LaidentidadPerdida

Hi hauna carasilenciosa però en lleu moviment, els ulls tancats,respirant i espirant.
Les olors es tornen tan intenses que em distreuen de l’exercici. Hi hauna olor d’encens
de sàndali noto la mevaaixella una mica tensa. Un moment de pau, ni un sol so
ala salade meditació, el caosal’exterior de les sevesvores. Igual que la ciutat que mai
dorm, o que la teva ment, la ment que és una construcció més gran que el que una
ciutat pugui arribar aser mai. Sóc testimoni de tot això i ala vegadadeixoque flueixi.
Estic aquí. Estic en pau.
La ment pot estar en equilibri o no, no ho pots veure. Tampoc pots veure la ciutat
però sí les sevesllums, capturades.El tempsd’exposició fou tan llarg quelamevarespiració
vaquedar “registrada” ala pel·lícula. Com una performancefetaambl’instrument
mésmínim però tambéel mésessencialque existeix en el món: la respiració i, per tant
l’olfacte, jaque tots dosestanindissolublement units. Mentre revelavael negatiupodia
olorar la fragànciade romaní i el sopar que estavencuinant els nostres veïns. Em vaig
sentir sola, ja que no vaigtenir companyiaper soparaquellanit.
HannaHänninen
HANNA HÄNNINEN
MeditationPractices ii.Trying tobeabetterme | 2009
HD DVD - Durada8’ 36” (loop) - Edició: 1/5 + 1AP | midesvariables
34
35