Versió en PDF - Fundació Noguera

CATÀLEG DE PERGAMINS DEL FONS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA 799
lliures de pensió que era part d’un altre de 40 lliures de pensió
anual i 1.000 lliures de preu. Ramon Samsó, Bernat de Vilarmau
i Nicodem de Puig, com a síndics i procuradors de la Universitat
de Girona, el vengueren a Margarida, vídua de Nicolau Despuig,
ciutadà de Girona, mare de la donant. Dóna a Francesc Guerau
la resta de censals, béns i drets mobles i immobles amb la retenció
de 100 lliures per poder fer testament i un violari a favor de
Constança de 100 sous anuals. El percebria d’un censal de 150
sous de pensió que prestava la Universitat de Peralada i de
Cabanes i a la seva mort retornaria a Francesc Guerau o
successors.
Actum est hoc Gerunde vicesima prima novembris anno a
nativitate Domini millesimo quadringentesimo octuagesimo primo.
Nicolau Roca, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu
del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.
Registre específic: 2913.
502 × 386 mm.
1022
1482, juliol, 16. Girona
Venda i cessió de censal atorgada per Narcís Ferran, botiguer de
Girona, fill de Narcís Ferran, mercader, abans ciutadà de Girona
i ara de Barcelona, com a procurador del seu pare, d’un censal
de 14 lliures, 19 sous i 2 diners de pensió anual i 374 lliures
de preu, a favor de Caterina, vídua de Nicolau Frugell, mercader
de Girona, i vídua de Berenguer Hortolà, ciutadà d’Elna; de
Francesc Frugell, mercader de Girona, fill de Nicolau Frugell i
Caterina, i d’Isabel, vídua de Miquel Ginesta, draper de Girona,
i ara esposa de Guillem Sunyer, germana de l’esmentada Caterina.
Ramon Samsó, menor d’edat; Bernat de Vilarmau, mercader, i
Nicodem de Puig, paraire de draps de llana, com a síndics i
procuradors de la Universitat de Girona, l’havien venut a Nicolau
Frugell (Miquel Pere, notari de Girona, 24 de març de 1445).
Aquest, n’havia fet cessió a Caterina i Isabel, com a propietàries,
a parts iguals, i als seus marits, com a usufructuaris, en dos
documents closos pel notari Jaume Feliu Calvó (8 d’agost i 20
de novembre de 1451). Finalment, Caterina i Isabel l’havien venut
a Narcís Ferran, pare, amb la clàusula de poder-lo recuperar quan
elles volguessin.