial?<br />
—És una manera de veure l’economia<br />
des d’un vessant força neoclàssic i capitalista.<br />
És pensar que <strong>la</strong> globalització ens<br />
resoldrà els grans problemes econòmics.<br />
La digitalització també permet que el<br />
consum i les empreses estiguin deslocalitzats<br />
en qualsevol lloc. No cal que les<br />
empreses siguin aquí físicament. I si hi
32<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
són, Barcelona pot oferir altres coses,<br />
com un bon clima, condicions fiscals<br />
més bones que altres països, connexió<br />
amb altres capitals europees, capital<br />
humà... Hem de pensar que <strong>la</strong> migració<br />
de persones altament qualificades i<br />
amb alts sa<strong>la</strong>ris també fa que en algunes<br />
parts de <strong>la</strong> ciutat hi hagi gentrificació. A<br />
Barcelona, hi ha un problema molt greu<br />
de po<strong>la</strong>rització social, en què les c<strong>la</strong>sses<br />
mitjanes i baixes es veuen obligades<br />
a anar-se’n fora de <strong>la</strong> ciutat. Per tant,<br />
aquesta connexió internacional s’ha de<br />
mirar des de molts prismes. És c<strong>la</strong>r que<br />
n’hi ha d’haver, però dins uns límits<br />
climàtics. Si no, quina societat creem?<br />
És que parlem de tenir un aeroport com el<br />
de Heathrow, i Londres és una ciutat quatre<br />
vegades més gran que Barcelona<br />
—L<strong>la</strong>vors, què proposeu?<br />
—L’única alternativa és decréixer en el<br />
nombre de vols. Per això s’ha de pensar<br />
de manera estratègica: com es poden<br />
recuperar aquests diners en connexions<br />
transfrontereres en trens per reduir<br />
el nombre de vols de curta distància<br />
i, l<strong>la</strong>vors, potser incrementar algunes<br />
connexions internacionals. També hem<br />
de decidir quin tipus d’economia volem<br />
segons qui ve, si volem un turisme més<br />
econòmic, si volem més re<strong>la</strong>cions comercials<br />
amb altres continents... Tot això<br />
s’ha de decidir, però en coherència amb<br />
el marc de reducció d’emissions. L’especialització<br />
turística ha demostrat que,<br />
davant de riscos globals, cau <strong>la</strong> mobilitat.<br />
I una economia que depèn altament de <strong>la</strong><br />
mobilitat de persones té una estructura<br />
<strong>la</strong>boral precària, com <strong>la</strong> que tenim a<br />
Barcelona, on hi ha hagut una crisi social<br />
importantíssima que hem hagut de<br />
subvencionar entre tots. Falta un debat<br />
sobre això. A banda que <strong>la</strong> inversió que<br />
proposa AENA no és justificable tenint<br />
en compte <strong>la</strong> crisi econòmica que tenim.<br />
—En quin sentit?<br />
—No oblidem que totes les companyies<br />
aèries espanyoles han hagut de ser rescatades.<br />
I AENA també. Té un deute de més<br />
de 6.000 milions d’euros. I recordem que<br />
els fons d’inversió que hi ha darrere seu<br />
compren habitatge a Barcelona.<br />
—Expliqueu-me això.<br />
—AENA va ser liberalitzada fa uns anys<br />
i ara està constituïda per fons d’inversió,<br />
entre els quals, B<strong>la</strong>ckrock, un dels<br />
més importants del món. Aquests fons<br />
inverteixen en habitatge i apartaments<br />
turístics de luxe. I tot aquest finançament<br />
que ha anat associat al turisme des del<br />
2008 –perquè en el turisme es va trobar<br />
<strong>la</strong> sortida a <strong>la</strong> crisi perquè es podien fixar<br />
molts capitals mitjançant les immobiliàries–<br />
té un origen en els bancs i aquests<br />
fons d’inversió. I és aquesta gent qui vol<br />
crear més possibilitats perquè entri més<br />
capital i més turisme a Barcelona.<br />
—Un dels arguments dels empresaris és<br />
que ampliar l’aeroport generaria 83.000<br />
ocupacions directes i 360.000 d’indirectes.<br />
En un moment de crisi pot ser<br />
un impuls.<br />
—És un caramel econòmic si ho garanteixen.<br />
Això que fan els empresaris amb<br />
l’ampliació de l’aeroport és un xantatge<br />
a una societat que ha estat maltractada<br />
pel coronavirus. És un llenguatge trumpista.<br />
Juguen amb <strong>la</strong> por de <strong>la</strong> gent, que<br />
ho passa ma<strong>la</strong>ment, perquè hi ha atur i<br />
<strong>encara</strong> hi haurà més aturats quan acabi<br />
tot això. I volen crear unes expectatives.<br />
Però no diuen que <strong>la</strong> majoria dels trebal<strong>la</strong>dors<br />
turístics són els que tenen els<br />
pitjors sa<strong>la</strong>ris de <strong>la</strong> ciutat de Barcelona i<br />
que les feines que genera l’aeroport també<br />
són precàries. A banda que aquestes<br />
xifres són una especu<strong>la</strong>ció i molt difícils<br />
de calcu<strong>la</strong>r.<br />
—Són previsions fetes d’acord amb un<br />
estudi de <strong>la</strong> Universitat de Barcelona.<br />
—Sí, però no es poden fer aquestes conclusions.<br />
Quin model econòmic pot incloure<br />
tantes variables, en un moment<br />
com aquest, i obtenir una estimació<br />
precisa? I més ara, amb una incertesa<br />
tan important. El sector de l’aviació està<br />
subvencionat i infrafiscalitzat, perquè<br />
no paguen imposts d’IVA en vols<br />
internacionals, no paguen imposts en<br />
combustible, tenen molta promoció,<br />
hi ha infrastructures que les paguen els<br />
governs... I tot això ha desaparegut. La<br />
majoria de persones han anat a l’atur i
33<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ESPECIAL AEROPORT<br />
volen recuperar el lloc que tenien. Però<br />
les empreses continuaran fent <strong>la</strong> mateixa<br />
quantitat de viatges de negocis? El<br />
turisme continuarà viatjant com abans<br />
de <strong>la</strong> crisi? Totes aquestes variables no<br />
es tenen en compte. Ells saben que tenen<br />
poques opcions, perquè com més temps<br />
passi, aquestes infrastructures estaran<br />
més infravalorades. I es devaluarà més<br />
<strong>la</strong> mobilitat en aviació.<br />
Parlem de destruir un espai de Xarxa Natura<br />
2000 a Europa i això seria una distopia<br />
—Hi ha exemples d’aeroports europeus<br />
que defensin aquest decreixement del<br />
qual parleu?<br />
—Sí. L’única ampliació que coneixíem<br />
era <strong>la</strong> de Berlín. Es va construir i ara<br />
és un aeroport sense utilitzar. França<br />
va decidir de no ampliar l’aeroport de<br />
Marsel<strong>la</strong> i Itàlia de no ampliar el de<br />
Roma. A Londres es va proposar una<br />
ampliació simi<strong>la</strong>r a <strong>la</strong> de Barcelona<br />
amb Heathrow, i <strong>la</strong> justícia ho va parar<br />
en un primer moment. Després ho va<br />
permetre. Fixem-nos en Copenhaguen,<br />
que no és a <strong>la</strong> llista de principals<br />
aeroports europeus i té una economia<br />
molt internacional. És que parlem de<br />
tenir un aeroport com el de Heathrow,<br />
i Londres és una ciutat quatre vegades<br />
més gran que Barcelona. L’aeroport de<br />
Barcelona ja és el sisè d’Europa, només<br />
superat per Madrid, Londres, Frankfurt<br />
i París. No és un aeroport petit, com<br />
deia una persona que vau entrevistar<br />
[Germà Bel]. Volen ampliar aquesta<br />
pista per incrementar l’operativa i tenir<br />
més vols.<br />
—S’incompliria alguna llei sobre <strong>la</strong> crisi<br />
climàtica, en cas que es dugués a terme<br />
un projecte com aquest?<br />
—Ho hem d’estudiar. Però l’aviació,<br />
generalment, és fora dels acords climàtics.<br />
A esca<strong>la</strong> europea no hi ha cap<br />
acord sobre el fet d’obligar l’aviació<br />
a reduir les emissions. Se’n par<strong>la</strong> ara,<br />
perquè es va donar un temps a <strong>la</strong> indústria<br />
perquè proposés un mecanisme de<br />
compensació, però els estudis assenya-<br />
len que no és satisfactori. Per tant, les<br />
lleis estatals no inclouen l’aviació en<br />
els processos de descarbonització. Ara<br />
<strong>la</strong> Unió Europea ha emès una directiva<br />
per a incrementar el transport ferroviari,<br />
però no és d’obligat compliment.<br />
Aquest és el problema. Però ho hem<br />
d’estudiar més bé per estar-ne 100%<br />
segurs i analitzar altres mecanismes<br />
de legis<strong>la</strong>ció internacional.<br />
—El projecte d’ampliació hauria de tenir<br />
l’aval de <strong>la</strong> Unió Europea. Confieu que<br />
no el doni?<br />
—Jo crec que no el donarà. Aquí hi ha<br />
un procediment d’infracció que no està<br />
resolt. AENA havia de fer unes compensacions<br />
ambientals per <strong>la</strong> modificació<br />
del curs del riu Llobregat, però <strong>encara</strong> no<br />
s’han fet. Sobre aquest espai de delta, <strong>la</strong><br />
Unió Europea ja s’hi va pronunciar i va<br />
obrir un procediment d’infracció. Per<br />
això no crec que obri un altre expedient<br />
si l’anterior no s’ha tancat. Parlem de<br />
destruir un espai de Xarxa Natura 2000<br />
a Europa i això podria ser molt greu. És<br />
ecosistema europeu i destruir-lo seria<br />
una distopia.<br />
—El president de <strong>la</strong> Generalitat ha convocat<br />
les diverses parts implicades per<br />
cercar una solució consensuada. Us hi<br />
han convidat?<br />
—De moment no ens han convocat. Però<br />
estem en contra que es creï aquesta tau<strong>la</strong><br />
de negociació encaminada a par<strong>la</strong>r de<br />
l’ampliació. Hauria de ser una tau<strong>la</strong> per<br />
par<strong>la</strong>r sobre com fer una transició justa<br />
d’un aeroport amb criteris climàtics,<br />
analitzar què passarà amb els trebal<strong>la</strong>dors<br />
i l’economia que depèn tant d’això...<br />
Això seria el més intel·ligent. Si hi ha una<br />
tau<strong>la</strong> de negociació, no hi haurà consens<br />
si tenim en compte el canvi climàtic. I <strong>la</strong><br />
Generalitat té un problema, perquè hi ha<br />
gent del govern que ho vol, gent que no<br />
i gent que no ho sap.
