L'exili encara la batalla final

36
vilaweb.cat
Divendres, 4 de juny de 2021
MIREIA MOLLÀ
que l’actual, Aurelio Martínez deia que
no calia una nova declaració d’impacte
ambiental. Fins i tot va dir públicament
que si el feien passar per una declaració,
dimitiria. Ha hagut de modificar el projecte
i no ha sabut i no ha volgut explicar
amb transparència i amb honestedat que,
efectivament, el projecte que va voler
executar incomplia estrepitosament tota
la normativa. Crec que eixa falta de transparència,
eixa falta d’honestedat, de no
voler conèixer els impactes i avaluar-los,
que simplement diga el no pel no, no fa
falta la declaració d’impacte ambiental,
no té impacte sobre l’Albufera, el
no, el no, el no, el descriu perfectament
com a comercial de l’empresa i no com
a servidor públic. A més, ara, de manera
indecent, el govern d’Espanya l’ha deixat
ser jutge i part sobre les avaluacions de
l’impacte que puga tenir aquest projecte.
—A banda d’intercanviar cartes i missatges
pels mitjans de comunicació, us
heu reunit amb el president de l’Autoritat
Portuària?
—No. No. No. Però és que tampoc no
saluda quan ens trobem en coses que
no són un àmbit de reunió. Així que crec
que no li ve de gust reunir-se amb mi. A
més, probablement no seria un diàleg
gaire productiu, perquè la manera com ell
s’adreça no tan sols a mi, sinó la manera
com ha respost per escrit al secretari
d’estat, o en diversos informes que ha
remès… denota que no seria un diàleg
entre iguals, que seria una conversa en
què repetiríem els mateixos arguments
i no avançaríem.
—Amb la ministra de Transició Ecològica
espanyola, hi heu parlat formalment?
—Hi he tingut moltes converses i la seua
posició és que ells són l’òrgan ambiental
i que l’òrgan ambiental actua en la fase
en què ella creu que ho ha de fer, que és
quan l’òrgan substantiu li ho demana o
li reclama actuació. Jo crec, i li ho he dit
moltes vegades, que pot actuar d’ofici. I
per tant, si no ho fa em sembla que és per
a no confrontar-se amb interessos econòmics
i polítics. Ella només vol actuar si
no pot evitar-ho, però crec que ho hauria
de fer d’ofici.
—I amb Francisco Toledo, el president
de Ports de l’Estat, hi heu parlat?
—Sí. També.
—Ell es decanta cap a l’ampliació.
—Hauria d’explicar de què parla. El
projecte inicial no és el mateix que hi ha
ara. El projecte actual no és el definitiu
perquè encara han de resoldre coses que
no són en eixe avantprojecte que han
presentat. Ni sabem els canals d’accessos,
ni sabem els dragats que farien
falta… No em sembla seriós jugar a fet
i amagar, no em sembla normal que es
vulguen passar per alt els impactes irreversibles
que podria tenir a l’Albufera.
La intrusió salina a l’Albufera en podria
representar la mort.
—L’Albufera en seria la gran perjudicada,
de l’ampliació nord del port?
—És evident. No s’ha de fer un treball específic
per a saber que això és el que passa
perquè hi hauria intrusió d’aigua de la
mar. Les espècies s’atrofien, l’aiguamoll
se salinitza. Canviaria completament la
morfologia, la biodiversitat, la qualitat,
el sistema natural en si. I també el sistema
econòmic i productiu. Els arrossers
se’n ressentirien. L’Albufera té unes
particularitats pel lloc on està situada i
en comptes de veure com una virtut que
es puguen impedir desenvolupaments
urbans o industrials, ho veuen com una
cosa roïna. Haurien de veure que tenim
un entorn excepcional.
El port de València porta cua
Ni sabem els canals d’accessos, ni sabem els dragats
que farien falta… No em sembla seriós jugar a fet i
amagar, no em sembla normal que es vulguen passar
per alt els impactes irreversibles que podria tenir a
l’Albufera. La intrusió salina a l’Albufera en podria
representar la mort
—És compatible l’ampliació del port de
València amb la declaració d’emergència
climàtica del consell?
—Per a mi, no és compatible. Per molts
motius. No tan sols perquè la declaració
d’impacte ambiental és del 2007, sinó