L'exili encara la batalla final

22
vilaweb.cat
Divendres, 4 de juny de 2021
ESPECIAL AEROPORT
hi podrien arribar. El problema de l’aeroport
el tenim al camí que hi arriba. El
problema és a les pistes. Una vegada amplies
el camí, aleshores ja pots ampliar el
garatge. La limitació de les pistes ve del
fet que una pista és molt curta, que afecta
flora i fauna a l’espai de la Ricarda. I una
altra pista molesta uns veïns. Uns veïns
que vull recordar que s’hi van instal·lar
quan ja hi havia l’aeroport. És on hem
d’actuar.
—Frase: “L’aeroport té un problema
perquè és a punt d’arribar a cinquanta-cinc
milions de passatgers.”
—Els cinquanta-cinc milions que diuen
que tenim a tocar nosón el problema: és
normal tenir un cert grau de congestió
en dies concrets. Hi ha carreteres o autopistes
que Divendres Sant van plenes,
i la resta de l’any molt bé. No pots doblar
l’autopista per un sol dia l’any. Amb
les terminals actuals ja hi caben més
passatgers. L’estrangulament de l’aeroport
no ve de l’espai terminal, sinó de
les pistes. I és important de veure quin
és el primer obstacle. I no és la manca
de terminal satèl·lit, sinó de pistes. Si
no s’actua a les pistes, no té sentit una
terminal satèl·lit.
Però està per sota del que podria estar.
I per tant, limitem l’atracció de centres
d’activitat econòmica de valor afegit.
Tenim bona oferta de llarga distància,
però cal que sigui aeroport on es puguin
fer connexions. I això té a veure amb les
pistes. Les operacions aeroportuàries
fluides. És aquest el problema de les
pistes.
—L’ampliació no té a veure amb els
turistes?
—No és una qüestió de turistes. No. És
mentida. És una qüestió d’operacions
complexes que fomenten la connectivitat
d’una ciutat a llarga distància, creen
llocs de treball i activitat empresarial i
valor afegit.
—Quins llocs de treball?
—Serveis tecnològics, serveis avançats,
decisió empresarial. Les empreses instal·len
seus, on van directius, als llocs
on són més ben connectades. On hi ha
les ambaixades i les multinacionals? A
ciutats ben connectades. La Universitat
de Chicago tenia un centre a Barcelona
que al final el va dur a Londres perquè
no podien arribar-hi directament. Ho
van dir. Parlem d’aquesta mena de
coses. Per això dic que la relació entre
bones feines i aeroport és directa. I que
el temps que tardes a arribar és important,
i té valor. I la gent pren decisions
en aquesta línia.
—Donem feina a un directiu que ve de
fora. I feines per als de Barcelona, quines
hi hauria?
—Les dels qui tinguin la formació requerida.
Si té bona formació i –gràcies
a la connectivitat– hi ha empreses de
nivell que s’instal·len a Barcelona, es
podrà quedar. I si no, el català amb bona
formació se n’haurà d’anar. Actualment
es creen llocs de feina a Barcelona amb
salaris alts, però no tenim prou gent
formada per a accedir-hi. Ara, si pensem
a tenir feines per als catalans pel sol fet
de ser catalans, i no per la seva formació,
aleshores és economia circular. Tancada.
Les visions romàntiques de l’economia
impliquen una visió autàrquica, de tancament.
I recordo que al món l’economia
autàrquica són els Borbons casant-se
entre ells.
—Què vol dir “actuar”?
—Pots allargar la pista que passa per
l’espai de la Ricarda. O pots fer un ús
més intensiu de la pista, crec que és la
tercera. Fent-ho, podràs tenir més vols
i interconnectivitat amb vols de llarga
distància.
—I què hi guanya la ciutat si l’aeroport
té més vols de llarga distància?
—La ciutat millora l’atracció com a centre
d’activitat econòmica. Valor afegit.
L’any 2008 vam escriure un article amb
en Fageda, sobre això: Arribar de pressa:
la globalització, els vols intercontinentals i
la localització de les seus (Journal of Economic
Geography 8, 2008). Sabem que
Barcelona està per sota del que li correspondria
pel pes demogràfic i econòmic.
Està millor que fa quinze anys, això sí.
Si pensem a tenir feines per als catalans pel sol fet de ser
catalans, i no per la seva formació, aleshores és economia
circular. Tancada