Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
qual fins aquell moment se n'ignorava l'existència^
El segon sepulcre de l'artífex del qual s'ha pogut desvetllar el nom és precisament
el que aquí ens ocupa, el del cardenal Berenguer d'Anglesola (fig. 1).
Basant-se en criteris merament estilístics, el monument ja havia estat atribuït a
Oller per Duran i Sanperel L'atribució ha romàs indiscutida fins ara, però mancava
alguna dada escrita que certifiqués amb seguretat el que els historiadors ja
suposaven. La recerca a l'emplaçament on fóra més lògic trobar aquesta dada,
r arxiu diocesà i, per extensió, la resta d'arxius gironins, va resultar completament
estèril. Però, per fortuna, el document desitjat aparegué casuaknent en un
lloc on teòricament no s'havia de buscar, a l'arxiu de la catedral de Barcelona.
Aquest escrit era, així mateix, el més important, des del punt de vista de l'historiador
de l'art, que hom pot trobar referent a una obra: el contracte''. En ell
s'especifica l'autor, els promotors, la cronologia, el material amb què s'havia
de confegir l'obra, la seva estructiu-a, la ubicació original, a més d'altres dades
de caràcter més secundari. El contracte, datat el 22 d'agost de 1409, confirma
que la comanda es realitzà després de la mort del cardenal, responent amb tota
probabihtat a una disposició que devia figurar en el seu testament, avui desaparegut,
ja que els dos personatges que encarreguen l'obra són qualificats com
a «marmessors del testament o darravoluntat» de Berenguer.
La tomba es troba actualment en una capella lateral dedicada a Sant
Dalmau Moner, però aquest no va ser el seu emplaçament original: abans de
l'any 1976 estava col·locada en un costat del presbiteri. Un lloc privilegiat,
només destinat a personalitats de gran rellevància o amb un gran ascendent
sobre l'edifici que els havia d'allotjarà
- EsPANOL, F. «Joan Avesta, sculpteur de Carcassonne. L'influence de l'atelier de Rieux sur la
Catalogne». A: Bulletin Monumental, 151-11, 1993, pp. 383-403. Posteriorment, Joan Domenge ha atestat
la intervenció d'aquest imaginaire en la porta dels Apòstols de la catedral gironina (DOMENGE, J.
«Guillem Morey a la seu de Girona (1375-1397)». A: Lambard, IX, (1996), 1997, p. 112, n. 30).
' DURAN I SANPERE, A. Els retaules de pedra, II, Barcelona, 1934, p. 28.
' Aquest contracte ha estat publicat a: VALERO MOLINA, J. «El contracte del sepulcre del cardenal
Berenguer d'Anglesola». A: Locus Amoenus, 4, 1998-1999, pp. 77-80.
' Joaquín Yarza menciona alguns casos significatius en un estudi dedicat a la relació existent
entre els monuments funeraris i els espais que ocupaven (YARZA, J. «La Capilla Funerària Hispana en
tomo a 1400». A: La Idea y el sentimiento de la muerte en la Historia de la Edad Media, Santiago de
Compostela, 1986, pp. 67-91).
688