publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

La remuneració, com a element essencial del contracte d’edició,
és l’aspecte on es posa més eloqüentment de manifest la posició
desigual de les parts en aquest tipus de contracte. I és on el paper
tuïtiu de la Llei de Propietat Intel·lectual, l’objecte primoridal de
la qual és precisament corregir aquesta desigualtat, es mostra més
impotent.
La cessió a tercers és el llimb on desapareix l’LPI perquè, a la
pràctica, es deroguen tots els principis que regeixen la transmissió
dels drets d’autor: els pactes de remuneració són a tant alçat, ignorant
la regla general a favor de la participació proporcional; l’autor
perd el control sobre la seva obra perquè el contracte de cessió
acostuma a concertar-se directament entre les editorials sense cap
intervenció del traductor; l’editorial a la qual l’autor va cedir en
exclusiva els seus drets, ara actua com a cedent d’aquests drets a
una altra editorial i ja ni tan sols opera com a editor, ja que ni
reprodueix ni distribueix l’obra sinó que vindria ser un simple agent,
etc. L’únic remei a aquesta situació passa per la necessària intervenció
de l’autor en aquestes operacions, donant el seu consentiment
o almenys tenint l’oportú coneixement d’aquests contractes.
La conclusió principal que cal extreure és que el model contractual
vigent, en la mesura que tanca els mecanismes de negociació
contractual i s’imposa unilateralment, és profundament regressiu
en el desenvolupament i l’aplicació de l’LPI.
Amb tot, el panorama no és tan fosc, ja que per començar hi
ha consciència d’aquests problemes, les editorials els coneixen de
primera mà, directament per boca de les associacions d’autors i
estan damunt la taula. Són motiu de discussió i en alguns casos
de negociació.
Així es produeixen avenços significatius amb algunes editorials
amb temes cabdals com el sistema de còmput per establir
els acomptes o en la renegociació i la renovació d’aquells contractes
que han començat a expirar per haver arribat al seu termini
legal.
50