L'exili encara la batalla final

35
MIREIA MOLLÀ
vilaweb.cat
Divendres, 4 de juny de 2021
ESPERANÇA CAMPS BARBER
L’ampliació del port de València
continua suscitant debats encesos.
L’última brega dialèctica, amb intercanvi
de cartes i retrets, l’han
tinguda a l’esfera pública Mireia
Mollà, consellera d’Agricultura, Desenvolupament
Rural, Emergència Climàtica
i Transició Ecològica, i Aurelio Martínez,
el president de l’Autoritat Portuària de
València. Mollà diu que Martínez no
vol saber res dels efectes perniciosos de
l’ampliació i treballa per als interessos de
les grans empreses navilieres i no per a
l’interès general.
Es necessita més anàlisi de la situació actual i del
futur que es vol per al port, i crec que no s’ha fet. Que
tot això responga a un interès empresarial i no al
model de port que volem, o al model ciutat-port que
volem, em sembla una equivocació
Aurelio Martínez, que vol executar com
siga l’ampliació de port, té l’oposició
frontal d’entitats veïnals i ecologistes,
a més de Podem i de Compromís. Els
socialistes s’expressen amb tebiesa. La
disputa està en la vigència o no d’una
declaració d’impacte ambiental (DIA)
del 2007 que l’entitat Ports de l’Estat
va donar per bona fa unes quantes
setmanes. Els arguments de qui s’hi
oposa són que han passat molts anys,
que la normativa ambiental ara és més
restrictiva i, sobretot, que la ciutat no
necessita un megaport, que seria un
focus de contaminació ambiental.
—És necessària l’ampliació del port de
València?
—Es necessita més anàlisi de la situació
actual i del futur que es vol per al port, i
crec que no s’ha fet. Que tot això responga
a un interès empresarial i no al model
de port que volem, o al model ciutat-port
que volem, em sembla una equivocació.
—Quin és aquest model ciutat-port?
—Primer s’hauria d’analitzar i, per tant,
saber si necessitem una ampliació o no.
O, si amb l’actual capacitat, però amb
més bona organització, es podria augmentar
el servei. Però no vull una ciutat
adherida a un port. En tot cas, el port ha
d’atendre les necessitats del territori,
més enllà de València. Per exemple, la
concentració que fa MSC té un impacte
negatiu sobre el port de Castelló. No sé
per què hem de promocionar activitats
o directrius empresarials que generen
perjudicis.
—Parleu d’un torcebraç entre les grans
navilieres i els poders públics?
—És que el que a escala mundial passa
això: que es vol concentrar una activitat
sobredimensionada en uns quants ports
sobredimensionats. Per a què? Per a afavorir
els interessos econòmics de les navilieres.
Perquè puguen augmentar el seu
compte de resultats. I en canvi, aquestes
infrastructures que s’han d’emmotllar a
aquestes visions empresarials, tenen uns
impactes que per a mi són inassumibles,
tant pel que fa a qüestions socials, com
laborals, com econòmiques. I fonamentalment,
en l’àmbit ambiental.
—El debat sobre l’ampliació del port de
València s’ha centrat molt en si cal una
nova declaració d’impacte ambiental.
Això és reduir el debat?
—L’àmbit de les meues competències
són les que són. I, per tant, alerte de la
normativa i dels criteris tècnics. Això no
vol dir que no tinga una opinió més general
sobre l’impacte potencial d’aquest
projecte que encapçala i promociona
l’Autoritat Portuària. Però del punt de
vista de les meues competències, he
d’exercir la protecció ambiental. Per a
mi, l’ampliació tal com s’ha proposat no
respecta la normativa ambiental.
—Quan dieu Autoritat Portuària, dieu
Aurelio Martínez, de qui vàreu afirmar
que es comportava més com un promotor
d’una companyia que no com un
servidor públic.
—L’única explicació del model de port
que té al cap Aurelio Martínez està en
els interessos de les empreses navilieres.
Ell no ho explica de cap altra manera.
Martínez és un servidor públic i nosaltres
avisem que s’han d’atenir a la
normativa ambiental i els procediments
de transparència i governança comuna.
Això no és una governança exclusiva al
servei dels interessos d’unes empreses,
sinó de l’impacte social que també té el
port. Martínez hauria de vigilar exhaustivament
si es compleix la normativa. Un
servidor públic no pot promocionar un
projecte que pot tenir impactes irreversibles
i, sobretot, impactes no avaluats.
—No ho ha fet?
—Vull recordar que en el primer projecte
que proposà, de molta més envergadura