Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
del qual ignorem el contingut, en haver-se perduf. La inclusió de Sant Miquel
en un àmbit funerari no es pot considerar en absolut com a casual, no en va ja
figura en una altra peça de la mateixa seu, l'arqueta dels Sants Màrtirs, en
aquest cas concebuda com a receptacle de relíquies*'. En la seva funció de conductor
de les ànimes o psicopomp, és ell qui s'encarregarà de pesar-les el dia
del judici finaFl
Existeixen altres detalls que no concorden amb els propòsits inicials del
contracte, un dels quals té relació amb el material que havia de conformar el
mausoleu. En principi s'especifica que aquest havia de ser fet en alabastre de
Beuda, i observant l'actual estat de la sepultura comprovarem com en aquest
sentit s'haurien seguit les directrius indicades''^ Però més endavant es fa una
referència a la naturalesa de la llosa de la coberta, que havia de ser feta en
pedra negra. Per raons que desconeixem, no s'arribà a emprar aquest material,
essent finalment feta la dita llosa en el mateix alabastre que la resta del monument
sepulcral. De totes maneres, la demanda expressa d'una pedra d'aquestes
característiques mereix un comentari per la seva singularitat dins l'àmbit
català. No sabem si ja hauria estat proposada per l'artífex, o bé si va ser a
instància dels promotors. Aquest és un punt molt important, perquè pot estar
relacionat amb determinats referents cronològicament anteriors. La col·locació
d'una llosa negra (ja fos d'alabastre, marbre, o simplement de pedra pintada)
sota l'efígie jacent era una solució ben vigent en terres més nòrdiques,
especialment a la zona del nord de França, Flandes i Mosa, i és concebible que
" Es constata una interessant coincidència amb la solució adoptada en el frontal de la tomba
de la família Ram, a la col·legiata d'Alcanyís (DURAN SANPERE, A.; AINAUD DE LASARTE, J. Op. cit., fig.
273). Per una altra banda, la factura dels plorants d'aquesta obra no deixa de recordar, amb un nivell
resolutiu força més discret, els del sepulcre del bisbe Escales a la catedral de Barcelona (TERÉS I TOMÀS,
M. R. «Antoni Canet, un artista itinerant a la catedral de Barcelona», A: D'Ari, 19, 1993, pp. 65-83).
•" A més, el relleu ocupa el mateix espai del sarcòfag. Per a l'arqueta, ESPANOL, F, «L'escultor
Joan de Toumai a Catalunya». A: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXX, 1994, pp. 398-402.
" Aquesta particular atribució ha estat analitzada a: YARZA LU ACES, J. «San Miguel y la balanza.
Notas iconogràficas acerca de la psicostasis y el pesaje de las acciones morales». A: Boletín del
Museo e Instituto Camón Aznar, VI-VII, 1981, pp. 5-36. Un reconegut testimoni de l'època dóna fe de
les competències que es reconeixien a Sant Miquel com a valedor de les ànimes dels difunts: EIXIMENIS,
F. De Sant Miquel Arcàngel, ed. acura de C. J. Wittlin, Barcelona, 1983, p. 71 i ss.
"Aquestes pedreres, que ocupen la zona de Beuda i Segueró, ja van ser àmpliament utilitzades
pels escultors del segle xiv. Per a una consideració sobre els motius i condicions que conduïren a la
seva explotació: ESPANOL, F. «Joan de Toumai, un artista-empresari del primer gòtic català». A: Girona
a l'abast, VI, Girona, 1996, pp. 179-185.
702