Josep M. Fonalleras - Traces - Universitat Autònoma de Barcelona

A R À C T E R S D E D I C A A Q U E S T E S P À G I N E S C E N T R A L SJOSEP M. FONALLERAS: POÈTICAEn unes altres condicions hauria parlat, per exemple, d’aquellabrevíssima teoria —quasi una màxima— que Carner descriu a«Teoria de l’ham poètic».La pedra llançada a l’estany, allò que en podríem dir esclat oinspiració, és més que un impacte: remou les aigües, provocacercles concèntrics que s’expandeixen, genera energies que vivienlatents.El que importa, doncs, no és ni la pedra, ni l’impacte, nil’aigua, sinó tot allò que era quiet i ara es mou.Fa uns anys també hauria dit que escrivia perquè m’estimessin,que era el que es deia aleshores. I encara més: podria sermés frívol i declarar que ho feia per lligar, que és el que moltsencara pretenen.Després, hi afegiria que només em dec a la forma, que laforma ho informa tot i que res no existeix si no pertany al seuregne, fet de lleis injustes, de tractes discriminatoris i de decretsdictatorials.Avui, però, la Laia —que és a punt de fer-ne tres— no s’havolgut posar uns pantalons de pana perquè ha dit que eren defusta. Crec en aquestes coses: en la pedra, en què m’estimin,en la paraula que infon vida, en el secret que s’amaga en unspantalons que, per a ella i per als que ho llegeixin, sobretot araque ho escric, no són gens de pana sinó de fusta.Realment de fusta.24 :18 x 11,5 cm. 21,5 x 15 cm.19,5 x 13,5 cm.