La nevada Fotos: C. Arenas, E. Llauet, G. Soldevila, F. Font, M. Mata
Viatges 33 El petit somni per Josep Maria Padulles Quant en les nostres trobades d’amics i parents el tema de tertúlia derivava a temes d’oci o d’esbarjo, el Jesús sempre ens contava les lloances del seu millor entreteniment. Córrer cada dia uns quilòmetres per poder aconseguir en el dia a dia més agilitat i més salut. Per suposat els seus cants de felicitat i benestar eren presos pel Jaume i jo mateix com una equivocació i un mal camí per arribar la felicitat. La seva filosofia de la vida, treball i esport, xocava frontalment amb la nostra, treball, menjar bé i dormir millor perquè ja tenim una edat, i lo que és importat és tenir ben controlat els mals del segle XXI, colesterol i àcid úric. Per tot això les nostres trobades es convertiren en una cursa esbojarrada i difícil de compaginar. Ell, ser matiner, 20 km de cursa i a l’hora de dinar enciam, pasta i carn pesada. Nosaltres més llit, esmorzar de germanor amb bona tertúlia i per dinar, plat fondo i cullera i per suposat mai passar la racció del segon plat per la bàscula. Estàvem convençuts que en aquesta competició sempre sortíem guanyadors, perquè si posàvem en un costat de la balança el pes individual de cada un de nosaltres sempre érem superiors. A més pes, més carn, més salut i campions! A finals de la primavera la meva estimada cunyada Susanna en un dinar ens va comunicar amb molta solemnitat que el nostre corredor familiar s’havia inscrit a la famosa cursa de Nova York. Això implicava que nosaltres, com a bona família i Dalt: Meritxell Padullés, Maria Bonjorn, Ariadna Duart, Roser Padullés, Gemma Duart, Pepita Riera i Jaume Duart. Baix: Josep Maria Padullés,Susanna Solé, Jesús Padullés, Sergi Pujol i M.Alba Solé companys, ens havíem de traslladar a la capital americana per donar-li suport. Per suposat la primera reacció del Jaume i la meva va ser aguantarnos el somriure sota el nas i mirarnos, i sense pronunciar una sola paraula vàrem pensar el mateix. Si un xicot d’aparença famèlic podia córrer 42 quilòmetres, nosaltres, plens de vida i reserves, amb la pròstata i el colesterol controlats podíem, segur, fer un millor paper que ell. Durant l’estiu va continuar la seva preparació, nosaltres sols ens preocupàvem de mirar quants hi aniríem i en quin hotel estaríem i, per suposat, quin tipus de menjar trobaríem a les terres del gran Obama. Sens dubte que durant molt de temps era un viatge somiat, faltaven encara molts dies i sempre creus que alguna circumstància pot truncar la realització del somni. Però el temps va passar i la data senyalada arribava. L’hora de fer les maletes ja era aquí i els nervis del viatge ja estaven presents. El 28 d’octubre era el dia assenyalat, la trobada a l’aeroport de Barcelona. Per part del corredor, el Jesús, la Susanna, la Meritxell i la Roser. Per part de Corbins la M. Alba germana de la Susanna i el seu marit Sergi. Per part de “Cal Sucarrat” tot el clan, el Jaume, la Pepita, i les noies Ariadna i Gemma. El Gerard el deixàrem, en-