MIREIA MOLLÀ<br />
“L’únic que explica el model de port<br />
d’Aurelio Martínez són els interessos<br />
de les navilieres”<br />
Entrevista a <strong>la</strong> consellera de Transició Ecològica sobre<br />
les conseqüències de l’ampliació del port de València ·<br />
Per a Mollà, qualsevol actuació tindrà efectes negatius<br />
sobre l’Albufera<br />
Mireia Mollà en una imatge d’arxiu
35<br />
MIREIA MOLLÀ<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />
L’ampliació del port de València<br />
continua suscitant debats encesos.<br />
L’última brega dialèctica, amb intercanvi<br />
de cartes i retrets, l’han<br />
tinguda a l’esfera pública Mireia<br />
Mollà, consellera d’Agricultura, Desenvolupament<br />
Rural, Emergència Climàtica<br />
i Transició Ecològica, i Aurelio Martínez,<br />
el president de l’Autoritat Portuària de<br />
València. Mollà diu que Martínez no<br />
vol saber res dels efectes perniciosos de<br />
l’ampliació i trebal<strong>la</strong> per als interessos de<br />
les grans empreses navilieres i no per a<br />
l’interès general.<br />
Es necessita més anàlisi de <strong>la</strong> situació actual i del<br />
futur que es vol per al port, i crec que no s’ha fet. Que<br />
tot això responga a un interès empresarial i no al<br />
model de port que volem, o al model ciutat-port que<br />
volem, em semb<strong>la</strong> una equivocació<br />
Aurelio Martínez, que vol executar com<br />
siga l’ampliació de port, té l’oposició<br />
frontal d’entitats veïnals i ecologistes,<br />
a més de Podem i de Compromís. Els<br />
socialistes s’expressen amb tebiesa. La<br />
disputa està en <strong>la</strong> vigència o no d’una<br />
dec<strong>la</strong>ració d’impacte ambiental (DIA)<br />
del 2007 que l’entitat Ports de l’Estat<br />
va donar per bona fa unes quantes<br />
setmanes. Els arguments de qui s’hi<br />
oposa són que han passat molts anys,<br />
que <strong>la</strong> normativa ambiental ara és més<br />
restrictiva i, sobretot, que <strong>la</strong> ciutat no<br />
necessita un megaport, que seria un<br />
focus de contaminació ambiental.<br />
—És necessària l’ampliació del port de<br />
València?<br />
—Es necessita més anàlisi de <strong>la</strong> situació<br />
actual i del futur que es vol per al port, i<br />
crec que no s’ha fet. Que tot això responga<br />
a un interès empresarial i no al model<br />
de port que volem, o al model ciutat-port<br />
que volem, em semb<strong>la</strong> una equivocació.<br />
—Quin és aquest model ciutat-port?<br />
—Primer s’hauria d’analitzar i, per tant,<br />
saber si necessitem una ampliació o no.<br />
O, si amb l’actual capacitat, però amb<br />
més bona organització, es podria augmentar<br />
el servei. Però no vull una ciutat<br />
adherida a un port. En tot cas, el port ha<br />
d’atendre les necessitats del territori,<br />
més enllà de València. Per exemple, <strong>la</strong><br />
concentració que fa MSC té un impacte<br />
negatiu sobre el port de Castelló. No sé<br />
per què hem de promocionar activitats<br />
o directrius empresarials que generen<br />
perjudicis.<br />
—Parleu d’un torcebraç entre les grans<br />
navilieres i els poders públics?<br />
—És que el que a esca<strong>la</strong> mundial passa<br />
això: que es vol concentrar una activitat<br />
sobredimensionada en uns quants ports<br />
sobredimensionats. Per a què? Per a afavorir<br />
els interessos econòmics de les navilieres.<br />
Perquè puguen augmentar el seu<br />
compte de resultats. I en canvi, aquestes<br />
infrastructures que s’han d’emmotl<strong>la</strong>r a<br />
aquestes visions empresarials, tenen uns<br />
impactes que per a mi són inassumibles,<br />
tant pel que fa a qüestions socials, com<br />
<strong>la</strong>borals, com econòmiques. I fonamentalment,<br />
en l’àmbit ambiental.<br />
—El debat sobre l’ampliació del port de<br />
València s’ha centrat molt en si cal una<br />
nova dec<strong>la</strong>ració d’impacte ambiental.<br />
Això és reduir el debat?<br />
—L’àmbit de les meues competències<br />
són les que són. I, per tant, alerte de <strong>la</strong><br />
normativa i dels criteris tècnics. Això no<br />
vol dir que no tinga una opinió més general<br />
sobre l’impacte potencial d’aquest<br />
projecte que encapça<strong>la</strong> i promociona<br />
l’Autoritat Portuària. Però del punt de<br />
vista de les meues competències, he<br />
d’exercir <strong>la</strong> protecció ambiental. Per a<br />
mi, l’ampliació tal com s’ha proposat no<br />
respecta <strong>la</strong> normativa ambiental.<br />
—Quan dieu Autoritat Portuària, dieu<br />
Aurelio Martínez, de qui vàreu afirmar<br />
que es comportava més com un promotor<br />
d’una companyia que no com un<br />
servidor públic.<br />
—L’única explicació del model de port<br />
que té al cap Aurelio Martínez està en<br />
els interessos de les empreses navilieres.<br />
Ell no ho explica de cap altra manera.<br />
Martínez és un servidor públic i nosaltres<br />
avisem que s’han d’atenir a <strong>la</strong><br />
normativa ambiental i els procediments<br />
de transparència i governança comuna.<br />
Això no és una governança exclusiva al<br />
servei dels interessos d’unes empreses,<br />
sinó de l’impacte social que també té el<br />
port. Martínez hauria de vigi<strong>la</strong>r exhaustivament<br />
si es compleix <strong>la</strong> normativa. Un<br />
servidor públic no pot promocionar un<br />
projecte que pot tenir impactes irreversibles<br />
i, sobretot, impactes no avaluats.<br />
—No ho ha fet?<br />
—Vull recordar que en el primer projecte<br />
que proposà, de molta més envergadura
36<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
MIREIA MOLLÀ<br />
que l’actual, Aurelio Martínez deia que<br />
no calia una nova dec<strong>la</strong>ració d’impacte<br />
ambiental. Fins i tot va dir públicament<br />
que si el feien passar per una dec<strong>la</strong>ració,<br />
dimitiria. Ha hagut de modificar el projecte<br />
i no ha sabut i no ha volgut explicar<br />
amb transparència i amb honestedat que,<br />
efectivament, el projecte que va voler<br />
executar incomplia estrepitosament tota<br />
<strong>la</strong> normativa. Crec que eixa falta de transparència,<br />
eixa falta d’honestedat, de no<br />
voler conèixer els impactes i avaluar-los,<br />
que simplement diga el no pel no, no fa<br />
falta <strong>la</strong> dec<strong>la</strong>ració d’impacte ambiental,<br />
no té impacte sobre l’Albufera, el<br />
no, el no, el no, el descriu perfectament<br />
com a comercial de l’empresa i no com<br />
a servidor públic. A més, ara, de manera<br />
indecent, el govern d’Espanya l’ha deixat<br />
ser jutge i part sobre les avaluacions de<br />
l’impacte que puga tenir aquest projecte.<br />
—A banda d’intercanviar cartes i missatges<br />
pels mitjans de comunicació, us<br />
heu reunit amb el president de l’Autoritat<br />
Portuària?<br />
—No. No. No. Però és que tampoc no<br />
saluda quan ens trobem en coses que<br />
no són un àmbit de reunió. Així que crec<br />
que no li ve de gust reunir-se amb mi. A<br />
més, probablement no seria un diàleg<br />
gaire productiu, perquè <strong>la</strong> manera com ell<br />
s’adreça no tan sols a mi, sinó <strong>la</strong> manera<br />
com ha respost per escrit al secretari<br />
d’estat, o en diversos informes que ha<br />
remès… denota que no seria un diàleg<br />
entre iguals, que seria una conversa en<br />
què repetiríem els mateixos arguments<br />
i no avançaríem.<br />
—Amb <strong>la</strong> ministra de Transició Ecològica<br />
espanyo<strong>la</strong>, hi heu par<strong>la</strong>t formalment?<br />
—Hi he tingut moltes converses i <strong>la</strong> seua<br />
posició és que ells són l’òrgan ambiental<br />
i que l’òrgan ambiental actua en <strong>la</strong> fase<br />
en què el<strong>la</strong> creu que ho ha de fer, que és<br />
quan l’òrgan substantiu li ho demana o<br />
li rec<strong>la</strong>ma actuació. Jo crec, i li ho he dit<br />
moltes vegades, que pot actuar d’ofici. I<br />
per tant, si no ho fa em semb<strong>la</strong> que és per<br />
a no confrontar-se amb interessos econòmics<br />
i polítics. El<strong>la</strong> només vol actuar si<br />
no pot evitar-ho, però crec que ho hauria<br />
de fer d’ofici.<br />
—I amb Francisco Toledo, el president<br />
de Ports de l’Estat, hi heu par<strong>la</strong>t?<br />
—Sí. També.<br />
—Ell es decanta cap a l’ampliació.<br />
—Hauria d’explicar de què par<strong>la</strong>. El<br />
projecte inicial no és el mateix que hi ha<br />
ara. El projecte actual no és el definitiu<br />
perquè <strong>encara</strong> han de resoldre coses que<br />
no són en eixe avantprojecte que han<br />
presentat. Ni sabem els canals d’accessos,<br />
ni sabem els dragats que farien<br />
falta… No em semb<strong>la</strong> seriós jugar a fet<br />
i amagar, no em semb<strong>la</strong> normal que es<br />
vulguen passar per alt els impactes irreversibles<br />
que podria tenir a l’Albufera.<br />
La intrusió salina a l’Albufera en podria<br />
representar <strong>la</strong> mort.<br />
—L’Albufera en seria <strong>la</strong> gran perjudicada,<br />
de l’ampliació nord del port?<br />
—És evident. No s’ha de fer un treball específic<br />
per a saber que això és el que passa<br />
perquè hi hauria intrusió d’aigua de <strong>la</strong><br />
mar. Les espècies s’atrofien, l’aiguamoll<br />
se salinitza. Canviaria completament <strong>la</strong><br />
morfologia, <strong>la</strong> biodiversitat, <strong>la</strong> qualitat,<br />
el sistema natural en si. I també el sistema<br />
econòmic i productiu. Els arrossers<br />
se’n ressentirien. L’Albufera té unes<br />
particu<strong>la</strong>ritats pel lloc on està situada i<br />
en comptes de veure com una virtut que<br />
es puguen impedir desenvolupaments<br />
urbans o industrials, ho veuen com una<br />
cosa roïna. Haurien de veure que tenim<br />
un entorn excepcional.<br />
El port de València porta cua<br />
Ni sabem els canals d’accessos, ni sabem els dragats<br />
que farien falta… No em semb<strong>la</strong> seriós jugar a fet i<br />
amagar, no em semb<strong>la</strong> normal que es vulguen passar<br />
per alt els impactes irreversibles que podria tenir a<br />
