publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

com Ferran Torrent o Maria de la Pau Janer, que han fet de les
cabrioles bilingüistes un element de talonari i de paper couché, sinó
que també la veiem, sens dubte d’una manera força més subtil,
disfressada en forma de productes literaris deliberadament híbrids
i especialment aptes per a la traducció, o sota l’empara de l’afany
per ser traduït tot d’una i de qualsevol manera. La possibilitat de
col·locar en el mercat internacional obres de gran circulació és,
de manera prou legítima, una aspiració dels escriptors que cerquen
el triomf i el reconeixement immediat (opció, per descomptat,
absolutament lícita). I si, a aquesta actitud, hi sumem les ganes
generalitzades de les institucions de poder dir que algun descafeïnat
bestseller aeroportuari és (encara que res no ho indiqui)
català (ja que això sempre pot esdevenir una bona tarja de presentació
per a la golafreria de les multinacionals de l’edició),
comprendrem que tot es conjumina perquè els transgènics literaris
avancin, com a tot arreu, a la mateixa velocitat creixent de
les cadenes de les hamburgueseries.
La traducció, i m’agrada poder-ho dir aquí, en aquesta quinzena
edició del seminari, no és, avui, cap garantia de res. Les famoses
llengües pont solen ser un cul-de-sac, una manera de diluir en
la gran massa de cultures de producció enorme la petita gota d’aigua
d’un autor forà. Penseu en l’exemple d’aquella col·lecció que
es deia «La Marca Hispànica», que va editar la Diputació de
Barcelona i Llibres del Mall, amb títols excel·lents i autors d’una
vàlua extraordinària. Fora del circuit de llibreries de vell, no crec
que avui se’n pugui trobar cap volum. I no crec que ni un sol
d’aquells títols hagi estat reeditat en castellà, o que cap d’aquelles
traduccions castellanes servís per traduir aquells Riba, Foix, Vinyoli,
Rodoreda, Calders, Espriu, etc... a cap altra llengua. En contra
de la suposada funció expansiva de les llengües «pont», jo més
aviat crec en l’establiment de nòduls independents, relacionats en
xarxa, una mica amb la velocitat i l’anarquisme d’internet, crec
en les complicitats petites i individuals, en el transvasament d’una
19