publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

servar a les publicacions i congressos, o parlant amb els col·legues
docents de la traducció. D’una banda, existeix el professorat que
no s’ha assabentat dels progressos del món de la docència de la
traducció o que, per diverses raons, ha decidit no fer-los seus. Aquest
grup podríem dir que segueix el mètode llegeix i tradueix, però com
jo dic. D’una altra, tenim el professorat que ha decidit optar per
aplicar els enfocaments humanista, col·laboratiu i socioconstructivista
en diferents graus. Aquests normalment adopten els següents
procediments, predominants dins la bibliografia més recent sobre
pedagogia de la traducció:
– Resolució de problemes
– Exploració i anàlisi de casos
– Aprenentatge basat en tasques
– Aprenentatge basat en projectes: autèntics o simulacions
Podem concloure, doncs, que, després de quinze anys, ara podem
trobar a grans trets dos tipus d’ensenyament i d’aprenentatge:
el del professor que encara segueix la premissa d’aquella intervenció
que hem esmentat al principi de l’article i creu en la directriu
«que s’espavilin», i el del professor que contesta de manera afirmativa
la pregunta «es pot ensenyar a traduir?» i dirigeix els seus esforços
a formar o transformar els seus alumnes. Podem resumir les
diferents actituds en el següent quadre:
L’alumne tradueix…
Sense orientació continuada del
professor: professor-avaluador
31
Amb tutoria del professor i
avaluació continuada:
professor-facilitador
En un buit Amb un encàrrec de traducció
Sense objectius seqüencials Amb objectius per cursos i
especialitats
Sense recerca ni observació Amb recerca-acció i altres