l’Albufera. La intrusió salina a l’Albufera en podria<br />
representar <strong>la</strong> mort<br />
—És compatible l’ampliació del port de<br />
València amb <strong>la</strong> dec<strong>la</strong>ració d’emergència<br />
climàtica del consell?<br />
—Per a mi, no és compatible. Per molts<br />
motius. No tan sols perquè <strong>la</strong> dec<strong>la</strong>ració<br />
d’impacte ambiental és del 2007, sinó
37<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
MIREIA MOLLÀ<br />
Som en un procés de revisió del PORN [P<strong>la</strong> d’Ordenació de<br />
Recursos Naturals] de l’Albufera, que incorpora superfície<br />
marina i que avalua adequadament una part marina que<br />
no és tan visible, però que suporta molts impactes i molta<br />
degradació<br />
perquè, i això ho vull destacar, <strong>la</strong> dec<strong>la</strong>ració<br />
d’aquell moment no avaluava<br />
adequadament els impactes que havia de<br />
tenir eixe projecte. Els que ja ha tingut i<br />
els que vindrien. A més, som en un procés<br />
de revisió del PORN [P<strong>la</strong> d’Ordenació de<br />
Recursos Naturals] de l’Albufera, que<br />
incorpora superfície marina i que avalua<br />
adequadament una part marina que no<br />
és tan visible, però que suporta molts<br />
impactes i molta degradació. Per a mi,<br />
eixa ampliació del port atempta contra<br />
els criteris ambientals i de sostenibilitat<br />
de <strong>la</strong> dec<strong>la</strong>ració d’emergència climàtica<br />
que persegueix el govern valencià, que<br />
persegueix el govern de l’estat i que persegueix<br />
<strong>la</strong> Unió Europea.<br />
—Què implica <strong>la</strong> revisió del PORN de<br />
l’Albufera en el procés d’ampliació o no<br />
del port de València?<br />
—Revisar un PORN és un procediment<br />
normal. Posem ordre a les figures de<br />
protecció ambiental i s’estableixen unes<br />
mesures caute<strong>la</strong>rs. Almenys durant tres<br />
anys, qualsevol projecte que puga repercutir<br />
negativament en l’àmbit que<br />
s’analitza, en aquest cas, l’Albufera, no<br />
es podrà fer. En aquest cas es diu literalment<br />
que un dels objectius principals<br />
de <strong>la</strong> revisió del PORN de l’Albufera és<br />
<strong>la</strong> inclusió de l’àmbit marí, que fa més<br />
d’una dècada va quedar fora i que s’ha<br />
d’introduir. El govern valencià va prendre<br />
eixa decisió i jo com a consellera del<br />
ram tinc obligació de fer constar que les<br />
mesures caute<strong>la</strong>rs són vigents i afecten<br />
el projecte d’actuació.<br />
—Què vol dir això en <strong>la</strong> pràctica?<br />
—Vol dir que es dóna un termini de tres<br />
anys a l’administració competent, és a<br />
dir a <strong>la</strong> conselleria, per a fer una revisió<br />
del PORN de l’Albufera. Si per exemple<br />
es revisara, s’aprovara en un any i mig,<br />
s’hauria complit el termini. Si es tramitara<br />
d’ací a quatre anys, els tres primers<br />
anys tindria unes mesures caute<strong>la</strong>rs associades.<br />
—Que impedirien fer obres d’ampliació<br />
al port?<br />
—Tal com és p<strong>la</strong>ntejat, nosaltres entenem<br />
que sí.<br />
—L’autoritat portuària, també ho entén<br />
així?<br />
—No. L’autoritat portuària no ho entén<br />
així. Entén que l’impacte de les obres<br />
que ja s’han fet són els únics impactes<br />
que havia de tenir l’entorn de les p<strong>la</strong>tges<br />
o l’entorn de l’Albufera. Nosaltres en<br />
discrepem. Ja els hem fet saber a ells i al<br />
Ministeri de Transició Ecològica que <strong>la</strong><br />
DIA del 2007 no va revisar adequadament<br />
els impactes. A més, les lleis estatals diuen<br />
que si hi ha una normativa posterior<br />
que puga afectar significativament un<br />
projecte que ja ha pogut passar per una<br />
dec<strong>la</strong>ració d’impacte ambiental, <strong>la</strong> normativa<br />
podria afectar eixa DIA i per tant<br />
tornar a avaluar els expedients. Aquest és<br />
un dels motius que nosaltres al·leguem.<br />
No s’havia avançat gaire en normativa,<br />
però aquests últims deu anys sí que s’ha<br />
avançat.<br />
—En unes dec<strong>la</strong>racions recents fèieu<br />
responsable el consell d’administració<br />
del port del mal que puga rebre l’Albufera.<br />
—Òbviament.<br />
—Una cadira del consell l’ocupa el batlle<br />
de València, Joan Ribó. La consellera i el<br />
batlle estan en sintonia?<br />
—Crec que sí que hi ha prou sintonia,<br />
però, contràriament al que pense l’autoritat<br />
portuària o altres autors que<br />
defensen a ultrança aquesta ampliació,<br />
no seguim cap estratègia. Jo crec que<br />
seguim el sentit comú, el sentit de <strong>la</strong><br />
prudència i <strong>la</strong> normativa ambiental. El
38<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
MIREIA MOLLÀ<br />
batlle també pensa en <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció ciutat-port<br />
i en tots els impactes com ara<br />
en trànsit rodat, en contaminació… Tot<br />
això ho ha de posar damunt <strong>la</strong> tau<strong>la</strong>. Hi<br />
ha qui pensa que hi ha una estratègia<br />
darrere. I no, cadascú exerceix les seues<br />
obligacions i les seues responsabilitats.<br />
Qui no ho faça ho haurà d’explicar. Entre<br />
ells, cada membre del consell d’administració,<br />
que en definitiva són els que<br />
donaran el vist-i-p<strong>la</strong>u a l’adjudicació i<br />
<strong>la</strong> tramitació.<br />
El batlle també pensa en <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció ciutat-port i en tots els<br />
impactes com ara en trànsit rodat, en contaminació… Tot<br />
això ho ha de posar damunt <strong>la</strong> tau<strong>la</strong>. Hi ha qui pensa que hi<br />
ha una estratègia darrere. I no, cadascú exerceix les seues<br />
obligacions i les seues responsabilitats<br />
—L’última parau<strong>la</strong> <strong>la</strong> té sempre Ports<br />
de l’Estat?<br />
—El procediment és: el promotor és<br />
l’autoritat portuària, l’òrgan substantiu<br />
era Ports de l’Estat i l’òrgan<br />
ambiental, el Ministeri de Transició<br />
Ecològica. Dic que era Ports de l’Estat,<br />
perquè el que ha fet el ministeri és<br />
dir que a partir d’ara, l’òrgan substantiu<br />
serà també el promotor, que<br />
és l’Autoritat Portuària de València. I<br />
per tant, Ports de l’Estat es desdibuixa<br />
en aquesta història. No sé si ha sigut<br />
un favor al ministre Ábalos que, en el<br />
seu moment, va liderar l’oposició del<br />
Partit Socialista a aquest projecte. A mi<br />
aquest canvi em semb<strong>la</strong> indecent i crec<br />
que legalment és molt discutible. Em<br />
consta que <strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma Ciutat-Port<br />
hi ha recorregut en contra. Veurem què<br />
diuen els tribunals. Per via resolutiva,<br />
de colp i volta, el ministre Ábalos ja no<br />
té res a dir en aquesta història. I això em<br />
semb<strong>la</strong> curiós. Sobretot pel que ell ha<br />
significat sempre d’oposició al projecte.<br />
—La Generalitat pot impedir legalment<br />
que s’amplie el port de València?<br />
—Normalment, si l’Autoritat Portuària<br />
no s’atén a les normes i els procediments<br />
i les caute<strong>la</strong>rs, qui té l’última parau<strong>la</strong><br />
sobre una discussió d’aquestes són els<br />
tribunals. Jo crec que l’última parau<strong>la</strong> <strong>la</strong><br />
podria tenir l’Autoritat Portuària si atenguera<br />
<strong>la</strong> raó de <strong>la</strong> normativa i <strong>la</strong> raó de<br />
l’interès general, que ha de representar<br />
com a servidor públic.<br />
—L’ampliació del port de València és<br />
una de les qüestions que més controvèrsia<br />
creen entre Compromís i Podem<br />
d’una banda i el PSOE d’una altra dins<br />
el Botànic?<br />
—No. Jo no he sentit cap membre del<br />
Partit Socialista del govern que diga que<br />
no calga una dec<strong>la</strong>ració d’impacte ambiental.<br />
Encara que siga simplificada com<br />
és el que semb<strong>la</strong> que tant Ports de l’Estat<br />
com el Ministeri de Transició Ecològica<br />
suggereixen a Aurelio Martínez. He sentit<br />
arguments que diuen que les inversions<br />
en obra que puga fer el port de València<br />
han de ser compatibles amb <strong>la</strong> sostenibilitat.<br />
I això és el que fa una dec<strong>la</strong>ració<br />
d’impacte ambiental. Per tant, crec que<br />
rec<strong>la</strong>men això mateix que rec<strong>la</strong>me jo.<br />
Em pareix que hi ha arguments que en<br />
aparença donen suport al projecte, però<br />
que, si els analitzem segons <strong>la</strong> norma,<br />
significarien fer el procés que rec<strong>la</strong>mem.<br />
—Algunes veus del vostre partit han<br />
arribat a demanar que algunes de les<br />
obres que ja són fetes siguen revertides.<br />
És una possibilitat?<br />
—Jo crec que s’ha d’estudiar amb més<br />
deteniment. Jo no ho ava<strong>la</strong>ria ara mateix.<br />
Pots pensar que un dic o una infrastructura<br />
pesant ha pogut produir uns danys i<br />
que, per lògica, per a poder revertir-los,<br />
esborres, elimines <strong>la</strong> infrastructura i tot<br />
tornarà o es recuperarà. En canvi, amb<br />
les dimensions de què parlem, desmuntar-ho<br />
o desmantel<strong>la</strong>r-ho podria produir<br />
uns impactes que s’han d’avaluar.<br />
—Si Mireia Mollà no fos consellera, es<br />
manifestaria contra l’ampliació del port<br />
de València?<br />
—Com a opinió personal, crec que és<br />
evident que sí, que tindrà un impacte i<br />
que serà irreversible per a l’Albufera. I<br />
ho dic amb totes les lletres. Passa que<br />
<strong>la</strong> DIA t’indica també quin és el grau de<br />
l’impacte i tu pots saber si és assumible<br />
perquè el benefici pot ser superior al mal.<br />
I, per tant, si algú considera que és una<br />
cosa menor que l’Albufera quede afectada<br />
de manera irreversible, és que o està<br />
fora de <strong>la</strong> realitat o que el seu concepte<br />
de l’interès públic és molt discutible.<br />
És necessària l’ampliació del port de<br />
València?
