Estudi d'hÃ bits de consum 2007 - Cambra de ComerÃ§ de Sabadell

More documents

Recommendations

Info

• Pel que fa al menjar fora de casa s’ha constatat un increment de gairebé el doble de persones que dinen fora de casa els dies laborables en el total de la demarcació (passa del 4.9% al 8.2%); en canvi, per al cas de la població de Sabadell el percentatge disminueix el que es pot explicar en part per un cert increment de l’ autoconteció laboral (persones que treballen al mateix municipi de residència) i de la tendència a menjar casa o en el mateix lloc de treball que es dóna en ciutats grans. • El percentatge de famílies que dinen fora de casa els caps de setmana s’ha triplicat (de l’11.5% a 33.9%). Mobilitat: • Entre el 2000 i el 2007 es detecta una certa disminució del cotxe i ho atribuïm a un cert desplaçament cap al transport públic que ha incrementat lleugerament la seva capacitat d’atracció. • Tot i així, el transport públic continua mostrant uns pesos molt baixos com a alternativa atractiva per als compradors, i això és així tant al 2000 com al 2007, malgrat una certa recuperació • L’accés a peu és majoritari en els llocs de compra de caràcter més urbà i de proximitat: autoservei/supermercat i hard-discount urbans (en alguns municipis han augmentat la seva oferta els darrers anys) i els mercats municipals. • Tot i així, entre el 2000 i el 2007 observem una certa reducció de la mobilitat a peu per a accedir a aquests establiments, degut al fet que alguns d’ells s’han anat dotant d’aparcaments per al vehicle privat del comprador, alhora que aquestes infraestructures augmenten l’atractivitat i l’àrea d’influència dels nuclis comercials que se’n doten. • Malgrat això, el percentatge de la mobilitat a peu continua per sobre de la del cotxe . • En canvi, l’ús del cotxe és majoritari per a l’accés als hipermercats, grans magatzems, centres comercials i mitjanes superfícies, a conseqüència de la seva oferta de places d’aparcament suficients (en alguns casos a més a més és gratuïta), i pel fet que molts d’aquests establiments es situen fora de la trama urbana de les ciutats. • Ja apuntat abans, la dotació d’infraestructures que milloren l’accessibilitat a pols d’atracció comercial en vehicle privat, i la manca de millora d’altres, determinen els desplaçaments, que es mesuren en temps i no en distància. Sistemes de compra a distància: • Internet no és una alternativa a la compra presencial, sinó que substitueix altres canals clàssics: la compra per catàleg. • Internet sí és una alternativa en el cas de viatges i hotels. • Hi ha una especialització per producte: catàleg manté amb força en roba i calçat, servei a domicili en alimentació, telèfon i telecompra romanen testimonials. Estudi d’hàbits de compra Demarcació – desembre / 07 118
8.2. CONCLUSIONS FINALS 8.2.1. AMENACES: • La compra de productes no quotidians, equipament de la persona, les llars i lleure i cultura, es concentren en els pols d’atracció comercial de la demarcació (augmenten les fugues de compra fora del municipi). • Barcelona incrementa el seu poder d’atracció per a compres no quotidianes, sobretot equipament de la persona i de lleure i cultura, mentre que Sabadell redueix la seva capacitat d’atracció en la compra d’equipament de la persona (els compradors de la resta de municipis de la demarcació que compren equipament de la persona a Sabadell baixen 7 punts entre 2000 i 2007 (d’un 26.69% en 2000 a un 19.22% en 2007). • El transport públic no actua com a alternativa massa important en la mobilitat per motius de compra i en l’atractiu per anar a comprar a un centre comercial o a un eix comercial urbà (el que pot significar una oferta insuficient per les necessitats dels compradors i ciutadans). Estudi d’hàbits de compra Demarcació – desembre / 07 119
Page 1 and 2:
ESTUDI HÀBITS DE COMPRA 2007 DEMAR
Page 3 and 4:
Índex de continguts 1. INTRODUCCI
Page 5 and 6:
1. INTRODUCCIÓ. METODOLOGIA I CARA
