Sepulcre de Berenguer d'Anglesola i els seus - Raco

JOAN VALERO MOLINA
veració d'aquest tipus, però la hipòtesi no és en absolut descartable, a manca
de dades que la puguin contradir. L'anàlisi de l'altre sepulcre hispà esmentat,
el de Fresdelval, pot ajudar a reforçar o rebatre aquestes suposicions.
Considerada fins a dates ben recents com a una obra pertanyent al
segon quart del segle xv, la nova documentació exhumada per Gómez Bàrcena
permet situar l'anònim sepulcre de Fresdelval en una data no posterior a 1410,
precisament el mateix any en què s'elaborava el monument d'Anglesola. Es
tracta d'una tomba de gran interès, tant per la seva qualitat intrínseca com
també per l'aparent aïllament en què es troba enmig de l'escultura castellana
coetània'^ La seva estructura és molt similar a la dels enterraments esmentats
en les darreres pàgines, amb aquesta característica diferencial marcada pels
dosserets que dibuixen les línies de polígon trencat en les vores de la superfície
de la tapa. Amb el sepulcre de Girona també coincideix en les peanyes.
Com a trets distintius, cal mencionar la presència de diversos lleons, simètricament
distribuïts a la base del sepulcre, i les orles amb decoració vegetal que
recorren els marges de la llosa superior i també a la part inferior a la manera
de fris, parcialment ocult quan és travessat per un lleó"'. Sense entrar encara
en consideracions estilístiques, sembla força clar que en aquest cas l'escultor
ha aplicat un model molt similar al que serví per donar forma a les tombes de
Navarra i Girona.
L'estil del sepulcre de Fresdelval és, però, un tema que encara està per
dilucidar. Segons l'opinió generalitzada de la crítica, l'obra acusa una influència
forana de caràcter borgonyó'*'. La condició forana, basada en la manca de
referents en altres obres de la zona, sembla indiscutible, però la suposada
influència borgonyona no resulta tan clara. Els criteris utilitzats per Gómez
Bàrcena per establir la filiació són molt genèrics: parla d'un «realismo y fuerza
expresiva que puede considerarse nuevo si los comparamos con otras obras
"Només s'ha establert una tímida aproximació amb la tomba de Don Juan Femàndez de
Velasco (+1418), al convent de Santa Clara de Medina de Pomar (ARA GIL, C. J. «Sepulcres medievales
en Medina de Pomar», A: Boletín del seminario de arte y arqueologia, 1975, pp. 201-210). Amb la
cautela imposada per la discreta qualitat de les fotografies conegudes, crec que es pot suggerir, per a
aquesta obra, o bé una intervenció menys acurada del mateix mestre de Fresdelval, o més probablement
la participació d'un col·laborador seu.
"La presència dels lleons als peus és molt més freqüent en una altra tipologia sepulcral, concretament
en els ossaris, normalment de dimensions reduïdes, que solen estar adossats a les parets a una
certa alçada. Així i tot, també es troben en algunes tombes monumentals.
"Un parer expressat a: DURAN I SANPERE, A.; AINAUD DE LASARTE; J. Op. cit., p. 133.
710