L'exili encara la batalla final

29
vilaweb.cat
Divendres, 4 de juny de 2021
ESPECIAL AEROPORT
de Barcelona amb el continent asiàtic
que des de Madrid. I això es demostra
amb xifres.
—Per què és tan important l’ampliació
de l’aeroport? És necessària?
—Sí. Però s’ha de fer amb consens de
totes les administracions i agents econòmics
i socials. Ara tenim un acte a ESADE
que reivindica aquesta necessitat, però
alhora tenim l’ajuntament i la Generalitat
que s’hi oposen. La meva opinió
és que cal construir la nova terminal
satèl·lit, orientada exclusivament als vols
intercontinentals.
—I l’allargament de la tercera pista cal?
—Primer hem d’explorar la capacitat
que hi ha d’optimitzar les pistes que ja
tenim. Hem d’estudiar, juntament amb
AENA, com es pot fer. Perquè l’allargament
de la tercera pista, amb l’impacte
ambiental que tindria en l’estany de la
Ricarda, que és un espai protegit, probablement
toparà amb l’oposició de la
Unió Europea. I contra això serà difícil
de lluitar-hi.
—Com s’optimitzen les pistes actuals?
—Tenim la pista nord, la més llarga, de
més de tres mil metres, que no es fa servir
tant com s’hauria de fer servir. És cert que
té un impacte acústic sobre els municipis
de l’entorn, però hi ha mesures per a
protegir-los, amb la impermeabilització
acústica dels edificis, que ens podria permetre
d’usar més la pista nord. I la pista
sud es podria fer servir més i millor. Per
exemple, hi ha unes hores punta en què
hi ha una certa saturació, i s’haurien de
redistribuir els vols en franges horàries
diferents. Això s’hauria de fer entendre
a les companyies, perquè no ho concentressin
tot a primera hora del matí i al
capvespre.
—El nou govern no es compromet encara.
—Segurament és molt aviat per al nou
govern, però potser és massa tard per
a l’aeroport de Barcelona. El debat es fa
ara perquè s’ha de fer ara. Us deia que
cal recuperar les rutes de llarg abast que
s’han perdut. És important de parlar de
l’ampliació de l’aeroport, però simultàniament
hem d’anar a picar a la porta
de les companyies aèries perquè tornin
a volar des de l’aeroport.
—Però tenen un marge de maniobra
limitat. Qui hi té l’última paraula és el
govern espanyol.
—I per sobre del govern espanyol, Brussel·les.
Però tenim la societat civil que
actua de lobby, que pressiona, i les administracions
sense competència directa,
Generalitat i ajuntament, però que tenen
tot el dret de reclamar que l’aeroport
sigui el millor possible.
—Voleu dir que s’han de treure la son
de les orelles?
—Han de pressionar per aconseguir la
recuperació de les rutes, sobretot intercontinentals,
i que treballin braç a braç
amb agents econòmics amb posició de
consens.
—El model de gestió és un impediment,
també. Qui té l’última paraula.
—Un exemple que va funcionar bé era el
del comitè de desenvolupament de rutes
aèries, que es va centrar en la captació
de rutes i companyies que ens hauria
d’inspirar en un model de governança
diferent que donés més capacitat de decisió
al govern de Catalunya, als ajuntaments
i al teixit empresarial. Reivindico
que hi hagi un consell rector que tingui
capacitat de prendre decisions sobre tot
allò que és estratègic. Hem d’anar més
enllà, decidir sobre el pla director de
l’aeroport, sobre l’ampliació, l’orientació
estratègica...
—Però això és demanar a AENA que
cedeixi capacitat de gestió. Això no ho
voldran.
—Aquesta idea del consell rector ja la
va formular el govern Zapatero. Quan es
va parlar de la privatització de la gestió
de l’aeroport de Barcelona i de Madrid.
Per primera vegada es va proposar el
trencament del monopoli d’AENA. Després
va venir el govern del PP i ho va
liquidar tot.
No pot ser que el futur de
l’aeroport depengui només
d’AENA
—Ara no sembla que el govern de Pedro
Sánchez vulgui anar per aquí.
—Però ara és el moment que el govern de
la Generalitat exigeixi d’arribar a aquesta
maduresa més gran en la gestió dels aeroports,
i això passaria pel consell rector,
que tindria aquesta funció estratègica i de
visió de futur. No pot ser que el futur de
l’aeroport depengui només d’AENA.