publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
una gran llibertat a les editorials petites, i a les iniciatives individuals,<br />
però, des d’una perspectiva de país no puc acceptar de grat<br />
que autors extraordinaris com John Bainville o Orhan Pamuk<br />
vegin restringida la seva circulació <strong>en</strong>tre el públic lector català pel<br />
fet d’haver estat traduïts a Bromera, o que els assajos d’Idith Zertal<br />
no siguin coneguts perquè han aparegut a Lleonard Muntaner,<br />
ja que sovint l’editorial d’Alzira i la de Mallorca són vistes com<br />
editorials de difusió petita o, fins i tot, precària. P<strong>en</strong>seu també <strong>en</strong><br />
la dificultat per trobar les obres cabdals d’alguns escriptors de<br />
l’Europa c<strong>en</strong>tral editats a Edicions de La Guineu de Collbató a les<br />
grans llibreries de Barcelona, i no vull p<strong>en</strong>sar <strong>en</strong> si n’arriba cap a<br />
les llibreries d’Alacant, d’Eivissa o de Lleida. Els exemples els<br />
podeu multiplicar a l’infinit, i el comú d<strong>en</strong>ominador sempre és la<br />
dificultat de circulació dels productes culturals a causa de l’àmbit<br />
lingüístic fragm<strong>en</strong>tat i la cessació absoluta de responsabilitats<br />
culturals per part de les administracions (que, és clar, no t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
competències més <strong>en</strong>llà de les seves demarcacions territorials). A<br />
aquesta situació cal afegir el patètic fariseisme de les grans editorials<br />
catalanes, abocades, si els plau per força, a xuclar de manera<br />
exclusiva de la mamella del mercat més comercial. Aquesta situació<br />
catastròfica va de la mà d’un segon aspecte, que hi està estretam<strong>en</strong>t<br />
relacionat.<br />
L’omnipresència del castellà a la vida social ha acc<strong>en</strong>tuat la<br />
diglòssia fins arraconar el català a una condició marginal. La conc<strong>en</strong>tració<br />
d’editorials tradicionals, que <strong>en</strong> el seu mom<strong>en</strong>t van establir<br />
fites importants <strong>en</strong> el món de l’edició catalana, però que ara<br />
han caigut sota la fèrula dels grans grups mediàtics, ha estat la<br />
s<strong>en</strong>tència de mort de sèries i col·leccions que havi<strong>en</strong> estat refer<strong>en</strong>ts<br />
intel·lectuals per als lectors, moltes d’elles dedicades de manera<br />
notable a la traducció. El públic lector actual ja no té la garantia<br />
que fa uns anys li proporcionav<strong>en</strong> noms com «El balancí», «V<strong>en</strong>ècies»,<br />
«A tot v<strong>en</strong>t», «Poesia del segle XX», o «Clàssics moderns», i<br />
moltes d’aquestes col·leccions no sols han canviat de línia sinó que<br />
17