Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

EL SEPULCRE DE BERENGUER D'ANGLESOLA
I ELS SEUS REFERENTS EN L'ESCULTURA FUNERÀRIA EUROPEA
de esta època, y dentro de un estilo que, ademàs, muestra una relación con el
de la producción borgoíiona con el que coincide plenamente». Aquest suposat
realisme, que fa referència als rostres del matrimoni jacent, també ha estat
destacat en diverses ocasions en certes obres, com el sepulcre de Carles V
d'André Beauneveu, que no es poden qualificar com a borgonyones per la senzilla
raó que aleshores encara no havia aparegut aquest correnf*'. La progressiva
introducció del realisme en les representacions funeràries és una característica
general durant els darrers anys del segle xiv i primeres dècades del xv,
i no és exclusiva de cap corrent determinatvo. Per tant, no pot servir d'argument
per situar l'obra dins l'òrbita borgonyona. Hi ha altres característiques que
més aviat la n'aparten, com la mateixa estructura del sepulcre, o els trets estilístics
de les figures jacents. En aquest darrer aspecte, és interessant destacar
la disposició de les efígies amb els plecs configurats com si estiguessin dretes,
completament oposada a la vestimenta que cau, seguint les lleis de la gravetat,
de les tombes borgonyones". Els mateixos plecs dels vestits són relativament
senzills, superficials, i tendents a la línia recta, a diferència de les corbes abundants,
complicades, amb una profunditat que crea interessants jocs de llum i
de volum, en l'estil emanat de Sluter. Aquestes diferències són, al meu entendre,
prou àmplies com per desvincular definitivament la tomba de Fresdelval
de l'àmbit sluterià. Ara bé, solament a partir dels jacents resulta força complicat
buscar una filiació amb garanties, atès que un dels elements que sens dubte
ens podria haver ofert un ajut més valuós, el conjunt dels plorants, pot haver
desaparegut completament'l Però, per fortuna, recentment ha sortit a la llum
GÓMEZ BARCENA, M. J. Op. cit., p. 32.
"L'efígie de Carles V és reproduïda a: BAUDOIN, J. Les grands imagiers d'Occident. («La
scuipture flamboyante», 1), Nonette, 1983, p. 38.
'°En l'àmbit funerari se sol citar la utilització de màscares funeràries de cera sobre la que es
basarien els escultors per donar forma al rostre del difunt, una pràctica que de totes maneres sembla més
tardana. D'aquesta manera s'assoliria un cert grau de realisme que, en qualsevol cas, en aquesta època,
sempre està mediatitzat pels estilemes personals de cada artífex.
" Recordem, sobre aquesta característica que no és íinicament borgonyona, les consideracions
realitzades a: VALERO MOLINA, J. «L'escultura del segle xv a Santa Anna. Relacions amb els mestres del
claustre de la catedral». A: Lambard, XI, (1998-1999), 1999, pp. 104-109.
'-En el Mu.seo Arqueológico Nacional de Madrid es conserven dues imatges d'alabastre que
precisament procedeixen de Fresdelval (FRANCO MATA, M. A. Catalogo de la escultura gòtica. Madrid,
1993, pp. 122-123, figs. 108 i 109). L'origen que se les imputa és la tomba de Juan de Padilla, realitza-
711