23.04.2013 Views

Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

JOAN VALERO MOLINA<br />

actitud és una mica particular, amb les mans tanca<strong>de</strong>s prement <strong>els</strong> punys". La<br />

boca està lleugerament oberta, com si volgués complementar oralment l'expressió<br />

corporal <strong>de</strong> dolor El tractament global <strong>de</strong> la figura, <strong>de</strong>s d'un punt <strong>de</strong><br />

vista volumètric, és equiparable al <strong>de</strong>l ntímero 1.<br />

El següent plorant, el quart, ha estat representat llegint un llibre que<br />

intuïm amb un contingut presumptament religiós. També imberbe, el seu rostre,<br />

plenament imbuït en la lectura, és més neutre que l'anterior. És <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar,<br />

un altre cop, el peculiar cargolament a la caputxa. Els plecs <strong>de</strong>l vestit l'emparenten<br />

directament amb el número 2.<br />

El cinquè plorant, igual que el segon, també inclina el seu cap en la<br />

direcció <strong>de</strong>l llibre que sosté entre l'avantbraç i el pit, però en aquest cas les<br />

mans estan uni<strong>de</strong>s a l'extrem <strong>de</strong>ls <strong>seus</strong> rectes dits. El perfilat <strong>de</strong>ls rínxols <strong>de</strong> la<br />

barba, disposats en dos amples tirabuixons que es complementen amb <strong>els</strong> dos<br />

que proce<strong>de</strong>ixen <strong>de</strong>l llarg bigoti, és molt subtil, potser el millor <strong>de</strong>l conjunt en<br />

aquest aspecte. La conformació general <strong>de</strong> la figura està en la mateixa línia<br />

que el primer plorant, amb <strong>els</strong> plecs ten<strong>de</strong>nts a la verticalitat.<br />

Algunes variacions significatives es <strong>de</strong>tecten en el número 6. En una<br />

actitud típica <strong>de</strong> dol, amb cada mà s'està estirant el costat respectiu <strong>de</strong> la seva<br />

llarga i gairebé femenina cabellera. Aquesta ha estat esculpida evi<strong>de</strong>nciant un<br />

cert <strong>de</strong>sordre per damunt <strong>de</strong>l front. A més, el rostre és un <strong>de</strong>ls més expressius<br />

Aquest gest, que no solem trobar normalment entre <strong>els</strong> plorants <strong>de</strong> l'època, pot ser un altre<br />

indicatiu <strong>de</strong> dolor. Així es podria interpretar a partir d'un fragment A'Erec et Eni<strong>de</strong>, una obra <strong>de</strong> Chrétien<br />

<strong>de</strong> Troyes (segona meitat <strong>de</strong>l segle xii), on es <strong>de</strong>scriu la reacció d'Eni<strong>de</strong> en creure Erec mort, incorporant-hi<br />

<strong>els</strong> altres gestos típics <strong>de</strong>ls plorants:<br />

«En haut s'escrie et ton ses poinz<br />

De robe ne li remest poinz<br />

Devant son piz a <strong>de</strong>tirier;<br />

Ses crins commence a <strong>de</strong>tirier<br />

Et sa tendre face <strong>de</strong>ssire».<br />

Traduït al francès mo<strong>de</strong>rn, diu:<br />

«H/e poiisse <strong>de</strong>s oris agus et tord ses poignets,<br />

déchire entiéremenï<br />

sa robe <strong>de</strong>vant sa poitrine,<br />

se met à s'arracher les cheveux<br />

et griffe son tendre visage».<br />

Segons la traducció <strong>de</strong> Jean-Marie Fritz (TROYES, C. DE. «Erec et Eni<strong>de</strong>». A: Romans, ed. La<br />

Pochothèque, París, 1994, p. 206, v. 4607-4611).<br />

Existeixen altres fonts medievals que ens aporten més da<strong>de</strong>s sobre <strong>els</strong> gestos i actituds <strong>de</strong><br />

dolor. Vegeu, al respecte; BARASCH, M. Gestures ofDespair in Medieval and early Renaissance, Nova<br />

York, 1976; MARTINO, E. DE. Morte e pianto rituale. Ton, 1977; ESPANOL, F. «Esteban <strong>de</strong> Burgos y el<br />

sepulcro <strong>de</strong> los Queralt en Santa Coloma (Tarragona)». A: D'Art, 10, 1984, p. 148, n. 51, on se cita<br />

bibliografia relativa al tema.<br />

696

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!