L'exili encara la batalla final

3
vilaweb.cat
Divendres, 4 de juny de 2021
LA SETMANA
fer públic l’informe del Comitè de Drets
Humans del Consell d’Europa, aprovat
per àmplia majoria, en què es reclama
l’alliberament dels presoners polítics i
la retirada de les euroordres. La justícia
espanyola no en surt ben parada, i de fet
el document –que encara ha de rebre el
vist-i-plau de l’assemblea– tracta de les
vulneracions que hi ha hagut a Espanya
i a Turquia. Incomprensiblement, el
Ministeri d’Afers Estrangers espanyol
ha venut el contingut de l’informe com
un èxit per al relat espanyol, malgrat
que és incoherent i reconeix que s’insta
l’estat espanyol a deixar en llibertat tots
els dirigents independentistes, empresonats
i exiliats a causa de la repressió
judicial. Puigdemont també havia rebut
una bona notícia dilluns, quan es va saber
que el Tribunal Federal del Canadà
estudiaria la seva impugnació contra la
denegació del govern d’aquell país que
va impedir-li una visita al Quebec el
març del 2019.
Encara en l’àmbit judicial, el Tribunal
Constitucional espanyol ha avalat les
condemnes contra Jordi Sànchez i Jordi
Cuixart, que ja poden portar sengles
casos al Tribunal Europeu dels Drets
Humans. Els dos vots particulars dels
magistrats Juan Antonio Xiol i Maria
Luisa Balaguer han tornat a trencar la
unanimitat del tribunal i reforcen la
demanda que les defenses preparen
per a lliurar la batalla contra Espanya
a Estrasburg. També hi ha hagut moviments
interns al TC respecte de la
ponència del cas d’Aturem el Parlament,
que continua sense resoldre’s.
La majoria conservadora ha forçat la
retirada de Cándido Conde-Pumpido,
la ponència del qual posava en risc la
sentència condemnatòria que va fer
Manuel Marchena contra els activistes.
Aquesta pinya entorn del president de la
sala segona del Suprem ha fet que la resolució
del cas s’allargués encara més. El
magistrat Antonio Narváez, recusat dels
recursos dels presoners polítics pel seu
antiindependentisme manifest, en serà
el nou ponent. La sentència va aturar-se
per a evitar de debilitar la condemna del
Suprem contra els presos polítics, i és
previst que acabi avalant la doctrina de
la violència ambiental que Marchena ha
utilitzat en ambdós casos.
Aeroport de Barcelona i port de
València: qüestions espinoses
Aquests últims dies ha agafat embranzida
el projecte d’ampliació de l’aeroport
de Barcelona, polèmic perquè
probablement destruiria l’espai natural
de la Ricarda, fortament protegit per
la normativa ambiental de la UE. El
sector econòmic és partidari de fer
l’ampliació, però els grups ecologistes,
la plataforma Zeroport i els ajuntaments
de Gavà i Castelldefels hi són
contraris. La Generalitat no té encara
una posició definida i a l’Ajuntament
de Barcelona hi ha divisió, amb el PSC
a favor i Barcelona en Comú en contra.
ERC també va votar-hi en contra i Junts
va abstenir-se; la resta de formacions
s’hi mostraven favorables. El debat ha
començat a fer-se un lloc a l’agenda
mediàtica i probablement hi serà present
els pròxims mesos. Hi ha molts
interessos econòmics en joc, a més de
la conservació de l’espai natural i la
contaminació que pot originar l’augment
de trànsit aeri. El president de la
Generalitat, Pere Aragonès, convocarà
una taula per a mirar d’arribar a un
consens respecte de l’ampliació.
A València persisteix la polèmica sobre
l’ampliació del port, que té una
forta oposició de la societat civil i de
Compromís i Unides Podem, mentre el
PSPV fa el desentès. En una entrevista
a VilaWeb, la consellera de Transició
Ecològica, Mireia Mollà, fins i tot
acusava el president de l’Autoritat
Portuària, Aurelio Martínez, d’afavorir
els interessos de les navilieres
i advertia del risc per a l’Albufera. La
falta d’entesa en el govern del Botànic
és una font de tensió que s’afegeix al
desgast que hi ha i que s’ha aprofundit
amb algunes desavinences públiques
durant la gestió de la pandèmia, i pot
fer créixer encara més l’escletxa entre
els socis de govern.
A València persisteix la
polèmica sobre l’ampliació
del port, que té una forta
oposició de la societat civil i de
Compromís i Unides Podem,
mentre el PSPV fa el desentès
S’acaba el confinament nocturn al País
Valencià i a les Illes
El Consell ha anunciat que dimarts
s’acabarà el confinament nocturn al País
Valencià. A més, el lleure nocturn es tornarà
a obrir fins a les dues de la matinada,
amb una cabuda del 50% a l’interior i del
100% a les terrasses, s’eliminarà el límit
de deu persones en reunions i s’ampliarà
al 75% el límit de capacitat als centres de
culte. A les Illes el confinament nocturn
s’aixecà diumenge, però el Tribunal Suprem
espanyol s’ha avançat i ha tombat
la mesura, amb efecte immediat. També
ha suspès la limitació de sis persones
en reunions. Al Principat, la restauració
amplia l’horari d’obertura fins a la una
de la matinada i ja es permet l’entrada
del públic a estadis i pavellons de futbol
i bàsquet professional, entre més mesures.
Quant a la vaccinació, s’ha aprovat la
inoculació de la monodosi de Janssen als
qui tenen entre 40 anys i 49 i a Catalunya
s’han començat a citar els qui en tenen
entre 45 i 49.