39<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ENTREVISTA<br />
JOAN-SEBASTIÀ HAYDN<br />
“No necessitem que<br />
tolerin <strong>la</strong> nostra existència,<br />
sinó un reconeixement legal”<br />
Entrevista al president de <strong>la</strong> xarxa d’escoles immersives<br />
Eskolim sobre els efectes de <strong>la</strong> censura del Constitucional<br />
i les manifestacions de dissabte per tot l’estat francès
40<br />
JOAN-SEBASTIÀ HAYDN<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ARNAU LLEONART FERNÀNDEZ<br />
Cata<strong>la</strong>ns, occitans, bascs, bretons,<br />
corsos i alsacians van manifestar-se<br />
dissabte per tot l’estat<br />
francès contra <strong>la</strong> censura del<br />
Consell Constitucional a <strong>la</strong> llei<br />
de llengües que impedeix l’educació<br />
immersiva en llengües anomenades<br />
regionals. Aquest era un punt c<strong>la</strong>u de<br />
<strong>la</strong> llei, que obria <strong>la</strong> porta a estendre <strong>la</strong><br />
immersió en el sistema educatiu públic,<br />
però <strong>la</strong> decisió del Constitucional<br />
no tan sols ho impedeix, sinó que posa<br />
en perill l’educació immersiva a centres<br />
concertats. Dissabte, a Perpinyà,<br />
un dels portaveus de <strong>la</strong> mobilització va<br />
ser Joan-Sebastià Haydn, president de<br />
<strong>la</strong> xarxa d’escoles immersives Eskolim,<br />
que agrupa els centres de <strong>la</strong> Bresso<strong>la</strong>, en<br />
català; Seaska, en basc; Diwan, en bretó;<br />
Ca<strong>la</strong>ndreta, en occità; ABCM-Zweisprachigkeit,<br />
en alsacià; i Sco<strong>la</strong> Corsa, en cors.<br />
Parlem amb ell per analitzar l’impacte de<br />
les manifestacions del cap de setmana i<br />
les possibles conseqüències de <strong>la</strong> decisió<br />
del Constitucional.<br />
Crònica de Vicent Partal: Nins i electes:<br />
el Constitucional francès topa amb <strong>la</strong><br />
protesta de Perpinyà<br />
—Hi haurà un abans i un després de les<br />
manifestacions de dissabte?<br />
—Parlem d’uns 40.000 manifestants a tot<br />
l’estat francès, amb força suport de càrrecs<br />
electes de quasi tots els partits. El president<br />
Macron i el primer ministre Castex hi han<br />
reaccionat dient que les llengües regionals<br />
i el seu ensenyament s’han de salvaguardar<br />
i han ordenat als diputats de fer una<br />
comissió que ens rebrà als presidents de<br />
les entitats que fan escoles immersives. Hi<br />
ha una certa incomoditat al govern amb el<br />
tema, perquè hem reaccionat amb força.<br />
Esperem que hi hagi un canvi de posició i<br />
demanem <strong>la</strong> modificació de <strong>la</strong> constitució<br />
francesa, perquè ens impedeix de ser reconeguts<br />
i legitimats.<br />
—S’ha evidenciat un canvi important<br />
en <strong>la</strong> política de l’estat francès; per primer<br />
cop, els jacobins són minoria i els<br />
partidaris de protegir les llengües autòctones,<br />
majoria.<br />
—La societat francesa ha canviat, però<br />
<strong>la</strong> constitució no s’hi ha adaptat. La promoció<br />
de les llengües regionals ara és<br />
un tema de consens entre <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció i<br />
els càrrecs electes, quan cinquanta anys<br />
enrere <strong>encara</strong> era un tema que es considerava<br />
que dividia <strong>la</strong> República. És un<br />
canvi radical. Això, els càrrecs electes ho<br />
han entès i s’ho han fet seu, però l’estat<br />
francès <strong>encara</strong> no. I <strong>la</strong> constitució, <strong>encara</strong><br />
menys.<br />
—Aquest canvi social pot fer que més<br />
pares vulguin esco<strong>la</strong>ritzar els seus fills<br />
en les llengües autòctones dels territoris?<br />
—La demanda ara ja era forta, perquè<br />
tenim llista d’espera a les escoles. No<br />
podem pas acollir tota <strong>la</strong> mainada que<br />
s’hi voldria inscriure. Sabem que si demà<br />
l’estat francès legitima <strong>la</strong> immersió<br />
en llengües regionals com a sistema<br />
educatiu, <strong>encara</strong> tindrem més demanda<br />
perquè hi ha <strong>la</strong> voluntat per una part<br />
de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció de retrobar les seves arrels<br />
i un sentit d’identitat territorial. És<br />
part de <strong>la</strong> diversitat d’identitat i cultural<br />
de l’estat francès construïda gràcies a<br />
l’agrupació de territoris amb llengües i<br />
cultures pròpies.<br />
—Com han rebut les mobilitzacions,<br />
els cercles de poder i <strong>la</strong> premsa més<br />
jacobina?<br />
—Comencem a veure certs canvis en <strong>la</strong><br />
premsa francesa. Veiem aparèixer preses<br />
de possessió força positives que defensen<br />
les llengües i les cultures regionals. És un<br />
canvi molt recent, fa uns anys no teníem<br />
cap article que anés a favor d’aquestes<br />
llengües. Les manifestacions han tingut<br />
un cert ressò, perquè és un tema gros per<br />
a l’estat. No és un petit grup de ciutadans<br />
o de militants, sinó una franja important<br />
Sabem que si demà<br />
l’estat francès legitima<br />
<strong>la</strong> immersió en llengües<br />
regionals com a sistema<br />
educatiu, <strong>encara</strong><br />
tindrem més demanda<br />
perquè hi ha <strong>la</strong> voluntat<br />
per una part de <strong>la</strong><br />
pob<strong>la</strong>ció de retrobar les<br />
seves arrels i un sentit<br />
d’identitat territorial
41<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
JOAN-SEBASTIÀ HAYDN<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
Nosaltres existim<br />
perquè fem immersió<br />
en llengua regional i<br />
volem formar par<strong>la</strong>nts<br />
en aquestes llengües,<br />
nins que siguin<br />
bilingües<br />
de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció francesa afectada directament<br />
per <strong>la</strong> decisió del Consell Constitucional.<br />
En canvi, amb els alts funcionaris<br />
i directors de serveis ministerials és més<br />
complicat. Sovint s’han format a l’esco<strong>la</strong><br />
francesa d’administració, que té<br />
un model molt jacobí. No entenen pas el<br />
perquè de tot això, per ells només hi ha<br />
una llengua francesa, i d’aquesta manera<br />
es vincu<strong>la</strong> el tema de <strong>la</strong> República indivisible.<br />
Això ho fa més complicat.<br />
—Creieu que el govern francès farà els<br />
canvis necessaris per a protegir l’esco<strong>la</strong><br />
immersiva, com han dit Macron i<br />
Castex?<br />
—Nosaltres no necessitem que tolerin<br />
<strong>la</strong> nostra existència, sinó un reconeixement<br />
legal. La tolerància pot desaparèixer<br />
d’un dia per l’altre per un canvi<br />
de govern o el que sigui. Amb <strong>la</strong> decisió<br />
del Consell Constitucional els nostres<br />
sistemes educatius es poden posar en<br />
qüestió, necessitem un reconeixement<br />
del nostre model. Tenim uns convenis<br />
amb el Ministeri d’Educació que poden<br />
qüestionar-se si no complim <strong>la</strong> paritat<br />
entre el francès i les nostres llengües. El<br />
perill és aquest. Nosaltres existim perquè<br />
fem immersió en llengua regional<br />
i volem formar par<strong>la</strong>nts en aquestes<br />
llengües, nins que siguin bilingües.<br />
Llur llengua materna és el francès,<br />
no <strong>la</strong> perden, i s’hi afegeix <strong>la</strong> llengua<br />
pròpia del territori. Fem c<strong>la</strong>sses de<br />
francès segons els criteris del Ministeri<br />
d’Educació i els nostres alumnes tenen<br />
un nivell de francès més bo que en altres<br />
escoles, però <strong>la</strong> nostra raó d’existir és<br />
<strong>la</strong> immersió. Hi ha un perill real que
42<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
JOAN-SEBASTIÀ HAYDN<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
el Constitucional no ens reconegui el<br />
model i es posi en qüestió el nostre<br />
conveni amb l’estat.<br />
—Prepareu més mobilitzacions?<br />
—Tenim prevista aviat una reunió de <strong>la</strong><br />
xarxa Eskolim amb el col·lectiu Perquè<br />
Visquin les Nostres Llengües per a preparar<br />
<strong>la</strong> continuació de les mobilitzacions.<br />
Hem de fer ba<strong>la</strong>nç de les manifestacions<br />
de dissabte i valorar quines accions podem<br />
posar en marxa d’aquí a <strong>final</strong> de curs<br />
i en <strong>la</strong> tornada de les vacances. El primer<br />
ministre ens ha promès que ens rebria<br />
aviat i som a l’espera d’aquesta trobada<br />
per fer valdre els nostres arguments i<br />
trobar <strong>la</strong> via legal per a continuar existint.<br />
A Eskolim estudiem <strong>la</strong> possibilitat de<br />
presentar recursos jurídics a <strong>la</strong> justícia<br />
europea o francesa.<br />
—Creieu que aquesta qüestió marcarà el<br />
cicle d’eleccions que començarà aviat i<br />
acabarà amb les eleccions presidencials<br />
de l’any vinent?<br />
—Dissabte vam veure que quasi tots els<br />
partits eren presents a les manifestacions<br />
i vam tenir el suport formal de tots<br />
els presidents de regió. És un bon senyal.<br />
Pensant en les eleccions presidencials,<br />
potser és el moment de fer <strong>la</strong> proposta<br />
de canvi de <strong>la</strong> constitució per a recollir<br />
<strong>la</strong> diversitat lingüística francesa. Pot ser<br />
un tema important en <strong>la</strong> campanya de les<br />
presidencials, si no es fa abans.<br />
Pasqual Tirach: “És greu no poder par<strong>la</strong>r<br />
a un funcionari en una altra llengua<br />
que no sigui el francès”<br />
Pensant en les eleccions<br />
presidencials, potser<br />
és el moment de fer <strong>la</strong><br />
proposta de canvi de <strong>la</strong><br />
constitució per a recollir<br />
<strong>la</strong> diversitat lingüística<br />
francesa
43<br />
ENTREVISTA<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
PERE SOLER<br />
TXELL PARTAL<br />
“El discurs que <strong>la</strong><br />
normalitat només<br />
tornarà a l’esco<strong>la</strong><br />
si es vacunen els nens<br />
és fals”<br />
La setmana passada l’Agència Europea<br />
de Medicaments (EMA) va<br />
ava<strong>la</strong>r <strong>la</strong> vaccinació amb Pfizer a<br />
menors de dotze anys a setze. I amb<br />
aquesta aprovació s’obria <strong>la</strong> porta a<br />
<strong>la</strong> vaccinació d’adolescents i infants. El<br />
conseller d’Educació, Josep Gonzàlez<br />
Cambray, anunciava que al setembre es<br />
podria començar a vaccinar aquesta<br />
franja d’edat als instituts. Ràpidament,<br />
experts en <strong>la</strong> matèria sortien a alertar que<br />
no cal córrer per aplicar aquesta mesura.<br />
Xavier Abad defensava en una entrevista<br />
a Vi<strong>la</strong>Web que <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció infantil i juvenil<br />
no és vaccinable. I Magda Campins deia<br />
que calia vaccinar tan sols els adolescents<br />
amb patologies prèvies i recomanava de<br />
prioritzar adults de països vulnerables.<br />
En parlem amb Pere Soler, cap de <strong>la</strong> unitat<br />
de patologia infecciosa i immunodeficiències<br />
de pediatria de l’hospital Vall<br />
d’Hebron de Barcelona.<br />
—Nova polèmica sobre <strong>la</strong> covid-19 i els<br />
infants. Malgrat que els epidemiòlegs<br />
diuen que el vaccí en els infants no hauria<br />
