Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
ta noblesa estava representada per Gasto de Montcada i Berenguer de Cruïlles,
personalitats molt rellevants en terres gironines'.
Durant els anys del seu episcopat, no hi ha constància que existís per
part de Berenguer una preocupació especial per seguir endavant amb les obres
de la seu, tot i que la data del primer congrés d'arquitectes coincideixi amb els
inicis del seu mandat. Més aviat semblà inclinar-se per abordar qüestions
estrictament eclesiàstiques'". En contacte constant amb l'ambient avinyonès,
l'any 1397 fou investit com a cardenal, i recompensat per Benet XIII amb el
nomenament de prevere del títol de Sant Climent. Nou anys després rebrà el
títol d'episcopus Portuensis (Itàlia)".
Seguint en un aspecte igualment eclesiàstic, però amb més implicacions
artístiques, no es coneixen gaires dades sobre fundacions significatives
de beneficis per part de Berenguer; només tret de la que establí l'any 1405,
sota l'advocació de Sant Mateu, a la capella de la Pia Almoina dedicada a
aquest sant. La dotació d'aquest benefici procedia de la marmessoria de
Bernat Estruç, fundador de la capella'l
Si bé, com ja s'ha dit, no sembla haver impulsat el desenvolupament de
les obres de la catedral, es detecta en canvi la seva intervenció en la construcció
de la muralla de Bàscara, possiblement en estreta relació amb el palau episcopal
que hi havia en aquesta població'l
L'any 1408, Berenguer d'Anglesola es trobava a Perpinyà, on Benet
XIII celebrava un concili que havia de tractar sobre la possible extinció del
cisma. En aquella ciutat, «ubi Dominus Benedictus Papa xin, cum sua cúria
' BLANCH ILLA, N. Gewna Histórico-Monumental, Girona, 1853, p. 138.
'° MARQUÈS, J. Op. cit., p. 243, enumera una prolixa llista d'actuacions, la majoria d'elles relatives
a temes que atenyien a les relacions amb altres bisbes, i a la vida i desenvolupament de la comunitat
de canonges de la seu.
" ALPARTtL, M. DE. Op. cit., p. 153. Una referència interessant que ens toma a relacionar
Berenguer amb terres italianes.
'^ ADG, Notularum, 1404-1412, fs. 7-lOv., 30 de març.
" Sobre la muralla i el palau episcopal de Bàscara, que actualment encara conserven una part
notable de llur estructura medieval, vegeu: BADIA I HOMS, J. L'Arquitectura Medieval a l'Empordà, II
A, Girona, 1978, pp. 31-32; RIERA I PAIRÓ, A. Bàscara («Quaderns de la Revista de Girona», 56),
Girona, 2001; BOSCH PARER, C; EGEA CODINA, A. Mil anys de domini episcopal a Bàscara (817-1845),
Bàscara, 2002; RIERA I PAIRÓ, A. La senyoria episcopal de Bàscara i l'organització de l'espai (1055-
1302), Figueres, 2003. Més endavant aprofundirem sobre els treballs duts a terme a Bàscara durant l'episcopat
de Berenguer, en els que s'hi veié involucrat Pere Oller.
690