L'exili encara la batalla final

55
vilaweb.cat
Divendres, 4 de juny de 2021
CRÒNICA
o d’unes altres nacions de l’estat pels carrers de la capital en
direcció al Castellet. Els organitzadors parlaven de més de dues
mil cinc-centes persones, xifra que donaven per excel·lent tenint
en compte que la concentració s’havia organitzat en una
setmana i comptant que des del sud pujava molt poca gent.
L’exigència de la PCR que, teòricament, et demanen per entrar
a l’estat francès havia fet desistir molta gent.
Així i tot, la representació institucional del sud també era important.
Hi havia la presidenta del parlament, Laura Borràs,
acompanyada d’uns quants diputats; hi havia la consellera a
l’exili i eurodiputada, Clara Ponsatí, que anava i tornava en un
viatge llampec des de Brussel·les; hi havia la consellera d’Universitats,
Gemma Geis, de Junts; la diputada a Madrid Montse
Bassa d’ERC, i la cap de llista de la CUP, Dolors Sabaté. Al final
de l’acte, al Castellet, totes han estat aplaudits en ser nomenats.
“Es nota que l’acte de Puigdemont va canviar la visió sobre el
nord de molta gent –em comentava un dels organitzadors–,
perquè mai no havíem vist representacions com aquesta.”
Canalitzada per uns avorrits policies que obrien pas, la manifestació
va enfilar els carrers de la República (francesa) i del
4 d’octubre, per girar devora el riu cap al Castellet. I davant la
prefectura, el símbol màxim de la dominació colonial, es va
aturar. La capçalera, que portava les banderes catalana, basca,
bretona, corsa, occitana, alsaciana, flamenca i savoiana, va pujar
a la vorera per posar-se davant la porta i va començar a entonar
L’Estaca de Lluís Llach, decisió que els manifestants i els electes
van seguir amb entusiasme, fins i tot alguns alçant el puny.
L’himne va acabar amb crits reivindicant la reforma del nefast
article 2 de la constitució francesa, que proclama el francès com
a llengua de la república –en el seu moment, en contraposició
a l’anglès, però ara, gràcies a les trampes del Consell Constitucional,
també contra el català i les altres llengües.
Finalment la manifestació va desembocar al Castellet, al peu
del símbol més preuat de la ciutat, on un modest entarimat i
uns altaveus van servir per als parlaments.
Davant aquells qui hi van intervenir es va formar una rotllana
enorme de xiquets de les escoles catalanes, que batien palmes
tot cantant: “Avui i demà, escola en català”, reien quan sentien
un gos bordar com si intentàs seguir la consigna, i es passaven
l’inevitable baló de rugbi, tot esperant el transcendental partit
que juga avui la USAP i que pot significar, gairebé, el retorn a
la màxima divisió.