de ser prioritari, el govern espanyol<br />
i el català ja parlen de vaccinar-los al<br />
setembre...<br />
—Hem de fugir d’aquesta idea que els<br />
metges diem una cosa i els polítics en<br />
fan una altra. Si no, tornarem a començar<br />
una altra polèmica, com <strong>la</strong> que vam tenir<br />
quan vam obrir les escoles. Hem d’intentar<br />
evitar això a <strong>la</strong> ciutadania. Aquí<br />
<strong>la</strong> qüestió important és per què volem<br />
vacunar els nens?<br />
Entrevista a Pere Soler, cap de <strong>la</strong><br />
unitat de patologia infecciosa i<br />
immunodeficiències de pediatria<br />
de l’hospital Vall d’Hebron de<br />
Barcelona<br />
—Per què?<br />
—El principal motiu hauria de ser protegir-los.<br />
Si <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia els afectés, els<br />
hauríem de vacunar. Però això, com<br />
ja hem dit altres vegades, no és així.<br />
Tenim prou dades per a afirmar que els<br />
infants i adolescents no tenen riscos amb<br />
<strong>la</strong> covid-19. No tenen complicacions, ni<br />
ingressen. Per tant, realment el benefici
44<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
PERE SOLER<br />
Tenim prou dades per a afirmar que els infants i<br />
adolescents no tenen riscos amb <strong>la</strong> covid-19. No tenen<br />
complicacions, ni ingressen. Per tant, realment el benefici<br />
és pràcticament nul. I arran d’aquesta situació hem de<br />
pensar si s’ha d’aplicar. I si <strong>final</strong>ment decideixen fer-ho,<br />
hem d’estar 100% convençuts que és segura<br />
és pràcticament nul. I arran d’aquesta<br />
situació hem de pensar si s’ha d’aplicar.<br />
I si <strong>final</strong>ment decideixen fer-ho, hem<br />
d’estar 100% convençuts que és segura.<br />
En les vacunes pediàtriques els hem<br />
d’exigir una seguretat molt més gran. Tot<br />
i que les dades dels adults demostren que<br />
és prou segura a curt termini, i per tant<br />
també ho hauria de ser en infants, l’estudi<br />
que ha portat a l’EMA a l’aprovació<br />
de <strong>la</strong> vacuna de Pzifer per a adolescents<br />
de dotze a quinze anys, és molt minso.<br />
Parlem de dos mil casos i escaig. De fet,<br />
l’EMA ja ha dit que l’estudi és massa<br />
petit per a detectar efectes secundaris no<br />
desitjats. Això em fa preguntar: Podem<br />
quedar-nos tranquils amb les dades de<br />
l’estudi? Sí. Però cal córrer vacunant<br />
adolescents sense tenir prou informació?<br />
Possiblement <strong>la</strong> medicina d’emergència<br />
que hem practicat amb els adults, perquè<br />
<strong>la</strong> gent es moria, no cal que <strong>la</strong> practiquem<br />
amb els infants. Cal tornar a <strong>la</strong> medicina<br />
d’evidència. Calen dades més c<strong>la</strong>res.<br />
—Però pot ser que s’hagin de vaccinar<br />
per arribar a tenir <strong>la</strong> immunitat de grup?<br />
—Podria ser un altre motiu per a vacunar-los.<br />
Però realment no tenim prou<br />
informació per a saber si això passarà.<br />
De moment, vacunant només persones<br />
més grans de cinquanta anys, ja hem vist<br />
que s’ha reduït <strong>la</strong> corba de mortalitat.<br />
Segurament, arribat aquest punt haurem<br />
de decidir si volem fer desaparèixer <strong>la</strong><br />
circu<strong>la</strong>ció del virus, una cosa poc probable,<br />
o evitar casos greus? Fins on jo sé,<br />
l’objectiu és que <strong>la</strong> gent no es mori i les<br />
que les UCI no es col·<strong>la</strong>psin. I som força<br />
a prop d’aquest objectiu, si <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció<br />
adulta es comporta.<br />
—Per tant, és improbable que aconseguim<br />
d’eliminar el coronavirus?<br />
—És c<strong>la</strong>r, si no en volem ni un cas, l<strong>la</strong>vors<br />
segur que haurem de vacunar tothom.<br />
Però també es pot decidir que importa<br />
evitar els casos greus. Que només hi hagi<br />
algun cas de tant en tant, com passa amb<br />
moltes altres ma<strong>la</strong>lties. Si és així, no és<br />
necessària <strong>la</strong> vacunació en infants. Però<br />
a més, també hi ha una part més moral.<br />
Hem de voler vacunar menors d’edat, que<br />
no tenen capacitat per prendre decisions,<br />
per protegir els adults? O <strong>encara</strong> podem<br />
anar més lluny: hem de vacunar els adolescents<br />
per protegir els adults que no ho<br />
han volgut fer? Caldria fer una valoració<br />
bioètica per a respondre a aquests dubtes.<br />
—Hi ha països que van més avançats en<br />
<strong>la</strong> vaccinació. Podrien servir de mirall?<br />
—Si, les dades de països amb més vacunats,<br />
per exemple Israel, demostren<br />
que quan vacunes els adults, <strong>la</strong> corba de<br />
desens de casos pediàtrics és paral·le<strong>la</strong>.<br />
La transmissió en aquesta ma<strong>la</strong>ltia és<br />
d’adults a nens, i per tant, és normal que<br />
passi això. Ara, no tenim prou dades per<br />
a saber quin percentatge haurem de tenir<br />
perquè hi hagi una immunitat de grup.<br />
Encara que tot fa pensar que no caldria<br />
vacunar els adolescents.<br />
—Hi ha qui defensa que s’haurien de<br />
vaccinar perquè poguessin tornar a <strong>la</strong><br />
normalitat i llevar-se <strong>la</strong> màscara a les<br />
escoles...<br />
—Des d’un punt de visita egoista, com a<br />
pare, pot ser còmode. Molts pares pensaran<br />
que si els vacunen, no caldrà que<br />
els confinin. Però, és c<strong>la</strong>r, si aconseguim<br />
que <strong>la</strong> circu<strong>la</strong>ció del virus sigui prou<br />
baixa, com probablement passarà els<br />
mesos vinents, les escoles podran re<strong>la</strong>xar<br />
mesures sense <strong>la</strong> necessitat de vacunar.<br />
Alemanya o el Regne Unit, que ja hauran<br />
pres mesures d’aquestes, perquè tenen<br />
un percentatge de vacunació més alt, ens<br />
podran ajudar a decidir. El problema és<br />
que <strong>la</strong> comunitat educativa ho vol saber<br />
de seguida per poder-se p<strong>la</strong>nificar el<br />
curs que ve. Ja voldríem poder-ho saber,<br />
però cal ser conscients que continuem<br />
vivint enmig d’una pandèmia. No podem<br />
respondre a aquestes preguntes <strong>encara</strong>.<br />
—Podria ser que es poguessin llevar <strong>la</strong><br />
màscara a les escoles sense haver estat<br />
vaccinats?<br />
—Tal com van les dades i amb <strong>la</strong> gent que<br />
hi haurà vaccinada, al setembre s’haurà
45<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
PERE SOLER<br />
Té sentit gastar unes vacunes que són escasses per<br />
tranquil·litzar els pares? No ens en sobren. Recordo que<br />
<strong>encara</strong> no hem vacunat <strong>la</strong> gent menor de cinquanta anys<br />
de posar sobre <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> <strong>la</strong> retirada de les<br />
màscares per al grup de sis anys a onze.<br />
Segons el moment que puguem fer això,<br />
haurem de valorar quan ho podrem<br />
fer amb els més grans. El discurs que <strong>la</strong><br />
normalitat només tornarà a l’esco<strong>la</strong> si es<br />
vacunen els nens és fals.<br />
—Per tant, no cal córrer a prendre<br />
aquesta decisió.<br />
—Encara cal aplegar molta més informació.<br />
No som en una situació d’emergència.<br />
Salvar <strong>la</strong> gent que viu a <strong>la</strong> residència<br />
o els de setanta anys sí que ho era,<br />
els infants no. I menys si el seu voltant,<br />
que sí que és vulnerable, ja ha estat vacunat.<br />
Us poso un símil: al principi vam<br />
tancar les escoles, perquè ens pensàvem<br />
que <strong>la</strong> covid-19 era com <strong>la</strong> grip, i que els<br />
infants eren qui els qui l’encomanaven<br />
als adults. Ara sabem que no. Però imaginem-nos<br />
que fos així. Al nostre país<br />
moren milers de persones cada any per<br />
<strong>la</strong> grip, i no vacunen els nens. En canvi,<br />
els Estats Units, si més no, mantenen <strong>la</strong><br />
coherència, i sí que ho fan. Quin sentit<br />
té vacunar-los per a <strong>la</strong> covid-19, però<br />
per a <strong>la</strong> grip no? Cap, en <strong>la</strong> grip els nens<br />
són poc asimptomàtics. Són els qui infecten<br />
els adults, que sí que poden tenir<br />
quadres greus. Quina coherència tindria<br />
començar a vacunar els infants sense<br />
tenir tota <strong>la</strong> informació, si no ho fem<br />
amb <strong>la</strong> grip.<br />
—També molts científics diuen que<br />
abans de vaccinar els infants caldria vaccinar<br />
adults de països més vulnerables.<br />
—Les vacunes són un bé limitat i això<br />
és una pandèmia mundial. L’exemple<br />
més c<strong>la</strong>r és que anomenem variant britànica<br />
<strong>la</strong> que és prevalent a Catalunya, i<br />
en canvi a Ang<strong>la</strong>terra <strong>la</strong> predominant és<br />
l’índia. Amb una pandèmia mundial té<br />
molt més sentit que es vacunin tots els<br />
adults dels països amb menys recursos, i<br />
no que dediquem les vacunes als nostres<br />
adolescents. I no dic això només des d’un<br />
punt de vista solidari, sinó també perquè<br />
si no ho fem així, s’obrirà <strong>la</strong> possibilitat<br />
que hi hagi persistència de variants amb<br />
capacitat de resistència i que aquestes<br />
puguin arribar aquí. Fins i tot d’una manera<br />
purament egoista, t’ha de preocupar<br />
molt més vacunar els adults d’uns altres<br />
països. Perquè les variants comencen en<br />
un país, però acaben a tot arreu. Si <strong>la</strong> decisió<br />
depengués de mi, miraria quins són<br />
els països dels quals tinc més immigració<br />
i els oferiria <strong>la</strong> vacuna. Crec que seria <strong>la</strong><br />
cosa més intel·ligent.<br />
—Magda Campins deia l’altre dia que<br />
potser s’hauria de prioritzar vaccinar<br />
adolescents amb alguna patologia prèvia.<br />
—No hi estic d’acord, no hi ha grup de<br />
risc en els infants. No hi ha nens amb<br />
ma<strong>la</strong>lties de base que tinguin un quadre<br />
més greu. Potser des del Departament de<br />
Salut faran aquesta aproximació, però<br />
des d’un punt de vista del que ha passat<br />
amb <strong>la</strong> covid pediàtrica a Catalunya, no<br />
té sentit. Aquests infants no han estat<br />
ingressats. Hi ha companys que diuen<br />
que no hi ha hagut casos perquè han estat<br />
molt protegits. Estic convençut que hi ha<br />
casos que han anat a l’esco<strong>la</strong>...<br />
—Però potser els pares han patit molt<br />
durant <strong>la</strong> pandèmia i el vaccí els podria<br />
donar certa tranquil·litat.<br />
—És c<strong>la</strong>r, però això és com quan <strong>la</strong> gent<br />
va el pediatre perquè es pensa que el nen<br />
té febre i se li ha de donar un medicament,<br />
i al <strong>final</strong> li acaben donant un antibiòtic,<br />
perquè <strong>la</strong> mare es tranquil·litzi. No<br />
acostuma a ser bo. Té sentit gastar unes<br />
vacunes que són escasses per tranquil·litzar<br />
els pares? No ens en sobren. Recordo<br />
que <strong>encara</strong> no hem vacunat <strong>la</strong> gent menor<br />
de cinquanta anys.<br />
—I una última pregunta... Per què hem<br />
de vaccinar els de disset anys i no els de<br />
quinze?<br />
—Aquestes situacions ridícules passen<br />
sempre. A tot hi hem de posar un punt<br />
de tall. Sí que us podem dir que hi ha<br />
molts més estudis sobre els joves de<br />
disset anys.
