Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

EL SEPULCRE DE BERENGUER D'ANGLESOLA
I ELS SEUS REFERENTS EN L'ESCULTURA FUNERÀRIA EUROPEA
els imberbes són més propensos a l'arrodoniment, amb una major camositat a
la zona de les galtes (per exemple, el plorant número 4). La boca és recta, amb
un lleuger allargament que permet l'aparició d'unes arrugues arquejades a les
galtes, que arrenquen des de la base del nas. Normalment els semblants són
inexpressius, encara que en aquest context funerari fóra més normal l'expressió
de dolor: de la majoria de rostres es desprèn la sensació de serenitat, tret
del plorant número 6, a qui les celles descendents des del centre li atorguen un
aire afligit, en aplicació d'un recurs força convencional dins la plàstica gòtica
de l'època.
Si els trets facials es caracteritzen per una certa uniformitat, no podem
afirmar el mateix de les barbes, on s'observa l'aplicació de models diferenciats.
Malgrat la seva variable longitud, totes menys una exhibeixen els mateixos
tipus de tirabuixons: els dos que procedeixen del bigoti, més els dos amb
què es parteix la barba pròpiament dita, afegint-n'hi un parell més com a prolongació
de la patilla, es reuneixen tots a l'altura del mento, per donar un
caràcter compacte i poblat a aquest atribut pilós. Els tirabuixons de la barbeta
són rematats amb un cargolament manierista de gran delicadesa. Aquest és el
tipus més caracteri'stic de barba en Oller, encara que pugui presentar petites
variacions. Només en un cas ens en trobem amb una completament diferent,
llarga i relativament llisa, en el plorant número 11.
Apart del rostre, l'única part del cos que ens mostren els plorants són
les mans, i la seva factura també és digna de menció. S'observa una tendència
a la realització de mans més grosses de l'habitual. Malgrat la desproporció, la
seva resolució no és gens grollera, amb uns dits llargs i estilitzats, i les articulacions
ben definides.
Des del punt de vista de la concepció volumètrica de la figura humana,
una de les característiques més significatives que es poden apreciar en la
tomba de Berenguer és l'acusat sentit del volum, plasmat en part pel profund
relleu amb què han estat tallats els plorants, gairebé com si es tractessin d'estàtues
exemptes. Les imatges són força àmplies, amb una generosa distribució
dels plecs, el caràcter harmònic dels quals delata el preciosisme que tantes voltes
ha estat associat al gòtic internacional. La indumentària dels plorants és
idèntica, però la varietat de les seves postures i actituds es correspon a un
ampli ventall de possibilitats plàstiques que Oller ha reflectit amb habilitat. No
obstant, existeix un predomini d'aquells en què es contraposa l'horitzontalitat
dels plecs de la part del caperó corresponent al pit, amb la verticaUtat dels
plecs tubulars de la gramalla que cauen des de la part inferior del pit fins als
717