Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

EL SEPULCRE DE BERENGUER D'ANGLESOLA
I ELS SEUS REFERENTS EN LESCULTURA FUNERÀRIA EUROPEA
DESCRIPCIÓ DEL SEPULCRE
Es tracta d'una tomba d'alabastre que a grans trets segueix la tipologia
genèrica habitual dels sepulcres exempts de caràcter sumptuós, amb una imatge
jacent, i tres de les quatre cares laterals del sarcòfag amb decoració esculpida.
L'efígie presenta el personatge amb els hàbits episcopals. La mitra, treballada
molt curosament, combina la decoració de caràcter arquitectònic (uns
elements que recorden les rosasses o les finestres circulars, disposats de manera
simètrica), amb un complement vegetal de fines fulles als espais que els cercles
deixen lliure (fig. 2). Tota la superfície de la mitra ha estat esculpida,
sense deixar lloc a cap espai buit; dins dels cercles s'hi ha aplicat un delicat
calat, seguint la ja apuntada línia dels models arquitectònics. Una rica capa
pluvial cobreix parcialment l'alba, l'estola i el maniple. Les àmplies vores de
la capa, que ocupen una extensa superfície del cos del cardenal, estan decorades
per una sèrie de quadrilòbuls, a l'interior dels quals es combina la presència
de les armes dels Anglesola amb figures animals que podrien tenir un marcat
caràcter simbòlic (àliga, gall, lleó)". Sota del coll, quatre pinyes col·locades
longitudinalment en sentit paral·lel al cos de la imatge, semblen tenir per
a la capa la mateixa funció pràctica que es reserva als fermalls^'. Les mànigues
de l'alba, que s'entreveuen en sortir les mans de sota la capa per creuar-se
sobre el ventre, han estat decorades amb els mateixos motius vegetals que la
capa.
Com a complement de l'habitual indumentària episcopal, les mans
ostenten dos anells (als dits petit i anular de la mà esquerra, respectivament),
però s'hi ha afegit un altre element per recordar-nos la seva condició de cardenal,
el capel. Tal com s'explicita en el contracte, aquest està situat als peus
^^ El significat simbòlic d'aquests animals pot ser molt variable segons el context en què es trobin.
El lleó pot ser considerat un emblema de la Resurrecció. L'àliga representaria el triomf de Crist, o
també el Crist conductor de les ànimes cap a Déu (CHARBONNEAU-LASSAY, L. El besriario de Cristo. El
simholismo animal en la Amigüedad y la Edad Media, Palma, 1996, pp. 91 i ss.). El gall podria ser el
símbol de Crist i dels cristians (Ibidem, pp. 628 i ss.).
Tampoc es pot descartar, però, que la presència d'aquests animals respongui a una funció
merament decorativa.
*- La pinya podria tenir una lectura iconogràfica equivalent a la granada. Aquest fruit també
pot ser interpretat com un símbol cristià de la Resurrecció. Segons Revilla, una altra lectura d'aquest
element procedeix dels Pares de l'Església, que ho comparen amb l'Església de Crist, emparant sota la
mateixa la fe de molts pobles (REVILLA. F. Diccionario de iconografia y simbologia, Madrid, 1999, p.
202).
693