46<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
ANÀLISI<br />
I si Felipe VI no volgués signar<br />
els indults?<br />
La hipotètica negativa del rei espanyol a signar, l’indult condicionat i <strong>la</strong> revocació al<br />
Suprem, tres maquinacions en marxa<br />
JOSEP CASULLERAS NUALART<br />
No farà falta que Felipe VI es<br />
negui a signar els indults als<br />
presos polítics que, segons<br />
diuen els mitjans de Madrid,<br />
el govern espanyol podria<br />
concedir el juliol, ben a tocar<br />
de les vacances d’estiu perquè<br />
facin el mínim soroll possible<br />
a Madrid. No caldrà que el<br />
rei espanyol arribi a aquest<br />
extrem, perquè l’estat té uns<br />
altres mecanismes perquè <strong>la</strong><br />
pastanaga vagi acompanyada<br />
del cop de bastó, des de <strong>la</strong><br />
concessió de l’indult condicionat<br />
(a més de parcial) fins<br />
al recurs de revisió a <strong>la</strong> sa<strong>la</strong><br />
tercera del Tribunal Suprem<br />
espanyol perquè els acabi<br />
anul·<strong>la</strong>nt. Tot plegat acom-<br />
panyat d’un clima polític i<br />
mediàtic asfixiant, que ja es<br />
va respirant a <strong>la</strong> capital espanyo<strong>la</strong>,<br />
que empenyi el govern<br />
de Sánchez o els cinc magistrats<br />
de <strong>la</strong> secció cinquena de<br />
<strong>la</strong> sa<strong>la</strong> tercera del Suprem a<br />
fer ben efímera, en paraules<br />
de Jordi Cuixart, <strong>la</strong> possible<br />
sortida de <strong>la</strong> presó.<br />
Martín Pallín: “Això què és!?<br />
A Europa deuen estar esmaperduts”<br />
Els mitjans i els influenciadors<br />
polítics més alineats a <strong>la</strong><br />
dreta i a l’extrema dreta espanyo<strong>la</strong><br />
fa mesos que debaten
47<br />
ANÀLISI<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
si Felipe VI té l’obligació de<br />
signar els decrets dels indults<br />
als presos polítics. En general<br />
arriben a <strong>la</strong> conclusió que és<br />
inevitable que els signi, que<br />
<strong>la</strong> constitució espanyo<strong>la</strong> recull<br />
en l’article 62 l’atribució<br />
del rei de signar els indults<br />
(el “dret de gràcia”) i que ho<br />
faci d’acord amb <strong>la</strong> llei. I <strong>la</strong><br />
constitució també diu que “els<br />
actes del rei seran ratificats<br />
pel president del govern o pels<br />
ministres competents” i que,<br />
dels seus actes, en seran responsables<br />
“les persones que<br />
els ratifiquin”. El rei no pot<br />
negar-se a signar un decret<br />
que és una decisió d’un govern<br />
que emana de <strong>la</strong> sobirania popu<strong>la</strong>r.<br />
La fúria de Marchena posa<br />
<strong>la</strong> base perquè els indults<br />
siguin impossibles<br />
Però hi ha un parell de factors<br />
que en fan dubtar, d’aquesta<br />
darrera afirmació. El primer,<br />
que quan parlem del procés<br />
d’independència els diversos<br />
poders de l’estat espanyol<br />
han travessat línies vermelles<br />
com no ho havien fet mai;<br />
per exemple, amb l’empresonament<br />
de dirigents de <strong>la</strong><br />
societat civil per haver-se<br />
manifestat, i també amb el<br />
discurs de Felipe VI del 3<br />
d’octubre, intervenint políticament<br />
com no ho havia<br />
fet mai <strong>la</strong> institució de <strong>la</strong> monarquia<br />
aquests darrers quaranta-cinc<br />
anys. I el segon,<br />
que quan parlem de l’indult<br />
ens referim a una figura que,<br />
tot i que és regu<strong>la</strong>da, és estranya<br />
i excepcional, perquè<br />
es mou en el terreny entre el<br />
dret i <strong>la</strong> política, i perquè té<br />
l’origen en una llei del 1870<br />
(posteriorment retocada) que<br />
fixava el funcionament de <strong>la</strong><br />
gràcia reial del perdó.<br />
I precisament aquest origen<br />
feia dubtar l’advocat Marc<br />
Molins, que en una entrevista<br />
a RAC1 aquesta setmana<br />
dec<strong>la</strong>rava que “tècnicament<br />
podria passar” que el rei no<br />
volgués signar, perquè <strong>la</strong><br />
norma ve de molt abans de<br />
l’actual constitució, perquè es<br />
tracta d’una mesura de gràcia<br />
que proposa el govern espanyol,<br />
però que concedeix el<br />
rei. Molins afegia, tanmateix,<br />
que veu molt poc probable que<br />
acabi passant això.<br />
En tot cas l’aparell mediàtic<br />
de <strong>la</strong> dreta espanyo<strong>la</strong> ha<br />
aprofitat aquest debat per a<br />
retreure a Pedro Sánchez que<br />
vulgui obligar Felipe VI a fer<br />
quelcom tan abjecte com haver<br />
de signar uns indults com<br />
aquests; precisament a ell, el<br />
cap de l’estat que va fer aquell<br />
discurs anti-independentista<br />
el 3 d’octubre, el símbol de l’a<br />
por ellos institucional.<br />
Indults condicionats<br />
El govern espanyol és qui pot<br />
concedir els indults i ho pot<br />
fer marcant políticament <strong>la</strong><br />
decisió, perquè quedi c<strong>la</strong>r davant<br />
les crítiques que li vénen<br />
de fora i de dins que no és<br />
pas de franc aquest gest. Al<br />
decret de concessió de molts<br />
indults, el govern espanyol<br />
inclou un afegitó que diu<br />
“amb <strong>la</strong> condició que no torni<br />
a cometre delicte dolós en el<br />
termini de X anys d’ençà de <strong>la</strong><br />
publicació d’aquest decret”.<br />
És una de les possibilitats<br />
que el govern espanyol ha<br />
fet córrer en forma de globus<br />
sonda aquesta darrera setmana<br />
entre <strong>la</strong> premsa espanyo<strong>la</strong>,<br />
en mitjans com ara El<br />
Confidencial, que diu que el<br />
govern de Pedro Sánchez vol<br />
deixar c<strong>la</strong>r al decret mateix<br />
que podran sortir de <strong>la</strong> presó<br />
amb <strong>la</strong> condició que durant<br />
un determinat període de<br />
temps “no tornin a delinquir”.<br />
A més, l’indult serà<br />
parcial (no pot ser pel total<br />
de <strong>la</strong> condemna imposada<br />
quan el tribunal sentenciador<br />
s’hi oposa), és a dir, que probablement<br />
l’indult serà pels<br />
anys que quedin de presó,<br />
però es mantindrà <strong>la</strong> pena<br />
d’inhabilitació.<br />
El rei no pot<br />
negar-se a signar<br />
un decret que és<br />
una decisió d’un<br />
govern que emana<br />
de <strong>la</strong> sobirania<br />
popu<strong>la</strong>r
48<br />
ANÀLISI<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
És ben bé així com ho p<strong>la</strong>nteja<br />
el govern de Sánchez, segons<br />
<strong>la</strong> informació publicada per El<br />
País : els indults seran ràpids<br />
(es concediran entre el juny i<br />
el juliol), limitats (no es tocarà<br />
pas <strong>la</strong> pena d’inhabilitació)<br />
i reversibles (condicionats a<br />
“no tornar a delinquir en un<br />
termini que podria ser d’uns<br />
tres anys). Que surtin, però<br />
que no facin política. És <strong>la</strong><br />
manera com pensa el PSOE<br />
que pot alleugerir les crítiques<br />
furibundes que ja li cauen al<br />
damunt. De fora el partit i<br />
de dins.<br />
Però si no n’hi hagués prou<br />
amb <strong>la</strong> possibilitat (segurament<br />
remota) que el rei espanyol<br />
es negui a signar els<br />
indults, o que el govern espanyol<br />
hi afegeixi limitacions<br />
i condicionants certament<br />
humiliants, <strong>encara</strong> quedarà<br />
una via judicial per a revocar<br />
<strong>la</strong> mesura, que és el recurs<br />
contra <strong>la</strong> concessió dels<br />
indults a <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> contenciosa<br />
administrativa del Tribunal<br />
Suprem espanyol. Un recurs<br />
que no pot presentar qualsevol,<br />
sinó les parts afectades a<br />
<strong>la</strong> causa. I curiosament una<br />
de les parts afectades, perquè<br />
se li va permetre de ser<br />
acusació particu<strong>la</strong>r al judici,<br />
és el partit d’extrema dreta<br />
Vox. Vox estaria legitimitat<br />
a presentar recurs contra els<br />
indults. I ho hauria de fer per<br />
defectes de procediment o de<br />
forma, que són els supòsits<br />
que habitualment aquesta<br />
sa<strong>la</strong> del Suprem admet per a<br />
revisar <strong>la</strong> decisió del govern<br />
espanyol. Però aquests recursos<br />
poden incloure també<br />
l’argument de l’arbitrarietat,<br />
que segurament és el que<br />
explorarà aquest partit. Qui<br />
rebrà el recurs serà una secció,<br />
<strong>la</strong> cinquena, d’aquesta sa<strong>la</strong><br />
tercera, on hi ha, entre més,<br />
un magistrat íntim amic de<br />
Carlos Lesmes –que dimecres<br />
va dir que aquests indults no<br />
es podien concedir per manca<br />
de concòrdia– i un altre<br />
que fou el president de <strong>la</strong> JEC<br />
durant l’etapa més agressiva<br />
i inquisitorial contra l’independentisme,<br />
entre el 2017 i<br />
el 2020.<br />
Un íntim de Lesmes i un<br />
president de <strong>la</strong> JEC, els jutges<br />
que podrien revisar els<br />
indults<br />
El debat sobre les possibilitats<br />
i els límits de l’indult porta<br />
a una altra reflexió que feia<br />
Cuixart aquest divendres:<br />
“No podem caure en l’error<br />
de dedicar els esforços a sortir<br />
de <strong>la</strong> presó, quan els hauríem<br />
