Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

EL SEPULCRE DE BERENGUER D'ANGLESOLA
I ELS SEUS REFERENTS EN L'ESCULTURA FUNERÀRIA EUROPEA
residebat»"*, el cardenal moria el 23 d'agost del mateix any. El seu cos va ser
traslladat a Girona per ser solemnement sepultat l'any 141 l'I És evident, pels
termes del contracte, que Berenguer desitjava un monument fastuós, possiblement
en la línia del sepulcre que els seus pares es feren construir al monestir
de Poblet'".
El període transcorregut entre el decés del cardenal i el trasllat definitiu
de les seves restes, superior als tres anys, va motivar que, entretant, es destinés
una ubicació provisional a Perpinyà per allotjar-ne el cos. Una apoca
escrita a Barcelona pocs dies després que es contractés el sepulcre a Oller ens
assabenta de la construcció d'una estructura de fusta per a una cerimònia
funerària realitzada a Perpinyà un any després de la mort de Berenguer: el 27
d'agost de 1409, Joan Goffinet, «fusterius domini nostri papae diòcesis borgesensis»
reconeix haver rebut de Joan Gabriel Pavia, marmessor del cardenal,
la quantitat de 13 lliures i 10 sous que restaven pel «cathafalis sive capellefustee
quod seu quam fabricari etfeci in ecclesiam monasterii fratrum predicatori
ville perpiniani ad opus sepultaré dicti reverendi domini
Cardinalis»". El document és interessant per diversos conceptes: a més de la
informació que proporciona sobre l'existència d'aquest element material integrat
en el funeral, desvetlla la personalitat d'un artífex que presumim francès'*,
la qualificació del qual com a fuster del papa no fa sinó confirmar els estrets
vincles que havien unit el cardenal amb Benet XIII.
" VILLANUEVA, J. Viage literario a las Iglesias de Espaha, XII, Madrid, 1850, p. 287.
" El novembre d'aquest any es dugué a terme la translació, una cerimònia revestida d'una
certa solemnitat, segons es desprèn del pagament efectuat al pintor gironí Francesc Borrassà de 59 sous
i 2 diners per pintar el senyal de la ciutat en 110 brandons (AHMG, Apoques, 1409-1413, f. 39v.).
"^ Cap a 1401, Bernat i Constança d'Anglesola, pares de Berenguer, foren enterrats en una
tomba que, segons la descripció de Finestres, era ricament decorada de similar manera als panteons
reials (FINESTRES Y DE MONSALVO, J. Historia de el Real Monasterio de Poblet, 1, Cervera, 1753, p. 316,
i III, Cervera, 1756, p. 221; ALTISENT, A. Història de Poblet, Poblet, 1974, p. 247). En publicà unes
il·lustracions de les imatge.s jacents: CARDERER.'\, V. Iconografia espanola. Colección de retraíos, estatuas,
mausoleos y demàs monumentos inéditos de reyes, reinas, grandes capitanes, escritores, etc. desde
el sigla XI hasta el xvii. I, Madrid, 1855-1864, làms. XXXIII i XXXIV. La indumentària de la figura
masculina és de caràcter militar, mentre que la de Constança consisteix en un vestit llarg i cenyit per
damunt de la cintura, en la línia de la moda de principis del segle xv.
" ACB, not. Gabriel Canyelles, Manual, 1408-1409, í. 119v.
" El terme borgesensis no es correspon amb cap de les diòcesis de l'època. Sense descartar
l'opció de Burgos (burgensis), el cognom del fuster fa més probable que es refereixi a Bourges, normalment
citada com a bituricensis.
691