178 Barret Picat

22
Impressions d’un barceloní
trasplantat a Linyola
Quim Balaguer
T’acompanyo a l’escola,
que avui no tinc res a
fer
Quina gràcia quan tinc el matí lliure
i no em toca anar a treballar, i puc
veure la gent que va a portar els fills
a l’escola. D’això d’anar-hi en cotxe
ja n’havia parlat, i no em repetiré... Ja
hi ha la iniciativa del dia sense cotxes
(el primer dilluns de cada mes, si no
recordo malament), i deu ser efectiva
almenys aquell dia, perquè altres
dies segueix sent un caos arribar a
casa en hora punta (entrada i sortida
a l’escola). I és que no escarmentem,
i que si cotxe que si... Ai, no, que no
hi vull entrar...
A mi el que em fa gràcia és la gent
(les mares, diguem-ho clar), que
es queda a fer petar la xerrada un
cop els fills han entrat a classe. I
que potser són les deu i encara hi
són... i se’n van a fer el cafè. O les
que passegen els fills pel Planell (si
encara són massa petits) fins que
se’n cansen, o les que simplement
et trobes un dia sí i l’altre també a la
botiga o al forn... Què passa? Que
aquí no es treballa o què? Ara que
hi penso, el mateix em podreu preguntar
a mi, que què faig jo, que m’hi
fixo tant? Què tinc temps, jo, d’anar
mirant per les botigues o pel balcó
a veure qui hi ha o qui no hi ha? La
veritat és que no, que jo treballo i no
tinc temps de fixar-m’hi, però com
que he d’escriure al BP, doncs m’he
imposat la feina d’intentar recordar
cares que veig quan (a causa del
meu horari) tinc temps lliure a deshora.
I veig les mateixes cares, i si no
voleu que sigui dolent, diré que veig
cares. I sovint les mateixes.
I ara, feta la introducció, una mica
llarga, però que espero que s’hagi
entès, faré el que els experts en
diuen la tesi: o hipòtesi. Per a desenvolupar-la
tinc dos temes: el primer:
aquí només treballen els homes? I el
segon: Els papes no porten els fills
a l’escola? Quina feinada se m’ha
girat de cop i volta... Em sembla que
per primer cop en la història de les
meves col·laboracions en aquesta
revista hauré de dividir el text en
parts, i deixar-vos al final amb un
“continuarà”, com a les sèries de
la tele.
La veritat. No entenc cap dels dos
casos. Mirant endins i observant el
meu cas, segueixo sense entendreho.
Segur que si ho consulto amb
experts (i no dubteu que els trobaré...)
em diran que la vida a Linyola
és diferent de la de Barcelona. Gran
descobriment, a aquestes alçades.
M’hauré de fer la feina tot sol. Amb
més risc a equivocar-me.
Dades objectives: sense comptarho,
cada matí a l’escola hi ha un
percentatge de 10 a 1 amb avantatge
per a les mares. Les que veig
fent la xerradeta al final sempre són
mares. A comprar hi van les mares.
Les que passegen als fills són mares.
El tema àvies no el toco. Que
també n’hi ha, i moltes. I no hi entro,
perquè l’àvia s’hi posa quan cap
dels dos no pot. Jo el que observo
és quan un sí pot i l’altre no, i em
pregunto per què sempre pot el
mateix (o la mateixa, per ser clars).
Una altra dada objectiva. Els pares
estan treballant. Es treballa molt,
per aquestes contrades. I l’horari
laboral no té res a veure amb les
40 hores setmanals que tant clamen
polítics i sindicats. Aquí hi ha una
altra història.
En fi, ja ho veig que hi ha molts temes
a tractar... Per això poso aquí un
“continuarà”, i ja parlaré de la feina
dels papes i de les mames a Linyola
al proper número.
CAFÈ ATENEU
Entrepans · Pizzes · Torrades · Plats combinats
Amanides · Tapes · Menús diaris i berenars
Sopars i dinars d’empresa.
Dimarts tancat (excepte dies de festa).
barret picat FEBRER 2010