L'exili encara la batalla final

51
CRÒNICA
vilaweb.cat
Divendres, 4 de juny de 2021
de parlar, primer, i de publicar,
després. “El convencem
dient que potser és un llibre
que no és excitant, però sí que
és sòlid.”
De les entrevistes, n’ha sortit
un llibre de 352 planes i
set capítols que no fa servir
transcripcions literals, sinó
resums de Pujol i Villatoro. Els
capítols són “Temps de canvi”,
“Catalunya, Espanya”,
“Vigència del nacionalisme”,
“El cas Pujol”, “Actius a preservar”,
“Europa i el món” i
“I ara què?”.
No independentista
Durant la presentació, Villatoro
afirma, amb raó, que
Jordi Pujol declara que a la
seva carrera no ha estat independentista:
“Com li deia, jo
no he estat independentista,
llevat d’un moment fugaç en
què es combinava l’opressió
radical del primer franquisme
amb la lectura dels versos
de Ventura Gassol” (pàgina
101). “Jo no vaig impulsar el
moviment independentista”
(pàgina 191). I quan Villatoro
li demana si, sense ser
independentista, l’ha beneït
darrerament, i si està content
del paper que ha fet en aquest
punt Pujol, respon: “Jo crec
que hem d’esperar per fer el
balanç del paper que hem fet
tots i cadascú, en aquests moments.”
Pujol sí que afegeix que potser
no va ser prou contundent
quan va avisar que era “una
quimera” pensar que el procés
seria fàcil, sense contraposició
amb l’estat, i amb records
internacionals multitudinaris:
“Potser llavors ho hauria
d’haver dit d’una manera més
contundent, encara que de fet
ho vaig fer. Per exemple, dient
que les independències de
l’URSS i de l’ex-Iugoslàvia no
eren un referent per a Catalunya.
Que no ens hi havíem de
fixar. Però potser no ho vaig
fer prou” (pàgina 53).
Va bé comparar aquest Pujol
amb el Pujol que apareix al
llibre de Carles Puigdemont
(M’explico, de la investidura
a l’exili, la Campana) on es
reprodueix una carta de Pujol
a Puigdemont just després del
Primer d’Octubre. En aquella
carta Jordi Pujol escriu:
“Tingues present que el dia 1
d’octubre va ser una victòria
per al país i que va confirmar
el teu compromís democràtic
amb els ciutadans de Catalunya.
Primer. Declaració unilateral
d’independència sense
vot parlamentari i per tant
amb poc risc per als diputats.
Però sí per a tu i per a la presidenta
del parlament. Segon.
Eleccions constituents que
podries convocar legalment
i si convingués immediatament.
Tot això es podria fer
abans de l’aplicació del 155”
(pàgina 553).
El no independentista Jordi
Pujol, a favor de la DUI i de
convocar eleccions el mateix
dia, durant l’octubre del
2017.