Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

EL SEPULCRE DE BERENGUER D'ANGLESOLA
I ELS SEUS REFERENTS EN LESCULTURA FUNERÀRIA EUROPEA
de Toumai". Així i tot, no es pot deixar de remarcar les interessants coincidències
que relacionen la marededéu castellana amb un grup de peces localitzades
a l'Alsàcia, centrades en l'esplèndida Verge de Hüttenheim, i l'encara
més propera (a nivell formal) de Neuweiler^^ Geisler, que les data entre
1420 i 1430, sosté que l'autor de la primera imatge devia conèixer l'escultura
dels Països Baixos, sense concretar cap referent concret". La relació
amb aquest grup situat a l'entorn de Strasbourg permet ampliar la perspectiva
sobre el mestre de Fresdelval, i obliga a considerar un possible origen
alsacià, o si més no un sojorn per aquelles terres, sense deixar de banda la
més que probable influència de Tournai^*.
Gairebé no es coneixen imatges borgonyones de l'època que es puguin
establir com a marc de referència comparatiu en el pla compositiu. Potser l'única
que podria ser invocada és la marededéu de les Clarisses de Poligny, avui
al Metropolitan de Nova York, una gran obra atribuïda a Claus de Werve,
però la tècnica escultòrica emprada en l'estàtua de Fresdelval és suficientment
indicativa d'un llenguatge diferent i distant. Certament es detecta una gran
profusió de plecs en els vestits, però aquests tenen un caràcter més ornamental,
sense complir la funció dinàmica característica en les obres de la
Borgonya. Els plecs són poc profunds, i estan massa junts i paral·lels.
L'opció toumaisiana resulta molt més versemblant. Tot i que el relleu
al·ludit de Basècles no sigui el més afí a la talla castellana, és representatiu
d'una certa tipologia de marededéu sedent que, amb algunes variacions, els
imaginaires de Toumai van assignar als relleus funeraris, una disciplina en la
"Sobre la producció de lloses funeràries a Tournai, vegeu: RING, G. «Beltrage zur Plastik von
Tournai im 15. Jahrhundert». A: Belgische Kunstdenkmaler, I, 1923, pp. 269-291; ROLLAND, R La sculture
íournaisienne, Brussel·les, 1944; DE WALKENEER, A. «Inventaire des lombeaux et dalles à gisants
en relief de Belgique. Èpoques romane et gothique». A: BuUetin van de Koninklijke Commissie voor
Monumenten en Landshappen, 14, 1963, pp. 91-256; Nus, L. La producíion lapidaire des tomhiers loitrnaisiens
aux XIII, xiv el xv siècles, Louvain-la-Neuve, 1990.
"'Reproduïdes a: GEISLER, I. Oherrheinische Plastik um 1400, Berlín, 1957, figs. 37 i 39 respectivament.
^ Ibidem, p. 18.
"És necessari subratllar que malgrat aquesta gran proximitat en la configuració de les obres
(molt notable, cal insistir-hi, amb la Verge de Neuweiler), els atributs de la figura de Fresdelval no s'hi
veuen repetits, al contrari del que s'esdevé en alguns relleus funeraris de Tournai.
"FoRSYTH, W. «A Fifteenth Century Virgin and Child attributed to Claux de Werve». A: The
Metropolitan Museum of Art Journal, 21, 1986, pp. 41-63.
713