Josep M. Fonalleras - Traces - Universitat Autònoma de Barcelona

Amb el temps que corre no és estranyobrir les pàgines d’un diari i trobar articlesque informen sobre les actitudsque tenen alguns països respecte d’altres:persones i societats que tenen lamalaltissa costum d’estigmatitzar altrescultures o pobles, i el que sorprèn ésque tot això s’estabilitza en una líniatemporal que va repetint-se durant elssegles. Als valencians també els ha tocatpatir-ho o, també, aplicar-ho.«Juncar va somriure. Ell encara recordavaels temps de l’emperador Carles,i des de la seua joventut havia sentitparlar de l’expulsió. Probablement sonpare i el pare de son pare podrien contarel mateix. Recordava un parell d’intentsseriosos, dels que obliguen elsmoriscos adinerats de les capitals a desenterrarels tresors per a uns quantssuborns. En realitat, la laboriositat delpoble morisc i la frugalitat eren la millorgarantia contra aquelles vel·leïtats.Quin govern prescindiria d’uns vassallstan rendibles?» Així se’ns presenta Elcavall verd, una breu biografia dels incidentsque es van esdevenir al voltantde 1609 coneguts com l’expulsió delsmoriscos.L’acció se situa a la Marina, d’on ésoriginari el protagonista, el calpí Martíde Vallalta. Després d’haver passat 12anys a terres del Nou Món torna a lacomarca que el va veure nàixer convertiten un soldat. En aquests temps laMarina és terra de moriscos i travessarla vall de Laguar suposa tot un repte,els lladres i rapinyaires hi planen lliurement.Han passat molts anys des dela Reconquesta però encara hi ha quiabraça clandestinament una religió contràriaa la fe cristiana. Secretament elsGuanyadorsi vençutsJoaquín BorrellEl cavall verdBullent, Picanya, 2001160 pàgs.senyors decideixen expulsar aquest poblede terres valencianes. En aquestcontext el narrador ens introdueix eltoc romàntic de l’obra. Ezme, una moriscaacusada de bruixeria i molt apreciadapels habitants de la vall de Laguar,suposarà per al protagonista l’altra realitat:la dels tolerats fins al moment.Quins són els sentiments d’un guerrerque lluita i abraça la fe cristiana peròestà enamorat d’una morisca que abraçala fe del profeta Mahoma? Com reaccionael poble davant l’expulsió i l’ordred’abandonar les terres que duranttants segles han conreat? Aquestes sónalgunes de les preguntes que podenquedar resoltes en llegir aquestes pàgines.Adreçada a un públic juvenil (oaproximació al públic adult), l’obra espresenta com una eina molt senzilla iaclaridora per tal d’entendre històricamentl’època de principis del segleXVII. Els més joves gaudiran tambéd’una relació amorosa que s’adscriu ipren trets característics de les llegendesque se solen contar per les comarquescentrals del País Valencià entre cristiansi mores. Cal dir que la relació amorosa,inicialment, es descriu i es presentamolt superficialment i es condensa enels últims capítols avançant els fetsmolt ràpidament. L’obra entreté agradablement,en general, però té alguns passatgesun poc redundants pel que fa ala descripció de l’espai i la relació amorosano acaba d’entrellaçar-se versemblantmentamb els episodis que narrenels enfrontaments entre els moriscos iels cristians. Martí de Vallalta resumeixtímidament l’esperit d’oposició que vadefinir l’aristocràcia valenciana i els jesuïtesvers l’expulsió. Immediates vanser les conseqüències al Regne de Valènciai haurien de passar algunes dècadesperquè les terres albiraren símptomesde recuperació.L’enigma que ronda al voltant de lallegenda de l’arribada d’un cavall verdés l’estímul i alhora la necessitat queanhelen els moriscos, l’ajuda i la promesade salvació que mai no va arribarperò que permet que l’autor invente unrelat d’una etapa de la història que situaa la Marina i al Comtat i que algunsjoves segurament desconeixeran. Ensconvida, doncs, a visitar les terres de lavall de Laguar i a observar i delectar-seveient els paratges que s’hi descriuen:castells, muntanyes, rius, poblacions...És en aquesta línia que la novel·la ésmolt interessant per treballar-la a lesaules i així que els més joves (o potserals adults els ajude com a exercici)puguen analitzar un dels esdevenimentsque defineixen el període de l’EdatModerna: el dels guanyadors i els vençuts.Rubén Trenzano38 :