You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Opinió<br />
49<br />
Anke, Xavier Diez, Friedrike i Stephen<br />
d’any nou. Tampoc jo em vaig sostreure<br />
a la temptació de les relacions<br />
carpe diem, a les mirades còmplices<br />
amb la noia rossa i bisexual de<br />
Groningen, al contacte casualment<br />
cercat de les pells entre l’esplendor<br />
de l’estiu, mentre contemplàvem els<br />
focs d’artifici el dia que els belgues<br />
celebraven el dia de la independència,<br />
i a l’amor sense compromís ni<br />
les frases subordinades en precaris<br />
diàlegs en Frenchglish. Al cap i a la<br />
fi, punxades d’adrenalina del que<br />
alguns denominen passió, altres<br />
instint. I el gaudi físic i espiritual que<br />
som capaços d’acumular en els<br />
escenaris dessolats dels nostres<br />
suburbis personals.<br />
Certament, fou un estiu gloriós. I<br />
més per les històries creuades amb<br />
capacitat de tancar ferides recents i<br />
d’alimentar esperances en els anys<br />
a venir. Va haver una segona part,<br />
mesos després, i algunes seqüeles<br />
més al llarg dels anys. Bona part dels<br />
presents vam passar el cap d’any<br />
junts a Suïssa, amb la Dora, amb<br />
qui vaig estrènyer llaços d’amistat<br />
que han perdurat fins avui, amb<br />
visites mútues, correspondència,<br />
correus, sms i converses profundes<br />
i íntimes en francès i anglès. De fet,<br />
aquesta noia, refugiada política als<br />
quatre anys, quan els tancs soviètics<br />
aterraren la primavera de Praga,<br />
també comparteix amb mi un cert<br />
sentit d’introspecció amb tendència<br />
hikkikomori que ens feia sentir còmodes<br />
en companyia mútua. Menys<br />
perdurà el contacte amb Gudrun,<br />
amb qui vaig compartir algunes<br />
cerveses a Colònia, mentre tenia<br />
a la butxaca el meu primer i darrer<br />
Interrail, tot resseguint les tavernes<br />
preferides per Heinrich Böll. A l’Stephen,<br />
després del cap d’any de 1990<br />
ja no el vaig veure més. Vam creuar<br />
algunes felicitacions de Nadal durant<br />
algun temps. S’esvaí entre la boira<br />
dels anys.<br />
Sí en canvi, alguns anys després<br />
vaig rebre la visita inesperada de Marianne,<br />
ja aleshores una escenògrafa<br />
prometedora. No venia sola. Portava<br />
la seva filla d’un any i el seu nou<br />
company. Amb tots tres viatjaven a<br />
la recerca del desconegut pare del<br />
noi, que segons creia, es trobava per<br />
algun racó d’Espanya. Van passar<br />
uns dies al pis que tenia llogat amb la<br />
meva companya a l’Eixample, i també<br />
vam passar un cap de setmana a<br />
la casa de l’Empordà que els havien<br />
deixat uns amics austríacs. No vaig<br />
preguntar res sobre el meu amic,<br />
friendly i catòlic nord irlandès. I aquella<br />
història del pare desconegut...<br />
penso que devia ser una metàfora<br />
sobre la terrible solitud de la condició<br />
humana, a la recerca desesperada<br />
de respostes, que no existeixen, a<br />
incòmodes preguntes.<br />
Al cap d’un any, Anke i jo vam decidir<br />
de perdre’ns mútuament el rastre.<br />
Desar els records als calaixos d’una<br />
memòria que només s’activa quan<br />
algun impuls, una cançó, una fotografia,<br />
m’associa a aquell estiu sense<br />
internet i amb teló d’acer. Fa alguns<br />
mesos, mitjançant una breu cerca<br />
amb google, vaig veure que dirigia<br />
un gabinet psicològic, que segons<br />
vaig intuir des de la meva ignorància<br />
de l’holandès, estava especialitzat<br />
en addiccions o quelcom de semblant.<br />
Qui sap si tindrà entre els<br />
seus pacients a Shane MacGowan!<br />
La biografia pública de cadascú, al<br />
cap i a la fi, ja no té secrets per als<br />
motors de cerca.<br />
Les nostres ciutats també han deixat<br />
de ser industrials. Tot ha canviat. Els<br />
paisatges sòrdids que dibuixaven les<br />
cançons de The Pogues semblen<br />
també una relíquia del passat. O<br />
potser s’han traslladat a les nostres<br />
ànimes. Sempre ens quedarà “Dirty<br />
old town”<br />
VELLA I BRUTA CIUTAT<br />
(Shane MacGowan)<br />
(Matussera traducció X.D.)<br />
Vaig trobar el meu amor, davant la<br />
fàbrica del gas<br />
Vaig somiar els meus somnis pel<br />
vell canal<br />
Vaig besar la meva noia recolzat al<br />
mur de la fàbrica<br />
Vella i bruta ciutat<br />
Vella i bruta ciutat<br />
Els núvols naveguen davant la<br />
lluna<br />
Els gats ronden al seu aire<br />
La primavera és una noia travessant<br />
els carrers nocturns<br />
Vella i bruta ciutat<br />
Vella i bruta ciutat<br />
Vaig sentir una sirena des dels<br />
molls<br />
Vaig veure un tren a la vora del foc<br />
Vaig flairar la primavera entre el vent<br />
boirós<br />
Vella i bruta ciutat<br />
Vella i bruta ciutat<br />
Penso forjar una esmolada destral<br />
D’acer lluminós temperat al foc<br />
I et tallaré com un arbre mort<br />
Vella i bruta ciutat<br />
Vella i bruta ciutat
Change language