L'exili encara la batalla final

7
vilaweb.cat
Divendres, 4 de juny de 2021
CRONOLOGIA DE L’EXILI
2
LA SORPRESA AL COR INSTITUCIONAL D’EUROPA.
BRUSSEL·LES, 31 D’OCTUBRE DE 2017
Els fets
El 31 d’octubre de 2017 el president Puigdemont i la major part
de membres del seu govern van comparèixer a Brussel·les per
anunciar que havien optat per exiliar-se.
Puigdemont digué: “Una part del govern, encapçalat per mi com a
president legítim, ens hem desplaçat a Brussel·les per fer evident el
problema català al cor institucional d’Europa i denunciar també la
politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat,
la seva voluntat de perseguir les idees, no els delictes, i fer evident
al món les greus mancances democràtiques que es viuen a l’estat
espanyol i la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació,
pel diàleg i per una solució acordada” i “que una altra
part, encapçalada pel vice-president i pel cap de llista de Junts
pel Sí, continua a Catalunya fent activitat política com a legítims
membres del govern de Catalunya. No abandonarem en cap cas
el govern català, continuarem treballant tot i les limitacions que
imposa l’estratègia de no-confrontació i assumirem la defensa
de la querella de l’estat. És una querella política i, per tant, ens hi
enfrontarem des d’una posició política, no jurídica.”
El context
“És una querella política i, per tant, ens hi enfrontarem des
d’una posició política, no jurídica.” L’avís del que havia de venir
es fa d’ençà del primer dia, fonamentant allò que més endavant
tots anomenarem a “litigi estratègic”. El govern porta el plet a
les institucions europees, que són les que poden acabar forçant
Espanya a dialogar o a acceptar la decisió dels ciutadans de
Catalunya expressada el Primer d’Octubre.
Més endavant aclareix: “Si aquesta actitud té com a preu alentir
el desplegament de la República, cal considerar que aquest és un
preu raonable a l’Europa del segle XXI. És indiferent que aquest
exercici de responsabilitat sigui apreciat o no pels altres. És un
acte de coherència que demostra que la República catalana serà un
estat diferent. No hem arribat fins aquí per comportar-nos com
tantes voltes hem criticat que s’ha comportat l’estat espanyol.”