de dedicar òbviament a aturar<br />
<strong>la</strong> repressió, però a complir<br />
els objectius polítics.” Perquè<br />
semb<strong>la</strong> ben c<strong>la</strong>r que <strong>la</strong><br />
pastanaga de l’indult anirà<br />
acompanyada inevitablement,<br />
d’una manera o d’una<br />
altra, d’un altre fort cop de<br />
bastó.<br />
Que surtin, però<br />
que no facin<br />
política. És <strong>la</strong><br />
manera com<br />
pensa el PSOE<br />
que pot alleugerir<br />
les crítiques<br />
furibundes que ja<br />
li cauen al damunt
49<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRÒNICA<br />
Jordi Pujol, el perdó i <strong>la</strong> independència<br />
Crònica de l’acte de presentació del llibre ‘Entre el dolor i l’esperança’ (Edicions Proa)<br />
ANDREU BARNILS<br />
El president Jordi Pujol demana<br />
perdó, diu que no és<br />
corrupte i comenta els darrers<br />
anys de política cata<strong>la</strong>na<br />
i mundial amb el periodista<br />
Vicenç Vil<strong>la</strong>toro en el llibre<br />
d’entrevistes Entre el dolor i<br />
l’esperança (Edicions Proa),<br />
presentat ahir al migdia a <strong>la</strong><br />
L<strong>la</strong>r del Llibre de Barcelona.<br />
L’acte, fet poques setmanes<br />
abans que comenci el judici<br />
a l’Audiència Nacional espanyo<strong>la</strong>,<br />
no va comptar amb <strong>la</strong><br />
presència del protagonista,<br />
Jordi Pujol, de noranta anys.<br />
“Avui no hi és per un acord<br />
amb ell. Té l’edat que té, i <strong>la</strong><br />
condició que té, i no li semb<strong>la</strong>va<br />
oportú exposar-se. Podria<br />
ser que en algun moment es<br />
fes una presentació pública”,<br />
deia l’editorial. El president<br />
només es va poder veure en<br />
un vídeo de set minuts en què,<br />
entre altres coses, demana<br />
perdó i diu això: “Porto un pes<br />
a sobre. Em fa patir <strong>la</strong> meva<br />
família i em fa patir Catalunya.”<br />
El vídeo és aquest:
50<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRÒNICA<br />
“Com li deia, jo no he estat independentista,<br />
llevat d’un moment fugaç en què es<br />
combinava l’opressió radical del primer<br />
franquisme amb <strong>la</strong> lectura dels versos de<br />
Ventura Gassol”<br />
L’acte de presentació el van<br />
pilotar Josep Ramoneda<br />
(setanta-dos anys) i un dur<br />
d’orel<strong>la</strong> Vicenç Vil<strong>la</strong>toro (seixanta-quatre<br />
anys), davant<br />
una sa<strong>la</strong> plena de periodistes,<br />
<strong>encara</strong> amb màscares i<br />
distància de seguretat, pendents<br />
de llegir les paraules<br />
d’un president Pujol que no va<br />
arribar mai però que sempre<br />
va estar present. Un president<br />
que s’ha trobat amb Vil<strong>la</strong>toro<br />
una trentena de vegades<br />
des del febrer del 2019 fins a<br />
l’agost del 2020 per ser entrevistat<br />
sobre quatre eixos: el<br />
procés, el llegat del pujolisme,<br />
el cas Pujol i <strong>la</strong> visió dels canvis<br />
en el món.<br />
Però si bé Jordi Pujol opina<br />
sobre el procés (“Estem en<br />
un atzucac del qual no semb<strong>la</strong><br />
que en pugui sortir <strong>la</strong> independència<br />
de Catalunya, però que<br />
provoca un molt seriós mal<br />
funcionament d’Espanya”,<br />
pàgina 33), que ningú n’esperi<br />
opinions sobre els seus protagonistes:<br />
Carles Puigdemont,<br />
Oriol Junqueras, Pedro Sánchez,<br />
Artur Mas, el jutge L<strong>la</strong>rena<br />
o Juan Carlos I no surten<br />
citats ni una so<strong>la</strong> vegada. No<br />
en diu res. “No vull que cap<br />
parau<strong>la</strong> meva es pugui interpretar<br />
com un component de<br />
crítica envers persones a qui<br />
devem molt respecte i a qui<br />
hem d’estar molt agraïts i que<br />
ara són o podrien ser a <strong>la</strong> presó”<br />
(pàgina 49).<br />
“És una entrevista amb una<br />
persona de noranta anys, en<br />
retirada, i que no n’ha donat,<br />
i no en donarà, gaires més.<br />
Tenia <strong>la</strong> sensació de demanar<br />
el testament polític”,<br />
diu Vil<strong>la</strong>toro. “Vaig comprar<br />
una gravadora, l’he feta ser-<br />
vir, però no gaire. No és una<br />
transcripció de cintes enregistrades,<br />
és el resultat d’una<br />
trentena l<strong>la</strong>rga d’entrevistes<br />
i trobades personals, digitals<br />
i correspondència. El títol és<br />
consensuat. Volia dues paraules<br />
contradictòries, com és ell.<br />
Jo vaig proposar ‘Penediment<br />
i orgull’ i això passa a ser ‘Dolor<br />
i esperança’.”<br />
Pujol sap triar el moment de<br />
treure el llibre, just abans del<br />
judici que tindrà a l’Audiència<br />
Nacional. En el llibre insisteix<br />
que els diners d’Andorra els<br />
rep d’una deixa, que no s’ha<br />
enriquit i que, de fet, tenia<br />
més patrimoni l’any 1975 que<br />
quan va deixar de ser president.<br />
Pujol fa dues coses a <strong>la</strong><br />
vegada: demana perdó sobre<br />
el mal que pot haver fet i, alhora,<br />
dec<strong>la</strong>ra que no és en cap<br />
cas corrupte: “Sí en demano,<br />
de perdó. Que no és ben bé<br />
indulgència a qui em pogués<br />
castigar. Sí que en demano a<br />
les persones properes a qui<br />
hauria d’haver evitat que es<br />
trobin en <strong>la</strong> situació que es<br />
troben. I també he de demanar<br />
perdó a l’home jove que jo era<br />
fa cinquanta o seixanta anys. I<br />
al meu país. No amb ànim de<br />
rehabilitació. Simplement,<br />
perdó” (pàgina 165). “Jo no<br />
sóc un corrupte. En cap cas<br />
jo no vaig intervenir ni vaig<br />
donar via lliure a actuacions<br />
corruptes, ni me’n vaig beneficiar.<br />
Com rotundament<br />
vaig dir al par<strong>la</strong>ment, jo no<br />
he estat ni sóc corrupte. No<br />
vaig fer servir en cap cas <strong>la</strong><br />
meva situació política per a<br />
treure’n profit econòmic”<br />
(pàgina 181).<br />
Segons Vil<strong>la</strong>toro, va ser molt<br />
difícil de convèncer Jordi Pujol
51<br />
CRÒNICA<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
de par<strong>la</strong>r, primer, i de publicar,<br />
després. “El convencem<br />
dient que potser és un llibre<br />
que no és excitant, però sí que<br />
és sòlid.”<br />
De les entrevistes, n’ha sortit<br />
un llibre de 352 p<strong>la</strong>nes i<br />
set capítols que no fa servir<br />
transcripcions literals, sinó<br />
resums de Pujol i Vil<strong>la</strong>toro. Els<br />
capítols són “Temps de canvi”,<br />
“Catalunya, Espanya”,<br />
“Vigència del nacionalisme”,<br />
“El cas Pujol”, “Actius a preservar”,<br />
“Europa i el món” i<br />
“I ara què?”.<br />
No independentista<br />
Durant <strong>la</strong> presentació, Vil<strong>la</strong>toro<br />
afirma, amb raó, que<br />
Jordi Pujol dec<strong>la</strong>ra que a <strong>la</strong><br />
seva carrera no ha estat independentista:<br />
“Com li deia, jo<br />
no he estat independentista,<br />
llevat d’un moment fugaç en<br />
què es combinava l’opressió<br />
radical del primer franquisme<br />
amb <strong>la</strong> lectura dels versos<br />
de Ventura Gassol” (pàgina<br />
101). “Jo no vaig impulsar el<br />
moviment independentista”<br />
(pàgina 191). I quan Vil<strong>la</strong>toro<br />
li demana si, sense ser<br />
independentista, l’ha beneït<br />
darrerament, i si està content<br />
del paper que ha fet en aquest<br />
punt Pujol, respon: “Jo crec<br />
que hem d’esperar per fer el<br />
ba<strong>la</strong>nç del paper que hem fet<br />
tots i cadascú, en aquests moments.”<br />
Pujol sí que afegeix que potser<br />
no va ser prou contundent<br />
quan va avisar que era “una<br />
quimera” pensar que el procés<br />
seria fàcil, sense contraposició<br />
amb l’estat, i amb records<br />
internacionals multitudinaris:<br />
“Potser l<strong>la</strong>vors ho hauria<br />
d’haver dit d’una manera més<br />
contundent, <strong>encara</strong> que de fet<br />
ho vaig fer. Per exemple, dient<br />
que les independències de<br />
l’URSS i de l’ex-Iugoslàvia no<br />
eren un referent per a Catalunya.<br />
Que no ens hi havíem de<br />
fixar. Però potser no ho vaig<br />
fer prou” (pàgina 53).<br />
Va bé comparar aquest Pujol<br />
amb el Pujol que apareix al<br />
llibre de Carles Puigdemont<br />
(M’explico, de <strong>la</strong> investidura<br />
a l’exili, <strong>la</strong> Campana) on es<br />
reprodueix una carta de Pujol<br />
a Puigdemont just després del<br />
Primer d’Octubre. En aquel<strong>la</strong><br />
carta Jordi Pujol escriu:<br />
“Tingues present que el dia 1<br />
d’octubre va ser una victòria<br />
per al país i que va confirmar<br />
el teu compromís democràtic<br />
amb els ciutadans de Catalunya.<br />
Primer. Dec<strong>la</strong>ració uni<strong>la</strong>teral<br />
d’independència sense<br />
vot par<strong>la</strong>mentari i per tant<br />
amb poc risc per als diputats.<br />
Però sí per a tu i per a <strong>la</strong> presidenta<br />
del par<strong>la</strong>ment. Segon.<br />
Eleccions constituents que<br />
podries convocar legalment<br />
i si convingués immediatament.<br />
Tot això es podria fer<br />
abans de l’aplicació del 155”<br />
(pàgina 553).<br />
El no independentista Jordi<br />
Pujol, a favor de <strong>la</strong> DUI i de<br />
convocar eleccions el mateix<br />
dia, durant l’octubre del<br />
2017.
