Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
una imatge mariana, vinculada al mateix promotor, Gómez Manrique, que pertany
sense cap mena de dubte a la mateixa mà que elaborà el sepulcre (fig. 8)".
I l'estil d'aquesta marededéu és molt més explícit que les imatges del monument
funerari.
Eduardo Carreró demostrà que aquesta verge alabastrina seria la mateixa
que donà Gómez Manrique al monestir de Fresdelval en el seu testament.
L'estil de la talla s'agermana indiscutiblement amb les imatges jacents; la
comparació resulta més diàfana quan s'efectua entre el rostre de la Verge i el
de Sancha de Rojas. Ambdós presenten idèntics estilemes, revelant una mateixa
autoria. D'aquesta manera també es dilueix el pretès realisme retratístic, si
més no en la figura de l'esposa de Gómez Manrique.
La iconografia de la imatge, sense arribar a ser insòlita, és relativament
inusual: la Verge, asseguda, sosté un llibre obert sobre el seu genoll esquerre,
però amb la vista apartada d'ell i dirigida cap endavant. Descansant sobre l'altre
genoll, el nen, mig nu, subjecta una poma, mentre adreça l'altra mà vers la
cintura de la mare.
Seguint les pautes marcades per Gómez Bàrcena, Carreró accepta
l'influx borgonyó en la imatge mariana, tot i que aporta una dada que considero
clau per contextualitzar-la. Estableix una comparació, de caire compositiu,
amb escultures similars originàries del sud de Flandes, i proposa com
a exemple el relleu funerari de Simón de Leval a Sant-Martin de Basècles'*.
Penso que aquesta analogia pot anar més lluny que un simple model tipològic,
si constatem que, per una banda, l'expressió borgonyona és absent en la
Verge de Fresdelval, i per una altra, que l'exemple de Basècles es pot fer
extensiu a d'altres, en alguns casos encara més clars, fins al punt de possibilitar
amb fiabilitat l'adscripció de la imatge a una escola determinada, la
da pel taller de Gil de Siloe entre 1500 i 1505, però la seva factura s'allunya notablement de l'estil d'aquest
mestre, revelant-se com a peces força més antigues. És altament probable, doncs, que haguessin
format part del sepulcre de l'Adelantado. Són dos personatges amb filacteri, un d'ells coronat i amb el
rostre molt desgastat, i l'altre amb un bonet. Del segon, que presenta una certa inferioritat qualitativa en
relació a les efígies jacents, podem destacar com el pentinat sembla imitar el de la gran imatge del
difunt. iSón l'obra d'una mà secundària directament depenent del mestre de Fresdelval? Ho veig possible.
Per una altra banda, la seva configuració descarta qualsevol proximitat amb l'art borgonyó.
" Dóna a conèixer la imatge: CARRERÓ SANTAMARÍA, E. «La Virgen del Adelantado Mayor de
Castilla don Gómez Manrique, originaria del monasterio jerónimo de Nuestra Seüora de Fresdelval
(Burgos)». A: Archivo Espanol de Arte, 1994, pp, 79-84. Agraeixo a Eduardo Carreró que m'hagi proporcionat
una bona fotografia de la imatge.
"MAMBOUR, J. La Vierge à l'Enfant dans la sculpture en Hainaut, Móns, 1981, p. 54.
712