Page 7 and 8:
DEMARCACIÓ Població Entrevistes %
Page 9 and 10:
1.2.2. Grans subsectors de compra.
Page 11 and 12:
2. DADES SOCIOECONÒMIQUES 2.1. Car
Page 13 and 14:
• Les taules i gràfics ens indiq
Page 15 and 16:
Estudis 50.% 40.% 43.8% 41.2% ENTRE
Page 17 and 18:
3. ANÀLISIS DELS HÀBITS DE COMPRA
Page 19 and 20:
Alimentació seca /quotidià no ali
Page 21 and 22:
Equipament per la llar Grau de cons
Page 23 and 24:
Oci i cultura Grau de consum Compra
Page 25 and 26:
Síntesi per grans subsectors 5 Llo
Page 27 and 28:
Mapes de fugues. Les ciutats de la
Page 29 and 30:
Estudi d’hàbits de compra Demarc
Page 31 and 32:
Estudi d’hàbits de compra Demarc
Page 33 and 34:
3.1.2. Lloc de compra - tipus d’e
Page 35 and 36:
Com a conclusions de la compra de p
Page 37 and 38:
70% 60% 50% 40% 66.2% EQUIPAMENT PE
Page 39 and 40:
Conclusions. Tipus d’establiment
Page 41 and 42:
3.1.4. Freqüència de compra % com
Page 43 and 44:
3.2.2. Lloc de compra - comparatiu
Page 45 and 46:
Equipament personal 60.% 51.1% 51.9
Page 47 and 48:
Oci i cultura 40.% 30.% 20.% 10.% 1
Page 49 and 50:
3.2.3. Lloc de compra - tipus estab
Page 51 and 52:
Alimentació seca/q.No alimentari %
Page 53 and 54:
70% 62.7% 64.3% Oci i cultura PRINC
Page 55 and 56:
3.3. Mobilitat de compra 3.3.1. Med
Page 57 and 58:
100% Distribució medis de transpor
Page 59 and 60:
De tota manera, és clar que les da
Page 61 and 62:
3.4.2. Consum d’alimentació semi
Page 63 and 64:
Tipus d’establiment de compra d
Page 65 and 66:
Freqüència feiners 20.% 10.% 15.5
Page 67 and 68: % que realitzen activitat caps de s
Page 69 and 70: 5.1.1. Proporció d’opinions amb
Page 71 and 72: EQUIPAMENT PERSONAL Varietat 40.2%
Page 73 and 74: AGREGAT Varietat Altres 32.2% Preu/
Page 75 and 76: EQUIPAMENT PERSONAL Car/Preu 12.9%
Page 77 and 78: AGREGAT Car/Preu 10.9% Altres Lluny
Page 79 and 80: 5.2.2. Aspectes rellevants en la co
Page 81 and 82: anar a comprar (61’5%). Aquests t
Page 83 and 84: 6.2. Productes que compren els jove
Page 85 and 86: 7. EVOLUCIÓ DELS HÀBITS DE COMPRA
Page 87 and 88: EQUIPAMENT PERSONAL 100% 80% 93.4%
Page 89 and 90: RESUM PER GRUPS 90% 80% 86.0% 87.8%
Page 91 and 92: Estudi d’hàbits de compra Demarc
Page 97 and 98: 7.2.2. Tipus d’establiment Compra
Page 99 and 100: El comportament del lloc preferit d
Page 101 and 102: 7.4. Evolució en els sistemes de c
Page 103 and 104: 7.4.2. Consum d’alimentació semi
Page 105 and 106: 7.5 Mobilitat 38 70% 63.9% 60% 55.6
Page 107 and 108: El gràfic anterior ens indica que
Page 109 and 110: 7.7 Valoració de l’oferta comerc
Page 111 and 112: Comentaris dels dos grups En resum,
Page 113 and 114: Aquestes valoracions són coherents
Page 115 and 116: Mobilitat o Equipament llar i llibr
Page 117: 8.1.3. Comparativa 2000 - 2007 Situ
Page 121 and 122: Autocontenci ó demarcació Al muni
Page 123 and 124: Ingressos Distribució vertical % 4
Page 125 and 126: ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIM
Page 127 and 128: EQUIPAMENT PER LA LLAR origen/dest
Page 131 and 132: Freqüències i despesa de compra p
Page 133 and 134: Altre barri 18.6% Altra ciutat 41.8
Page 135 and 136: Zona Blava 1.1% Pàrquing 97.3% Gra
Page 137 and 138: Menjar fora de la llar Home Dona Fi
Page 139 and 140: Poc especialitzat .% 1.0 0.0% Algun
Page 141 and 142: Parament de la llar Positiu Base: T
Page 143 and 144: Amabilitat/Professionalitat/Bon tra
Page 145 and 146: Base: Total 2028 IMPORTANT Molt 21.
Page 147 and 148: Aspectes comercials del municipi EN
Page 149 and 150: Supermercats 10.2% De tot 5.7% Come
Page 151 and 152: ELS HÀBITS DE COMPRA DELS JOVES DE
Page 153 and 154: ANNEX 2. ASSIDUÏTAT I DESPESA MITJ
Page 155 and 156: ANNEX 3. ENQUESTA UTILITZADA Estudi
Page 157 and 158: No compra Quasi a diari Mes 1 cop p
Page 159 and 160: RESTAURACIÓ P13. De les persones q
show all

Estudi d'hÃ bits de consum 2007 - Cambra de ComerÃ§ de Sabadell

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?