Josep M. Fonalleras - Traces - Universitat Autònoma de Barcelona

«Fer-se llegir»«Fer-se llegir»: aquesta és laidea bàsica que, en relació a lesnecessitats peremptòries de laliteratura catalana en temps difícilsi precaris, compartiendos escriptors tan diferentscom Josep Pla i Joan Fuster.Dos escriptors que, a bandad’això, i de ser una mica outsidersen les societats respectives,no compartien res més.Ni l’estètica, ni la formació, nil’experiència vital, ni l’orientacióliterària, ni les idees polítiques.Però els unia això, aquestaidea, que és tot un programaespecialment indicat en l’èpocade la cultura de masses. Bé:potser compartien alguna cosamés, com la capacitat de comprensió,la perspicàcia literàriai humana, que es plasmaria per exemple—quant a les relacions mútues—en el famós «homenot» que li dedicàPla a Fuster, i en el magnífic pròlegque aquest escrigué per al volum I del’Obra Completa de Josep Pla.Ferran Torrent, em sembla, comparteixamb aquests dos grans escriptorsde la nostra literatura aquests mateixostrets: la perspicàcia, la capacitat decomprensió de les relacions socials ihumanes, i la voluntat clara i enèrgicade «fer-se llegir».Si això, la voluntat de projecció, ésimportant per a qualsevol literatura,encara ho és més per a la literatura catalana,i dins d’ella, amb més raó, pera la valenciana. Perquè, evidentment,els temps difícils i precaris no s’hanacabat, sobretot per a nosaltres, elsvalencians. Havíem pensat, havíem somiatque s’acabarien, i que tot pintariamolt millor. Ara podem constatarque si algunes dificultats han desaparegut,en subsisteixen d’altres nomenys importants, i n’han aparegut denoves.La creació i la consolidació d’un públiclector ampli en la nostra llengua ésencara una feina pendent, malgrat quealguna cosa s’ha fet. Té molts enemics:la pressió expansiva de la indústria culturalespanyola, la poca ajuda i els obstaclesdels governs, i especialment delvalencià, la tirania de l’audiovisual, lesnoves propostes mediàtiques de la societatde la informació, etc., etc., senseoblidar ni un moment l’escàs suportde les classes socials benestants, quesolen o solien marcar la pauta, l’herènciad’analfabetisme, el temps perdut, elnefast model televisiu que patim, lesabsurdes polèmiques sobre la llengua,i tantes altres coses.Però la creació de lectors, la projecciósocial, té també obstacles que hemfabricat nosaltres mateixos, com ara lapoca traça per a consolidar una indústriacultural pròpia, forta i dinàmica, ola factura d’alguns productes i propostesliteràries, que fan una tasca moltimportant —no seré jo qui ho negue—de reconstrucció històrica, d’introspeccióo d’elaboració de llenguatge, peròque de vegades li ho posen difícil alslectors.No en el sentit banal que siguen difícils,sinó en un altre sentit. Per a«fer-se llegir» cal saber interessar.Ferran Torrent és un dels escriptorsque més ho aconsegueix, això, que sapinteressar, i aquest és un aspecte extraordinàriamentrellevant. Merescudamentreconegut, pels lectors en primerterme, i també pels crítics literaris senseprejudicis.La raó per la qual ho aconsegueix,em sembla, és sobretot que FerranTorrent fa una temptativa, escassamentfreqüentada, d’acararen viu la societat actual, larealitat que vivim. I això interessamolt. Tracta de la condicióhumana en la societatd’avui, dels conflictes de poder,indaga i reflecteix, o recrea,les pulsions del nostreimaginari, la textura sociopolítica,els ressorts que mouenles vides dels homes i donesd’avui, en un context determinat,en un paisatge determinat,que podem reconèixer. Vet-neací algunes claus.Però sols amb aquesta intencióno n’hi hauria prou. Torrentindaga i reflecteix, o recrea,tot això i ho plasma enuna escriptura sagaç, que sapcrear tensió i desenvolupar elsseus arguments, tot arribant a la sensibilitatdel lector d’avui, al qual éscapaç de colpir i d’enganxar. Però noper a oferir subproductes, sinó literatura.Perquè els arguments i les tramesde Ferran Torrent —que funcionenautònomament, que tenen validesa perals qui tenim un lligam emocional ambel context, però també per a qualsevollector que ho ignore tot del nostrecontext— es posen al servei d’una indagacióliterària. D’una indagació deles passions humanes, de la texturaprofunda de la societat, d’allò que ensafecta i ens commou, en una èpocaconcreta, la nostra. Tracta qüestionsque ens afecten. I no sols a «nosaltres».Per això projecta a la universalitatel que semblaria en principi particular.Ara bé, cal qüestionar aquestacontradicció: tot sovint el particular ésl’universal. No sempre, però. Nomésquan esdevé matèria literària treballadaamb efectivitat i amb la mestria delcreador.Em sembla que té un sentit especialel fet que aquesta operació literària,que projecta d’aquesta manera la realitatamb la qual estem lligats tan directament,es faça en valencià. Quedesprés de dificultats de tota mena,després d’un intent de genocidi culturalper dir-ho sense embuts, l’expressióliterària més eficaç de la nostra: 9