Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
Tenim poques dades que ens permetin entreveure la personalitat de
Berenguer d'Anglesola, tot i que la descoberta i posterior publicació de l'inventari
de la seva biblioteca personal ha aportat alguna informació al respecte".
El llistat demostra l'àmplia cultura que atresorava Berenguer, tal com
calia sospitar en una figura de la seva categoria. Hi predominen els tractats
jurídics, compartint espai amb alguns llibres de medicina, i altres de caràcter
eclesiològic.
Finalment, cal fer un esment sobre la identitat dels encarregats de contractar
l'obra, els marmessors del cardenal, als quals hem de suposar particularment
vinculats a ell. D'un d'ells, el prevere de la seu, Joan Gabriel Pavia,
poca informació es pot aportar^". Però, en canvi, es desprèn un major interès
de la personalitat del segon, el francès Jean Flandrin, bisbe d'Auch, una diòcesi
del sud de França propera a Toulouse^'. Va ser nomenat per a aquest càrrec
l'any 1405; sens dubte en aquesta designació hi influí la sintonia ideològica
que l'uniria amb el papa Benet XIII, ja que és un fet demostrat que Flandrin
va prendre part favorable en l'elecció de Pere de Luna per a la trona papaPl
El bisbe francès seria, d'igual manera que Berenguer, un exponent de l'alta
jerarquia eclesiàstica que feia costat al papa cismàtic^'.
" BATLLE PRATS, L. «Inventari dels llibres de Berenguer d'Anglesola». A: Estudis
Universitaris Catalans, XVII, 1932, pp. 234-249; recollit a: BATLLE PRATS, L. La cultura a Girona de
l'Edat Mitjana al Renaixement, Girona, 1979, pp. 65-85.
^ El 1410, en qualitat de marmessor de Berenguer, pagava 17 lliures en concepte de la reparació
del castell de la Bisbal (ADG, Manual, 1409-1411, f. 30).
^' EuBEL, C. Hierarchia catholica Meddi Aevi sive Summorum Pontificum, S. R. E.
Cardinalium ecclesiarum Antistituna series. Ab anno 1190 usque ad annum 1431 perduda,
Regensburg, 1913, p. 28.
^' AuBERT, R. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques, vol. XVII, París, 1971,
p. 358. Una menció continguda en un document de Benet recollit per Jaume Pasqual referma aquesta
idea, en esmentar «venerabili fratri nostro Johanni episcopo Sabiniensi» (PASQUAL, J. Sacrae
Cataloniae Antiquitatis Monumenta, i. 37, Biblioteca de Catalunya, ms. 729, VIII).
" Durliat ressenya una dada que confirma la submissió de Flandrin cap al papa, en un document
que esmenta el primer com a delegat de Benet XIII (DURLIAT, M. L'art en el regne de Mallorca,
Palma, 1989, p. 120, n. 5). És interessant constatar que aquesta notícia, datada a 1406, emplaça el bisbe
a Elna; no seria estrany que ens trobéssim davant d'un dels nombrosos casos de bisbes absentistes de
la seu que li era atribuïda. Aleshores seria lògic que romangués prop de l'entorn del papa (no oblidem
la cita de Villanueva, segons la qual dos anys després Benet XIII residia amb la seva cúria a Perpinyà).
D'aquesta manera es podria comprendre millor el lligam que deuria unir Flandrin amb Berenguer
d'Anglesola.
692