52<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRÒNICA<br />
Nins i electes:<br />
el Constitucional francès topa<br />
amb <strong>la</strong> protesta de Perpinyà<br />
Crònica de Vicent Partal sobre <strong>la</strong> manifestació que ha recorregut<br />
Perpinyà en protesta per <strong>la</strong> censura de <strong>la</strong> llei de llengües
53<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRÒNICA<br />
VICENT PARTAL<br />
L’edifici més significat de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça de Catalunya de Perpinyà és<br />
un magatzem comercial que té per nom històric “Aux Dames<br />
de France”. Ahir, poc abans de les tres, <strong>la</strong> porta de l’edifici era<br />
el lloc triat per batlles i més electes cata<strong>la</strong>ns que havien decidit<br />
de concentrar-s’hi per encapça<strong>la</strong>r junts <strong>la</strong> manifestació contra<br />
el Consell Constitucional i <strong>la</strong> decisió de censurar <strong>la</strong> llei de les<br />
llengües anomenades regionals. Van anar arribant a poc a poc.<br />
Alguns amb <strong>la</strong> banda amb els colors de <strong>la</strong> bandera francesa<br />
que solen portar tan sols en moments solemnes. N’hi havia<br />
de tots els partits, tret de l’extrema dreta, que governen Perpinyà.<br />
Socialistes, comunistes i macronistes de <strong>la</strong> República<br />
en Marxa xerraven distrets mentre <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça s’anava omplint<br />
de manifestants.<br />
Èxit de <strong>la</strong> manifestació a Perpinyà en defensa del català i<br />
contra el Constitucional francès<br />
I de sobte, sota el rètol a les dames de França i sobre <strong>la</strong> bandera<br />
francesa creuada al pit, van començar a aparèixer senyeres.<br />
En un gest que no s’havia vist mai abans, una bona part dels<br />
electes es van posar una senyera sobre <strong>la</strong> banda amb els colors<br />
de <strong>la</strong> república francesa. I abil<strong>la</strong>ts així es van posar ordenadament<br />
al capdavant de <strong>la</strong> manifestació, que enfi<strong>la</strong>ria cap a <strong>la</strong><br />
prefectura. Contra allò que alguns poden pensar, el gest no és<br />
una anècdota i prou. Perquè desafia molts anys d’història. Va<br />
ser el 20 de març de 1790 que l’Assemblea Nacional francesa<br />
va regu<strong>la</strong>r que “quan els oficials locals facin <strong>la</strong> seua funció,<br />
portaran com a marca distintiva una banda amb els tres colors<br />
de <strong>la</strong> nació: b<strong>la</strong>u, b<strong>la</strong>nc i roig”. I vist de fora pot resultar curiós<br />
el fet, però segons l’article 433.14 del codi penal francès, l’ús<br />
il·legal de <strong>la</strong> banda o <strong>la</strong> manipu<strong>la</strong>ció es pot castigar amb 15.000<br />
euros de multa.<br />
El gest no va passar inadvertit entre <strong>la</strong> munió de cata<strong>la</strong>ns que<br />
desfi<strong>la</strong>ven amb senyeres, este<strong>la</strong>des i algunes banderes de partit
54<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 21 4 de juny maig de 2021<br />
CRÒNICA
55<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRÒNICA<br />
o d’unes altres nacions de l’estat pels carrers de <strong>la</strong> capital en<br />
direcció al Castellet. Els organitzadors par<strong>la</strong>ven de més de dues<br />
mil cinc-centes persones, xifra que donaven per excel·lent tenint<br />
en compte que <strong>la</strong> concentració s’havia organitzat en una<br />
setmana i comptant que des del sud pujava molt poca gent.<br />
L’exigència de <strong>la</strong> PCR que, teòricament, et demanen per entrar<br />
a l’estat francès havia fet desistir molta gent.<br />
Així i tot, <strong>la</strong> representació institucional del sud també era important.<br />
Hi havia <strong>la</strong> presidenta del par<strong>la</strong>ment, Laura Borràs,<br />
acompanyada d’uns quants diputats; hi havia <strong>la</strong> consellera a<br />
l’exili i eurodiputada, C<strong>la</strong>ra Ponsatí, que anava i tornava en un<br />
viatge l<strong>la</strong>mpec des de Brussel·les; hi havia <strong>la</strong> consellera d’Universitats,<br />
Gemma Geis, de Junts; <strong>la</strong> diputada a Madrid Montse<br />
Bassa d’ERC, i <strong>la</strong> cap de llista de <strong>la</strong> CUP, Dolors Sabaté. Al <strong>final</strong><br />
de l’acte, al Castellet, totes han estat ap<strong>la</strong>udits en ser nomenats.<br />
“Es nota que l’acte de Puigdemont va canviar <strong>la</strong> visió sobre el<br />
nord de molta gent –em comentava un dels organitzadors–,<br />
perquè mai no havíem vist representacions com aquesta.”<br />
Canalitzada per uns avorrits policies que obrien pas, <strong>la</strong> manifestació<br />
va enfi<strong>la</strong>r els carrers de <strong>la</strong> República (francesa) i del<br />
4 d’octubre, per girar devora el riu cap al Castellet. I davant <strong>la</strong><br />
prefectura, el símbol màxim de <strong>la</strong> dominació colonial, es va<br />
aturar. La capçalera, que portava les banderes cata<strong>la</strong>na, basca,<br />
bretona, corsa, occitana, alsaciana, f<strong>la</strong>menca i savoiana, va pujar<br />
a <strong>la</strong> vorera per posar-se davant <strong>la</strong> porta i va començar a entonar<br />
L’Estaca de Lluís L<strong>la</strong>ch, decisió que els manifestants i els electes<br />
van seguir amb entusiasme, fins i tot alguns alçant el puny.<br />
L’himne va acabar amb crits reivindicant <strong>la</strong> reforma del nefast<br />
article 2 de <strong>la</strong> constitució francesa, que proc<strong>la</strong>ma el francès com<br />
a llengua de <strong>la</strong> república –en el seu moment, en contraposició<br />
a l’anglès, però ara, gràcies a les trampes del Consell Constitucional,<br />
també contra el català i les altres llengües.<br />
Finalment <strong>la</strong> manifestació va desembocar al Castellet, al peu<br />
del símbol més preuat de <strong>la</strong> ciutat, on un modest entarimat i<br />
uns altaveus van servir per als par<strong>la</strong>ments.<br />
Davant aquells qui hi van intervenir es va formar una rotl<strong>la</strong>na<br />
enorme de xiquets de les escoles cata<strong>la</strong>nes, que batien palmes<br />
tot cantant: “Avui i demà, esco<strong>la</strong> en català”, reien quan sentien<br />
un gos bordar com si intentàs seguir <strong>la</strong> consigna, i es passaven<br />
l’inevitable baló de rugbi, tot esperant el transcendental partit<br />
que juga avui <strong>la</strong> USAP i que pot significar, gairebé, el retorn a<br />
<strong>la</strong> màxima divisió.
56<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 4 de juny de 2021<br />
CRÒNICA<br />
Hi van par<strong>la</strong>r, entre més, el professor Alà Bay<strong>la</strong>c-Ferrer, Mateu<br />
Pons-Serradell en nom de les escoles públiques i immersives<br />
Arrels, Joan-Sebastià Haydn, en nom de les Escoles Bresso<strong>la</strong><br />
i Miquel Arnaudies, de <strong>la</strong> Federació d’Entitats Culturals<br />
Cata<strong>la</strong>nes, que havia organitzat l’acte.<br />
Els electes s’havien agrupat i va ser en direcció a ells que es van<br />
adreçar els par<strong>la</strong>ments. Els van demanar coratge per anar més<br />
enllà i exigir <strong>la</strong> reforma de <strong>la</strong> constitució, van exigir a Macron el<br />
compliment de <strong>la</strong> parau<strong>la</strong>, perquè el president, vista <strong>la</strong> revolta<br />
que ha generat <strong>la</strong> decisió del constitucional, ha afirmat en<br />
públic que les escoles en català i en les altres llengües no han<br />
de preocupar-se i podran continuar funcionant. “Fa cinquanta<br />
anys que treballem i ara no ens faran enrere”, afirmava un<br />
dels organitzadors. I es va insistir una vegada i una altra que<br />
l’esco<strong>la</strong> en català és un dret humà bàsic que no pot ser atacat<br />
per les autoritats franceses.<br />
onejava, com sempre, <strong>la</strong> bandera cata<strong>la</strong>na i, com va ordenar fa<br />
poques setmanes el batlle feixista de <strong>la</strong> ciutat, també <strong>la</strong> tricolor<br />
francesa. Però a baix tot eren senyeres i este<strong>la</strong>des, com va<br />
remarcar en un piulet que volia ser provocador i en realitat<br />
era patètic un Manuel Valls, objecte de riota generalitzada a<br />
l’hexàgon, que ja no sap si vol ser ex-aspirant a batlle de Barcelona<br />
o ex-aspirant a dirigent de França. Senyeres, este<strong>la</strong>des<br />
i sobretot un munt de nins cridant, cantant, jugant i corrent.<br />
El futur de <strong>la</strong> terra.<br />
Milers de persones protesten arreu de l’estat francès en<br />
defensa de les llengües<br />
I abans d’entonar Els Segadors van llegir una carta de Jordi<br />
Cuixart. Des de <strong>la</strong> presó dels Lledoners, Cuixart barrejava <strong>la</strong><br />
marea verda mallorquina i <strong>la</strong> reivindicació valenciana d’Enric<br />
Valor i les unia, tot rec<strong>la</strong>mant “Coratge i autoestima!”, a aquest<br />
moviment que prenia els carrers de Perpinyà, Dalt el Castellet
57<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 21 4 de juny maig de 2021<br />
CRÒNICA
58<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 21 4 de juny maig de 2021<br />
CRÒNICA
TOTA L’OPINIÓ DE VILAWEB<br />
EN UN SETMANARI DIGITAL<br />
JA POTS DESCARREGAR EL QUADERN D’AQUESTA SETMANA