Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
com un dels sepulcres francesos més rellevants de l'època, pertanyent al duc
de Berry, aplica una fórmula molt propera a la d'Oller. Aquesta tomba va ser
realitzada per Jean de Cambrai, un escultor gens susceptible de ser encasellat
dins del corrent borgonyó, pels volts del primer terç del segle xv"*.
Amb el sepulcre de Felip l'Atrevit es duu a terme un pas endavant en
la recerca de realisme en la imatge dels difunts, però en realitat no s'aporta cap
novetat, sinó que simplement es va una mica més enllà en l'adopció d'un
model que ja era vigent. Les robes cauen d'una manera més veraç i natural".
Tot i l'escassedat d'exemplars posteriors a aquesta obra emblemàtica, els pocs
testimonis que han perviscut demostren que els escultors de l'escola borgonyona
seguiren aquestes pautes en posteriors sepulcres"*.
A la Corona d'Aragó, si exceptuem Pere Oller, l'adopció del model
nòrdic és excepcional, ja que només el trobem en un cas conegut: el sepulcre
de Berenguer de Barutell a la Seu Vella de Lleida, realitzat pel normand Raulí
Vautier cap a l'any 1437. En aquest cas, les robes de l'ardiaca, modelades amb
un gran dinamisme, cauen ostensiblement als peus del jacent. L'estil del seu
artífex és força conservador, sense presentar cap tret que permeti vincular-lo
amb l'escultura sluteriana".
La presència d'aquesta particularitat en el sepulcre de Berenguer
d'Anglesola obre un important interrogant que afecta les fonts conegudes per
Pere Oller. Si ni el seu mestre, Pere Sanglada, que com he intentat demostrar
en una altra ocasió està encara força lligat a la tradició trescentista catalana'.
"No tot el monument es correspon a aquesta data, doncs Jean de Cambrai deixà l'obra incompleta,
i no va ser fins a l'any 1453, que Étienne Bobillet i Paul Mosselmann l'acabaren de dur a terme.
De totes maneres, la part de la tomba que ens interessa, l'efígie, va ser obrada per Jean de Cambrai.
Sobre aquest escultor: ERLANDE-BRANDENBURG, A. «Jean de Cambrai sculpteur de Jean de France, duc
de Berry». A: Monuments Piot, 1980, pp. 143-186.
"Les figures actuals han sofert importants restauracions que impedeixen l'estudi directe a partir
d'elles, però els dibuixos antics que en mostren la configuració original són prou eloqüents al respecte
(MORGANSTERN, A. Op. cit, p. 185).
"Els exemples més destacats els trobem en la tomba de Guillaume de Vienne, atribuïda a
Hennequin de Prindale, que havia estat un dels més estrets col·laboradors de Sluter; i la tomba de Felip
el Bo, obrada per l'aragonès Juan de la Huerta (a partir de 1443) i acabada per Antoine Le Moiturier, a
partir de 1466 (BEAULIEU, M.; BEYER, V. Op. cit, pp. 182-183, 251).
"Vegeu, sobre aquesta obra: FiTÉ i LLEVOT, F. «El monument funerari de l'Ardiaca Major de
la Seu Vella de Lleida Berenguer Barutell». A: Acta Mediaevalia, 22, Homenatge al Dr. Manuel Riu i
Riu, vol. 2, 1999-2001, pp. 617-669.
"VALERO MOLINA, J. «Pere Sanglada en el context..
722