Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
qual mostraren una clara especialització. En el relleu de Simón de Leval
(+1407) l'infant, vestit, està dret sobre el genoll de la Verge (en aquest cas l'esquerre),
amb la poma a una mà, i dirigint-se envers el costat on es troba el
donant agenollat. La Verge també té un llibre, tancat, a l'altre costat. També
cal esmentar la corona, i el mantell que sosté, que cobreix la part posterior del
seu cap. La tipologia de la imatge és similar, però cal establir distàncies de
caràcter estilístic, ja que l'autor del relleu funerari es mou plenament dins dels
paràmetres dels mestres actius a Toumai que seguien l'estela de Beauneveu,
dels quals l'autor de Fresdelval se'n desmarca amb claredat'". Un relleu funerari
lleugerament posterior, però de característiques similars, és el de
Baudouin de Henin, a Sainte-Marguerita de Toumai*'. En aquest cas la figura
de la marededéu apareix al mig de la composició, flanquejada pels donants i
per dos sants que els presenten. L'únic tret que varia respecte a la marededéu
castellana és l'actitud del nen, que també porta un llibre obert.
L'origen compositiu d'aquesta tipologia de marededéu és incert, perquè
el localitzem amb diverses variants, encara que força localitzada en una ària
geogràfica limitada. Sembla una tipologia arrelada a la zona, ja que a mitjans
del segle xiv trobem una marededéu de característiques compositives similars
a Soignies'l
Si la reiteració d'exemples equiparables, localitzats a Toumai i la seva
ària d'influència, sembla suggerir la dependència iconogràfica de la marededéu
de Fresdelval respecte a aquell important centre escultòric, cal ser més
cautes en la qüestió estilística. Les escultures encarregades per Gómez
Manrique s'aparten ostensiblement del subcorrent d'arrel parisenca emanat de
Beauneveu; mentre en aquest hi predominen les formes austeres, en les primeres,
i més especialment en la marededéu, preval el decorativisme més propi
dels corrents parisencs renovadors (representats per exemple en la decoració
escultòrica de la Sainte-Chapelle de Vincennes), sense arribar, però, a poder
considerar-se'n com a part plenament integrant. Però el panorama de l'escultura
a Tournai durant la primera meitat del segle xv, malgrat semblar dominat
per l'esmentat corrent afí a Beauneveu, deixa també espai a altres mestres que
°°No obstant, cal incidir en el tipus de corona, un tret específic de l'escola de Tournai. Sobre
els escultors de Tournai influïts per Beauneveu, DIDIER, R.; HENSS, M.; SCHMOLLL, J. A. Op. cit.,
"MAMBOUR, J. Op. cit., p. 57.
"MAMBOUR, J. Op. cit, p. 45.
714