publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

una gran llibertat a les editorials petites, i a les iniciatives individuals,
però, des d’una perspectiva de país no puc acceptar de grat
que autors extraordinaris com John Bainville o Orhan Pamuk
vegin restringida la seva circulació entre el públic lector català pel
fet d’haver estat traduïts a Bromera, o que els assajos d’Idith Zertal
no siguin coneguts perquè han aparegut a Lleonard Muntaner,
ja que sovint l’editorial d’Alzira i la de Mallorca són vistes com
editorials de difusió petita o, fins i tot, precària. Penseu també en
la dificultat per trobar les obres cabdals d’alguns escriptors de
l’Europa central editats a Edicions de La Guineu de Collbató a les
grans llibreries de Barcelona, i no vull pensar en si n’arriba cap a
les llibreries d’Alacant, d’Eivissa o de Lleida. Els exemples els
podeu multiplicar a l’infinit, i el comú denominador sempre és la
dificultat de circulació dels productes culturals a causa de l’àmbit
lingüístic fragmentat i la cessació absoluta de responsabilitats
culturals per part de les administracions (que, és clar, no tenen
competències més enllà de les seves demarcacions territorials). A
aquesta situació cal afegir el patètic fariseisme de les grans editorials
catalanes, abocades, si els plau per força, a xuclar de manera
exclusiva de la mamella del mercat més comercial. Aquesta situació
catastròfica va de la mà d’un segon aspecte, que hi està estretament
relacionat.
L’omnipresència del castellà a la vida social ha accentuat la
diglòssia fins arraconar el català a una condició marginal. La concentració
d’editorials tradicionals, que en el seu moment van establir
fites importants en el món de l’edició catalana, però que ara
han caigut sota la fèrula dels grans grups mediàtics, ha estat la
sentència de mort de sèries i col·leccions que havien estat referents
intel·lectuals per als lectors, moltes d’elles dedicades de manera
notable a la traducció. El públic lector actual ja no té la garantia
que fa uns anys li proporcionaven noms com «El balancí», «Venècies»,
«A tot vent», «Poesia del segle XX», o «Clàssics moderns», i
moltes d’aquestes col·leccions no sols han canviat de línia sinó que
17