L'exili encara la batalla final

45
vilaweb.cat
Divendres, 4 de juny de 2021
PERE SOLER
Té sentit gastar unes vacunes que són escasses per
tranquil·litzar els pares? No ens en sobren. Recordo que
encara no hem vacunat la gent menor de cinquanta anys
de posar sobre la taula la retirada de les
màscares per al grup de sis anys a onze.
Segons el moment que puguem fer això,
haurem de valorar quan ho podrem
fer amb els més grans. El discurs que la
normalitat només tornarà a l’escola si es
vacunen els nens és fals.
—Per tant, no cal córrer a prendre
aquesta decisió.
—Encara cal aplegar molta més informació.
No som en una situació d’emergència.
Salvar la gent que viu a la residència
o els de setanta anys sí que ho era,
els infants no. I menys si el seu voltant,
que sí que és vulnerable, ja ha estat vacunat.
Us poso un símil: al principi vam
tancar les escoles, perquè ens pensàvem
que la covid-19 era com la grip, i que els
infants eren qui els qui l’encomanaven
als adults. Ara sabem que no. Però imaginem-nos
que fos així. Al nostre país
moren milers de persones cada any per
la grip, i no vacunen els nens. En canvi,
els Estats Units, si més no, mantenen la
coherència, i sí que ho fan. Quin sentit
té vacunar-los per a la covid-19, però
per a la grip no? Cap, en la grip els nens
són poc asimptomàtics. Són els qui infecten
els adults, que sí que poden tenir
quadres greus. Quina coherència tindria
començar a vacunar els infants sense
tenir tota la informació, si no ho fem
amb la grip.
—També molts científics diuen que
abans de vaccinar els infants caldria vaccinar
adults de països més vulnerables.
—Les vacunes són un bé limitat i això
és una pandèmia mundial. L’exemple
més clar és que anomenem variant britànica
la que és prevalent a Catalunya, i
en canvi a Anglaterra la predominant és
l’índia. Amb una pandèmia mundial té
molt més sentit que es vacunin tots els
adults dels països amb menys recursos, i
no que dediquem les vacunes als nostres
adolescents. I no dic això només des d’un
punt de vista solidari, sinó també perquè
si no ho fem així, s’obrirà la possibilitat
que hi hagi persistència de variants amb
capacitat de resistència i que aquestes
puguin arribar aquí. Fins i tot d’una manera
purament egoista, t’ha de preocupar
molt més vacunar els adults d’uns altres
països. Perquè les variants comencen en
un país, però acaben a tot arreu. Si la decisió
depengués de mi, miraria quins són
els països dels quals tinc més immigració
i els oferiria la vacuna. Crec que seria la
cosa més intel·ligent.
—Magda Campins deia l’altre dia que
potser s’hauria de prioritzar vaccinar
adolescents amb alguna patologia prèvia.
—No hi estic d’acord, no hi ha grup de
risc en els infants. No hi ha nens amb
malalties de base que tinguin un quadre
més greu. Potser des del Departament de
Salut faran aquesta aproximació, però
des d’un punt de vista del que ha passat
amb la covid pediàtrica a Catalunya, no
té sentit. Aquests infants no han estat
ingressats. Hi ha companys que diuen
que no hi ha hagut casos perquè han estat
molt protegits. Estic convençut que hi ha
casos que han anat a l’escola...
—Però potser els pares han patit molt
durant la pandèmia i el vaccí els podria
donar certa tranquil·litat.
—És clar, però això és com quan la gent
va el pediatre perquè es pensa que el nen
té febre i se li ha de donar un medicament,
i al final li acaben donant un antibiòtic,
perquè la mare es tranquil·litzi. No
acostuma a ser bo. Té sentit gastar unes
vacunes que són escasses per tranquil·litzar
els pares? No ens en sobren. Recordo
que encara no hem vacunat la gent menor
de cinquanta anys.
—I una última pregunta... Per què hem
de vaccinar els de disset anys i no els de
quinze?
—Aquestes situacions ridícules passen
sempre. A tot hi hem de posar un punt
de tall. Sí que us podem dir que hi ha
molts més estudis sobre els joves de
disset anys.