publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

una cultura reduïda equival a acceptar la submisa actitud colonial
que no existeix altra patent d’excel·lència que no sigui la de la
metròpoli. (Deixant de banda que, a més, certes obres són difícilment
traduïbles: Josep Pla n’és un cas patent.)
D’aquesta sospita respecte al valor simbòlic literari que podem
atorgar a les traduccions, n’és una prova l’augment curiós, però
decisiu, aquests darrers anys, de les traduccions del castellà al català.
Quan van aparèixer les traduccions catalanes d’obres de
Camilo José Cela, Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa
vam entendre que es tractava d’un fenomen episòdic, d’una manera
de reblar la importància d’aquelles obres traduint-les, fins i tot,
al català, és a dir, a una llengua a la qual no calia fer la traducció
(perquè els lectors en podien llegir perfectament els originals). Ara
bé, l’èxit comercial recent de les traduccions d’Eduardo Mendoza,
Javier Cercas, Ruiz Zafón o Ildefonso Falcones (algunes de les
quals s’han mantingut a la llista dels llibres més venuts en català
durant setmanes i setmanes al costat dels originals castellans), fa
pensar en l’existència d’un públic lector exclusivament, o preferentment,
en català. Aquestes obres que he citat tenen la seva acció
a Catalunya i aquesta en podria ser una justificació, però una altra
és que siguin percebudes com aquests productes híbrids de la moda
literària, que cal consumir a qualsevol preu, cadascú en la llengua
que vulgui. La molt recent aparició, a la col·lecció Ramon Llull en
català, de l’editorial Planeta, de dos dels seus grans bestsellers
castellans així m’ho fa suposar, em refereixo a La sala d’ambre i
Tot sota el cel de Matilde Asensi. Compte, doncs, amb aquesta estratègia
que ens permetrà veure traduïts al català bestsellers o llibres
d’autoajuda, però no llibres d’autors d’importància literària i de
xifres de vendes modestes.
Al costat d’aquesta visió negativa no voldria acabar aquesta
panoràmica sense subratllar que en els darrers quinze anys s’han
bellugat algunes coses en el camp de la traducció literària a
Catalunya. Hem vist com alguns premis distingien obres impor-
21