178 Barret Picat

26
Vistes de Linyola
Les llímpies
Vicens Mas
Les llímpies de les sèquies, es feien
entre finals de gener i principis de
febrer i solien durar entre tres i quatre
setmanes aproximadament. Es
formaven unes quatre colles, més o
menys, les quals estaven formades
per entre catorze o setze persones,
més el capatàs i “el pinchi”; el capatàs
moltes vegades era el propi
sequier o encarregat de la secla.
En canvi “el pinchi” era l’encarregat
d’anar a buscar l’aigua amb un càntir
penjat al coll, camp a través cap a les
masies properes on es treballava. A
vegades es fotia de lloros i tornava
sense càntir.
La colla es componia de dos o tres
desbrossadors i tot depenia de la
feina que hi trobaven. Al darrere seu
hi anava una forca per poder treure la
brossa, després hi anaven els xapos
que eren els que polien els costats
de la sèquia i després una altra forca
per treure el que feien els xapos i al
final de tot hi anaven les pales per
treure el fang que durant l’any s’hi
havia acumulat. Aquesta feina es feia
una vegada a l’any, abans que es comencés
a regar i així l’aigua pogués
circular amb més facilitat.
Abans de l’alifara
Aquest treball de les llímpies, començava
pel final de les sèquies
principals i d’allà s’anava pujant fent
els ramals o fasseres que tocava fer
fins arribar a la boquera. Al treball
s’hi anava a peu i es solia sortir de
bon matí, quan estava tot gelat, gebrat
o emblanquinat, Déu n’hi do el
fred que feia a aquelles hores!, però
anàvem molt ben equipats, amb
el que hi havia en aquella època,
anàvem calçats amb uns mitjons
gruixuts i unes bones botes on ens
hi solíem posar palla, però tot i així
se’ns gelaven els peus.
Era una feina força pesada, però que
no es podia menysprear, perquè era
una ajuda per les economies de les
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA
barret picat FEBRER 2010