Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco
Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco
Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
EL SEPULCRE DE BERENGUER D'ANGLESOLA<br />
I ELS SEUS REFERENTS EN L'ESCULTURA FUNERÀRIA EUROPEA<br />
resi<strong>de</strong>bat»"*, el car<strong>de</strong>nal moria el 23 d'agost <strong>de</strong>l mateix any. El seu cos va ser<br />
traslladat a Girona per ser solemnement sepultat l'any 141 l'I És evi<strong>de</strong>nt, p<strong>els</strong><br />
termes <strong>de</strong>l contracte, que <strong>Berenguer</strong> <strong>de</strong>sitjava un monument fastuós, possiblement<br />
en la línia <strong>de</strong>l sepulcre que <strong>els</strong> <strong>seus</strong> pares es feren construir al monestir<br />
<strong>de</strong> Poblet'".<br />
El perío<strong>de</strong> transcorregut entre el <strong>de</strong>cés <strong>de</strong>l car<strong>de</strong>nal i el trasllat <strong>de</strong>finitiu<br />
<strong>de</strong> les seves restes, superior als tres anys, va motivar que, entretant, es <strong>de</strong>stinés<br />
una ubicació provisional a Perpinyà per allotjar-ne el cos. Una apoca<br />
escrita a Barcelona pocs dies <strong>de</strong>sprés que es contractés el sepulcre a Oller ens<br />
assabenta <strong>de</strong> la construcció d'una estructura <strong>de</strong> fusta per a una cerimònia<br />
funerària realitzada a Perpinyà un any <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong> <strong>Berenguer</strong>: el 27<br />
d'agost <strong>de</strong> 1409, Joan Goffinet, «fusterius domini nostri papae diòcesis borgesensis»<br />
reconeix haver rebut <strong>de</strong> Joan Gabriel Pavia, marmessor <strong>de</strong>l car<strong>de</strong>nal,<br />
la quantitat <strong>de</strong> 13 lliures i 10 sous que restaven pel «cathafalis sive capellefustee<br />
quod seu quam fabricari etfeci in ecclesiam monasterii fratrum predicatori<br />
ville perpiniani ad opus sepultaré dicti reverendi domini<br />
Cardinalis»". El document és interessant per diversos conceptes: a més <strong>de</strong> la<br />
informació que proporciona sobre l'existència d'aquest element material integrat<br />
en el funeral, <strong>de</strong>svetlla la personalitat d'un artífex que presumim francès'*,<br />
la qualificació <strong>de</strong>l qual com a fuster <strong>de</strong>l papa no fa sinó confirmar <strong>els</strong> estrets<br />
vincles que havien unit el car<strong>de</strong>nal amb Benet XIII.<br />
" VILLANUEVA, J. Viage literario a las Iglesias <strong>de</strong> Espaha, XII, Madrid, 1850, p. 287.<br />
" El novembre d'aquest any es dugué a terme la translació, una cerimònia revestida d'una<br />
certa solemnitat, segons es <strong>de</strong>sprèn <strong>de</strong>l pagament efectuat al pintor gironí Francesc Borrassà <strong>de</strong> 59 sous<br />
i 2 diners per pintar el senyal <strong>de</strong> la ciutat en 110 brandons (AHMG, Apoques, 1409-1413, f. 39v.).<br />
"^ Cap a 1401, Bernat i Constança <strong>d'Anglesola</strong>, pares <strong>de</strong> <strong>Berenguer</strong>, foren enterrats en una<br />
tomba que, segons la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> Finestres, era ricament <strong>de</strong>corada <strong>de</strong> similar manera als panteons<br />
reials (FINESTRES Y DE MONSALVO, J. Historia <strong>de</strong> el Real Monasterio <strong>de</strong> Poblet, 1, Cervera, 1753, p. 316,<br />
i III, Cervera, 1756, p. 221; ALTISENT, A. Història <strong>de</strong> Poblet, Poblet, 1974, p. 247). En publicà unes<br />
il·lustracions <strong>de</strong> les imatge.s jacents: CARDERER.'\, V. Iconografia espanola. Colección <strong>de</strong> retraíos, estatuas,<br />
mausoleos y <strong>de</strong>màs monumentos inéditos <strong>de</strong> reyes, reinas, gran<strong>de</strong>s capitanes, escritores, etc. <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />
el sigla XI hasta el xvii. I, Madrid, 1855-1864, làms. XXXIII i XXXIV. La indumentària <strong>de</strong> la figura<br />
masculina és <strong>de</strong> caràcter militar, mentre que la <strong>de</strong> Constança consisteix en un vestit llarg i cenyit per<br />
damunt <strong>de</strong> la cintura, en la línia <strong>de</strong> la moda <strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l segle xv.<br />
" ACB, not. Gabriel Canyelles, Manual, 1408-1409, í. 119v.<br />
" El terme borgesensis no es correspon amb cap <strong>de</strong> les diòcesis <strong>de</strong> l'època. Sense <strong>de</strong>scartar<br />
l'opció <strong>de</strong> Burgos (burgensis), el cognom <strong>de</strong>l fuster fa més probable que es refereixi a Bourges, normalment<br />
citada com a bituricensis.<br />
691