Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
borgonyó o sluterià de la tomba reiaP*. És una opinió que no comparteixo pel
que fa a la confonnació general de l'obra, així com a l'estil predominant de les
imatges, que naturalment cal vincular a la mateixa mà de Lomé. En aquest
sentit, s'ha de qüestionar l'immoderat recurs de la utilització del terme "sluterià"
i "borgonyó" com a punt de referència suposadament necessari per situar
qualsevol escultura d'aquesta època. Això no significa, però, que no es trobi
en el sepulcre alguna part que presenti influències netament borgonyones.
Aquestes són visibles en tres plorants, que hom sospita que podrien atribuir-se
a un dels ajudants, anomenat Joan de Borgonya^'. Però es tracta d'elements
molt puntuals, perquè la resta d'escultures ignora les novetats que dugué a
terme Sluter i la seva escola i, pel que fa a l'estructura de la tomba, les comparacions
que es puguin realitzar amb la dels Ducs és excessivament genèrica.
Com a mostra més eloqüent, la innovadora idea de presentar els plorants
com un seguici funerari que transcorre amb continuïtat, sense la compartimentació
que solen imposar les columnetes o altres elements arquitectònics
que separen les imatges, individualment o en petits grups, no ha estat tinguda
en compte per Lomé. En l'aspecte estilístic, les notes apuntades abans sobre la
filiació de les escultures descarten totalment la consideració d'un hipotètic
ascendent borgonyó.
Un cop exclosa l'opció borgonyona, dos són els camins que ofereixen
més garanties per descobrir l'origen de l'estructura del sepulcre: un ens condueix
a París, mentre l'altre es dirigeix cap a terres més nòrdiques, els Països
Baixos. La influència parisenca ha estat abans força matisada, especialment
des d'una perspectiva estilística, i es pot incidir encara més en aquesta objecció
si comparem la tipologia de la tomba reial amb la producció dels tombiers
de Pans. Si bé s'ha conservat un volum important d'obres degudes a aquests
" Sobre Sluter i l'escola borgonyona: CAMP, P. Les imageurs bourguignons de lafin du Moyen
Age, Dijon, 1990; MORAND, K. Claus Sluter. Artist at the court ofBurgundy, Londres, 1991; Actes des
journées internationales Claus Sluter, (1990), Dijon, 1992 ; DiDiER, R. Claus Sluter, Namur, 1993.
"Són els plorants publicats per Janke a les figures 30, 37 i 41. Ateses les característiques i la
qualitat d'aquests plorants, que denoten un coneixement directe de l'obra de Dijon, i acceptant-ne la
possible paternitat de Joan de Borgonya, es podria especular amb la hipòtesi que aquest artífex procedís
del taller de Sluter, o del seu continuador. Claus de Werve. En tractar-se el primer d'un obrador relativament
ben documentat, disposem d'alguns noms que podrien respondre al perfil d'aquest enigmàtic
escultor: Jean Hulst, Jean Midey, Jean de Salins, Hennequin Vascoquien,... Encara en resta un altre. Jan
de Prindale, originari de Brussel·les, que tant per la seva superior categoria, com per incompatibilitat
cronològica ha de ser descartat (BEAULIEU, M.; BEYER, V. Dictlonnaire des sculpteurs françaís du
Moyen Age, Pans, 1992, p. 200).
708