LaidentidadPerdida

Aquestaobrade Guillermo Kuitcarepresentaun rostre femení cartografiat.L’afany de
Kuitca per cartografiarno té com aorigen la voluntatd’oferir-nos capmenad’informació
de caràctergeogràfic. El que pretén en realitat és que els elements cartogràfics
adquireixin una capacitatdescriptiva que vamés enllà de la merament geogràfica. La
construcció d’un llenguatge propi que va més enllà del mapai que té com a basela
retícula i els nodes.
Mapesde lasensibilitat i dels sentits, un recorregut analític pels sentits i capalssentits
atravésd’un rostre femení que rastreja llocs ambprou feines coneguts.
Aquesta obra evocales olors pròpies d’aquests llocs poc freqüentats, olor al fang
humit de camins sensegairebépetjades, aromes de molsanaixent sobre pedres calcàries
i dels fongs que neixen al peu dels troncs d’arbres centenaris. Perfums que es troben
continguts en una espessacapade boira com si fos un flascó que conté les essències de
l’inescrutat.
Deconstruir, disseccionar, esmicolar, desdibuixar o cartografiar són pràctiques
constantsen l’obra de Guillermo Kuitca, exercicis d’anàlisi minuciosa que evoqueni
recreen rastres del passat.
LluciàHoms –Jordi Mesalles
(validatperGuillermo Kuitca)
GUILLERMO KUITCA
S/t | 1991
Oli sobretela | 92 x 67 cm
38 39