Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
actitud és una mica particular, amb les mans tancades prement els punys". La
boca està lleugerament oberta, com si volgués complementar oralment l'expressió
corporal de dolor El tractament global de la figura, des d'un punt de
vista volumètric, és equiparable al del ntímero 1.
El següent plorant, el quart, ha estat representat llegint un llibre que
intuïm amb un contingut presumptament religiós. També imberbe, el seu rostre,
plenament imbuït en la lectura, és més neutre que l'anterior. És de destacar,
un altre cop, el peculiar cargolament a la caputxa. Els plecs del vestit l'emparenten
directament amb el número 2.
El cinquè plorant, igual que el segon, també inclina el seu cap en la
direcció del llibre que sosté entre l'avantbraç i el pit, però en aquest cas les
mans estan unides a l'extrem dels seus rectes dits. El perfilat dels rínxols de la
barba, disposats en dos amples tirabuixons que es complementen amb els dos
que procedeixen del llarg bigoti, és molt subtil, potser el millor del conjunt en
aquest aspecte. La conformació general de la figura està en la mateixa línia
que el primer plorant, amb els plecs tendents a la verticalitat.
Algunes variacions significatives es detecten en el número 6. En una
actitud típica de dol, amb cada mà s'està estirant el costat respectiu de la seva
llarga i gairebé femenina cabellera. Aquesta ha estat esculpida evidenciant un
cert desordre per damunt del front. A més, el rostre és un dels més expressius
Aquest gest, que no solem trobar normalment entre els plorants de l'època, pot ser un altre
indicatiu de dolor. Així es podria interpretar a partir d'un fragment A'Erec et Enide, una obra de Chrétien
de Troyes (segona meitat del segle xii), on es descriu la reacció d'Enide en creure Erec mort, incorporant-hi
els altres gestos típics dels plorants:
«En haut s'escrie et ton ses poinz
De robe ne li remest poinz
Devant son piz a detirier;
Ses crins commence a detirier
Et sa tendre face dessire».
Traduït al francès modern, diu:
«H/e poiisse des oris agus et tord ses poignets,
déchire entiéremenï
sa robe devant sa poitrine,
se met à s'arracher les cheveux
et griffe son tendre visage».
Segons la traducció de Jean-Marie Fritz (TROYES, C. DE. «Erec et Enide». A: Romans, ed. La
Pochothèque, París, 1994, p. 206, v. 4607-4611).
Existeixen altres fonts medievals que ens aporten més dades sobre els gestos i actituds de
dolor. Vegeu, al respecte; BARASCH, M. Gestures ofDespair in Medieval and early Renaissance, Nova
York, 1976; MARTINO, E. DE. Morte e pianto rituale. Ton, 1977; ESPANOL, F. «Esteban de Burgos y el
sepulcro de los Queralt en Santa Coloma (Tarragona)». A: D'Art, 10, 1984, p. 148, n. 51, on se cita
bibliografia relativa al tema.
696